Unes plaques commemoratives homenatgen quatre saguntins assassinat en el camp de concentració de Mauthausen
L'Ajuntament de Sagunt ha col·locat unes plaques commemoratives en la Glorieta a manera d'homenatge a la memòria de Ramón Agustí, Juan Bautista Barberà, Francisco García i Andrés Villaplana Rius, quatre saguntins empresonats i assassinats en el camp de concentració de Mauthausen durant la II Guerra Mundial. A l'acte han assistit el tinent d'Alcalde, Pepe Gil, i la diputada autonòmica, Teresa García, els quals han dirigit unes paraules als assistents, així com membres de l'Equip de Govern i de les famílies de dos dels deportats. Una familiar d'un d'ells també ha volgut dedicar unes paraules en la seua memòria, a les quals li han seguit els versos del poeta local Juan Picazo.
El tinent d'Alcalde, Pepe Gil, ha reconegut que este record que es fa amb l'homenatge als quatre saguntins "és un gran honor que naix de la dignitat humana i la lluita més noble per la llibertat" i ha recalcat que este record "ha de servir perquè estos atemptats contra les llibertats i les vides humanes no tornen a repetir-se mai més en la història de la humanitat".
Els investigadors Manuel Palomar, Lara Cardona i Nel·el Navarro han sigut els encarregats de la cerca i documentació d'estos fets que hui s'han reconegut a Sagunt. Cardona i Navarro han dut a terme una xarrada en el Saló de Plens després del descobriment de les plaques. Una vegada ha acabat la xarrada, els visitants han procedit a visitar l'exposició Exili a la mort. Saguntins deportats als camps d'extermini nazi, una mostra gràfica instal·lada en la planta baixa del consistori sobre la història de la deportació. L'exposició es podrà visitar del 23 d'octubre al 12 de novembre en la planta baixa del Centre Cultural Mario Monreal. Posteriorment, poden demanar-la a l'Ajuntament de Sagunt els centres educatius i les entitats municipals que tinguen el gust d'exposar-la.
La caiguda de Catalunya al febrer de 1939 va provocar una allau de refugiats que fugien de les tropes franquistes i es dirigien cap a França. Els passos fronteres estaven col·lapsats, més de mig milió de persones, tant civils com militars, volien desesperadament passar al país veí. Entre tots estos es trobaven els saguntins Ramón Agustí, Juan Bautista Barberà, Francisco García i Andrés Villaplana; tots quatre, militars del derrotat Exèrcit Popular de la II República Espanyola.
El destí dels quatre saguntins els va portar als camps de concentració francesos d'on, després de passar fam i penalitats, aconseguiren eixir allistant-se a la Legió Francesa i a les Companyies de Treballadors Estrangers de l'exèrcit francès. Tots quatre foren destinats a la línia defensiva Maginot, que protegia la frontera francesa amb Alemanya.
França va declarar la guerra a Alemanya al setembre de 1939 i, després de nou mesos d'hostilitats, al juny de 1940, es va rendir a l'exèrcit alemany. Els militars francesos i els estrangers que es trobaven enquadrats a l'exèrcit francès foren capturats i empresonats als stalags i frontstalags, camps de presoners militars.
Però la sort dels espanyols presoners en estos camps va empitjorar dràsticament quan al setembre del 1940 el ministre d'afers estrangers franquista, Ramón Serrano Suñer, va visitar Alemanya i es va entrevistar amb Hitler. En el transcurs de l'entrevista, Serrano Suñer es va desentendre dels espanyols presoners, negant-los la nacionalitat, motiu pel qual foren traslladats en qualitat d'apàtrides als camps d'extermini i concentració.
Ramón Agustí Hervàs, Juan Bautista Barberà Solà, Francisco García Aucejo i Andrés Villaplana Rius acabaren internats al camp de Mauthausen. Allí, enmig de la maror de la barbàrie nazi del III Reich, tots quatre trobaren la mort entre els anys 1941 i 1943 i mai no pogueren tornar a Sagunt amb les seues famílies.
