Sagunt va recordar les víctimes dels camps de concentració nazis en el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust

Com cada 27 de gener, el món recorda les víctimes de l'Holocaust, coincidint amb l'aniversari de l'alliberament d'Auschwitz per part de les tropes aliades, del qual es compleixen 77 anys. Sagunt es va unir este dijous a esta jornada d'homenatge i commemoració en un acte promogut per la Xarxa de Jueries d'Espanya - Camins de Sefarad, de la qual el municipi forma part des de 2017.

La cerimònia es va desenvolupar a la Casa dels Berenguer, punt destacat de la Jueria de Sagunt en què es conserven les restes de la que era la mikve, on la comunitat jueva celebrava banys rituals de purificació. En la mateixa van participar l'alcalde, Darío Moreno, la regidora delegada de Turisme, Natalia Antonino, el regidor delegat de Memòria Històrica i Democràtica, Guillermo Sampedro, i els edils de l'Equip de Govern Ana María Quesada i Pepe Gil, a més d'Alba Toscano, presidenta de la Sinagoga La Javurá de València, una de les quatre comunitats jueves de la capital autonòmica, i el primer Guia RASGO de la ciutat de Sagunt especialitzat en la Jueria, Amir Ciro.

Durant este acte pel Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust es van encendre sis ciris en record dels sis milions de persones jueves –dones, xiquets, homes– assassinades pels nazis en els camps de concentració, Alba Toscano va llegir uns versos de pregària per aquells i aquelles que ja no estan i es va guardar també un minut de silenci per tots ells així com pels altres 11 milions de persones d'altres col·lectius que van patir l'extermini.

L'alcalde de Sagunt, Darío Moreno, va destacar la jornada com «un dia de record» i de respecte al dolor de les víctimes. «És important que parlem d'això perquè la història no es torne a repetir, però també per a poder fer divulgació de com este és un horror que ens toca molt de prop i que vegem totes les implicacions que pot tindre en les nostres societats», va prosseguir.

«Seguirem, amb este tipus d'iniciatives, recuperant part del nostre passat i d'això que ens ha definit hui com a societat i intentarem amb això construir una societat millor», va anunciar el primer edil.

La regidora de Turisme, Natalia Antonino, per la seua part va subratllar el llegat i el patrimoni jueu del municipi que «enalteixen» la cultura jueva dins la ciutat. «Per a la Xarxa de Jueries d'Espanya hui és un dia important igual que per a la nostra ciutat», va manifestar. «Com a únic municipi de la Comunitat Valenciana que pertany a eixa xarxa, Sagunt no podia faltar hui a l'homenatge a les víctimes de l'Holocaust», va agregar.

L'edil de Memòria Històrica i Democràtica, Guillermo Sampedro, va reclamar durant la seua intervenció «la necessitat d'aprofundir en l'educació, la memòria i la investigació sobre l'Holocaust, però també de vigilar el present, mantenint una posició activa en la defensa dels valors democràtics i els Drets Humans, sobretot en la cultura de la convivència, de la pau i de la llibertat».

«Pretenem recuperar la memòria d'eixes persones alhora que continuar lluitant per la defensa dels Drets Humans», va afegir Sampedro.

Així mateix, la presidenta de la Sinagoga La Javurá, Alba Toscano, va elogiar el manifest elaborat per l'Ajuntament de Sagunt: «Abastava totes les idees enfront de grups que volen suprimir a altres grups». Segons va explicar, la falta de llibertat i de pensament és una de les pedres angulars que du a l'anul·lació d'altres maneres de ser i d'existir. «Un té sempre que obrir les portes a idees noves, diferents, deixar que la gent visca les seues vides com una part del teixit de la humanitat», va ser l'al·legat de la representant de la comunitat jueva que presideix.

Quatre veïns de Sagunt van ser assassinats en camps de concentració nazis

A més del poble jueu, entre els qui es comptaven molts sefardites, va haver-hi més col·lectius que van patir l'horror dels camps de concentració, persones a les quals es va condemnar per la seua condició, religió, procedència, ètnia o per pertànyer a un determinat col·lectiu. Persones del poble romaní i de les comunitats sinti, del col·lectiu LGTBI, amb diversitat funcional, presos polítics, etcètera van ser també objectiu dels crims de lesa humanitat perpetrats per l'exèrcit alemany durant la II Guerra Mundial.

Sagunt no va ser aliena a l'horror nazi. Quatre dels seus ciutadans van ser capturats i assassinats en els camps de la mort, com tants altres excombatents de la Guerra Civil Espanyola que es van haver d'exiliar després de la confrontació i van continuar combatent al feixisme des de França i la resta d'Europa. Uns 10.000 republicans espanyols van passar pels camps de concentració, principalment per Mauthausen; quasi 5.000 van morir en ells.

Ramón Agustí, Juan Bautista Barberà, Francisco García i Andrés Villaplana van ser els quatre saguntins que van ser assassinats pels nazis. L'Ajuntament i la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica els van homenatjar recentment en el marc del projecte Construint Memòria de la Generalitat Valenciana. Prèviament, en 2017, el Consistori ja els va rendir tribut amb la col·locació de quatre plaques en la seua memòria en la Plaça Cronista Chabret.

L'Assemblea General de les Nacions Unides va designar al novembre de 2005 el 27 de gener com a dia per al record de les víctimes de la barbàrie nazi, i des de 2006 es commemora esta efemèride en tot el món cada any.

El Tu Bishvat, el Dia de l'Arbre en la cultura jueva

D'altra banda, amb motiu de la celebració del Tu Bishvat, el Dia de l'Arbre per al Judaisme, la Xarxa de Jueries d'Espanya - Camins de Sefarad va obsequiar a cada municipi associat amb un bonsai, en este cas una xicoteta olivera europea, acompanyat del lema ‘Recorda les teues arrels’, i que simbolitza la responsabilitat en la conservació de l'herència jueva en la història dels municipis amb passat sefardita com Sagunt. Este arbre ha estat present en la cerimònia d'homenatge a les víctimes de la Shoah, que és com es coneix entre les comunitats jueves l'Holocaust.

El Tu Bishvat és una festa jueva que recorda el respecte a la natura. En este dia se sol plantar un arbre i es mengen alguns fruits típics com ara dàtils, magranes o olives. La Xarxa de Jueries se suma a cadascuna d'estes festes del calendari jueu, que reflecteixen la manera de ser de tota una cultura.