elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

El Ple de l'Ajuntament de Sagunt acorda instar el Consell a parar la reforma de la Llei de plurilingüisme

El Ple de l'Ajuntament de Sagunt acorda instar el Consell a parar la reforma de la Llei de plurilingüisme
  • S'acorda també sol·licitar una consulta amb especialistes que avaluen el pla de plurilingüisme per a avaluar com funciona i quins són els seus aspectes de millora

El Ple de l'Ajuntament de Sagunt acordà en la sessió ordinària d'ahir instar el Consell de la Generalitat a parar la posada en marxa del projecte de reforma de la Llei de Plurilingüisme anunciada per la Conselleria d'Educació i a consultar a especialistes que avaluen el pla de plurilingüisme amb la intenció d'analitzar com funciona, quins són els seus aspectes de millora i, en funció d'això, plantejar els canvis necessaris. A més, s'acorda instar també a fer un diagnòstic del "districte únic" i el seu impacte en el sistema educatiu, en el qual puga participar tota la comunitat educativa.

La moció presentada pel regidor del PSOE, Raúl Palmero, que va comptar amb una esmena de Compromís, la van votar a favor PSOE, Compromís i EU-PODEM, mentre que es va abstindre IP i van votar en contra PP i VOX.

Esta moció sorgix de la confirmació per part del conseller d'Educació, José Antonio Rovira relativa a un possible canvi de la llei de plurilingüisme per a «realitzar una consulta a les famílies i no als Consells Escolars». La moció assegura que estes mesures es presenten «amb la falsa premissa de la "llibertat d'elecció" de les famílies». Afig que s'ha proposat «d'una banda, l'elecció de la "llengua base", un concepte sense referències en la literatura acadèmica i, d'altra banda, un controvertit model d'admissió escolar com el "districte únic"».

L'ordenació de la competència de les llengües en el sistema educatiu ve determinada des de la introducció del valencià en l'ensenyament i s'ha regit per principis pedagògics des de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) en 1983. Esta llei va nàixer amb «suport popular i ciutadà innegables i amb un ànim social de recuperar el valencià». «Així, la nostra llengua, progressivament, entrava en el nostre sistema educatiu primer com a àrea i després com a "llengua vehicular" per a complir l'objectiu i el dret de tots els xiquets i xiquetes d'aprendre i ser competents en les dos llengües», s'afig en la moció.

Així mateix, mitjançant esta llei disposava «les bases per al retorn i el prestigi en l'ús social, administratiu i professional i per a recuperar no sols un element central de la nostra cultura i identitat, sinó també un factor de cohesió d'una societat tan rica i diversa com la valenciana».

En 2018, amb el govern del Botànic, es va aprovar «en les Corts per una àmplia majoria la "Llei per la qual es promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià"», més coneguda com a Llei de plurilingüisme. L'objectiu d'esta era el domini oral i escrit de les dos llengües oficials, així com l'estructura de l'ensenyament i l'ús vehicular de les llengües curriculars. Esta finalitat «connecta amb l'esperit de la LUEV» i és coherent «amb l'especial respecte i protecció de les diferents modalitats lingüístiques que determina la Constitució».

«La consecució d'este objectiu s'aconseguix a través d'un programa específic, el Programa d'Educació Plurilingüe i Intercultural (PEPLI), que ha d'aplicar cada centre educatiu, seguint una norma de percentatges mínims», expressa la moció.

Així doncs, la Llei de plurilingüisme, tal com està formulada, «garantix no sols la presència del valencià en el sistema educatiu, sinó que ho fa per a totes les etapes d'escolaritat i en tot el territori, i s'implementa de manera autònoma, amb criteris i decisions professionals i el consens per part dels agents implicats».

Per tant, en la moció s'assevera que «qualsevol canvi en la direcció anunciada per l'actual Consell suposaria trencar el consens i la democràcia interna dels centres escolars, deixaria una part de l'alumnat sense la possibilitat d'accedir a la competència en valencià, crearia desigualtat en un mateix territori i abocaria a les famílies a prendre una decisió i una responsabilitat que pertany a l'Administració».

El nou Consell, a més, planteja el restabliment de l'anomenat districte únic. Este model «resulta segregacionista i trenca, d'altra banda, les premisses d'igualtat i justícia social perquè suposa desplaçar i confondre un dret amb el desig, la reivindicació o un interés».

La moció critica també «la falsa idea de "llibertat d'elecció de centre"», que pretén instaurar la conselleria d'Educació, ja que això faria que les famílies hagen de buscar i conèixer bé tots els centres educatius, cosa que «no és real». A més, «no tots els centres poden cobrir la demanda que puga generar-se», per la qual cosa s'afig que el districte únic «no garantix l'escolarització en els centres que volen els pares i les mares». Finalment, la responsabilitat d'ordenació i admissió de l'alumnat passaria «de l'Administració a criteri dels centres».

Això suposarà que «els xiquets i xiquetes de famílies amb menys recursos i menys informació es concentraran en uns centres i els de la "minoria il·lustrada" en uns altres». Això, a més, provocarà una destrossa «de la planificació educativa», deslocalitzant «l'ensenyament de l'entorn social de cada centre» i provocant «que els centres amb major demanda obtinguen més recursos i que aquells que no tenen tanta es convertisquen en "guetos"». La moció afig: «L'educació de qualitat com a procés d'escolarització transversal i democràtic ha de ser equivalent per a tots i totes».

A esta part expositiva, s'afig l'esmena presentada per Compromís, que explica que les universitats de València i Alacant, a través de la unitat per l'educació multilingüe, ja han enviat un informe a la Conselleria d'Educació demanant la retirada de la proposició de llei «perquè comporta una profunda modificació del sistema educatiu valencià en detriment de la nostra llengua». Així mateix, afig: «Es basa en una idea fal·laç de llibertat educativa, la llibertat d'elecció dels progenitors i s'obvia la situació sociolingüística tan desigual entre les dos llengües oficials, de manera que es pot convertir en un instrument per a reduir la presència del valencià i impedirà l'acompliment d'un dels objectius primordials de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, que l'alumnat acabe l'escolaritat amb una competència de les dos llengües oficials». Així mateix, també s'apunta que la desaparició com a llengua vehicular en les zones castellanoparlants «suposarà una discriminació i un desavantatge per a l'alumnat en el seu futur acadèmic i professional».

La moció sosté que en una societat «tan diversa, complexa i desigual, la funció social de l'educació és un catalitzador per a mitigar eixes desigualtats i, per tant, és fals que totes les famílies tinguen la mateixa informació i condicions per a accedir a la mateixa escola. És il·lusori, socialment injust i democràticament insostenible».

En el text de la moció es planteja la diferència entre la llibertat d'oferta educativa pública, privada i concertada i la llibertat d'elecció de centre. «L'actuació pública, com a Administració, té una importantíssima funció d'equivalència social i d'igualtat, de garantia dels drets dels individus, de la planificació educativa i no com la subministradora d'un recurs escàs que s'ha de repartir en funció d'una demanda», conclou la moció.

Pujar