El diumenge tindrà lloc una jornada de commemoració del 80 aniversari dels bombardejos de Sagunt
Diumenge que ve, 10 de desembre, començaran els actes de commemoració del 80 aniversari dels bombardejos que es van produir el 22 de desembre sobre Sagunt. Es tracta d'una jornada que, per tant, continuarà el divendres 22 de desembre amb un acte institucional que commemorarà els tristos fets ocorreguts a Sagunt i al Port de Sagunt sobre la població civil, les infraestructures, les instal·lacions portuàries i la fàbrica, en els quals es van produir un total de 34 morts i un important nombre de ferits, així com notables danys sobre la ciutat.
Per açò, per al diumenge s'ha organitzat el recorregut 'Pas a pas: La Guerra Civil a Sagunt, trama urbana', a càrrec de José Ramón Carbonell, en la qual col·labora el Col·lectiu pel Patrimoni Saguntí. La ruta començarà a les 10 hores. A les 12 h, està prevista la presentació del documental 'La mort ve del cel', coordinat per Juan Francisco Gómez i produït pel Gabinet de Comunicació de l'Ajuntament de Sagunt, que serà en el CEIP Cronista Chabret.
D'altra banda, el divendres 22 de desembre, a les 11.30 hores, tindrà lloc un acte institucional en el Saló de Plens de l'Ajuntament de Sagunt en el qual es farà un reconeixement a les víctimes civils dels bombardejos. A més, en este acte, es projectarà de nou el documental 'La mort ve del cel'. Més tard, a les 13 h, serà la inauguració del carrer en honor a la bateria antiaèria Gottwald.
L'alcalde de Sagunt, Quico Fernández, ha explicat que "este és un any de celebració, algunes de caràcter positiu com és la instal·lació de la siderúrgia, però també hem de commemorar alguns fets absolutament negatius, tristos i dramàtics que va patir la nostra ciutat, i en concret al desembre es compliran 80 anys d'uns fets que es van produir en plena Guerra Civil, o incivil, en els quals l'aviació italiana va descarregar les seues bombes sobre la nostra ciutat sense cap tipus d'avís, sense declaració de guerra, de manera absolutament irrespectuosa, sense previ avís, sense que estiguérem en guerra, ens van bombardejar, i van morir 34 persones, va haver-hi destruccions importants d'habitatges".
"La gent encara recorda la història, i jo crec que és la nostra obligació, en memòria dels 34 morts d'aquells bombardejos, commemorar-ho per plantar-nos davant el passat i també de cara al futur, perquè no sabem mai com evolucionarà la història, amb un NO clar al feixisme, al franquisme, perquè no podem oblidar que l'aviació italiana, igual que l'aviació nazi, va vindre en suport dels rebels feixistes de Franco", recorda Fernández.
A més, ha declarat que "és un deure de commemorar els fets per la dignitat de la memòria i també per la dignitat de les famílies que encara recorden aquells tristos fets, i també com un ensenyament perquè la nostra població entenga que estos fets no es poden repetir de cap manera i que, evidentment, els valors democràtics de convivència i de tolerància s'han d'imposar per sobre de qualsevol sectarisme i partidisme".
És important recordar que enguany es commemoren els 80 anys de l'inici dels bombardejos italians sobre València i altres poblacions del litoral de la Comunitat Valenciana, entre les quals està el municipi de Sagunt. València, llavors capital de la República, i per tant seu del govern estatal, va patir el primer gran bombardeig naval la nit del 14 de febrer del 1937. Es tractava d'un fet històric nou a Europa posat que l'aviació i marina italiana va bombardejar ciutats i pobles que mai van constituir objectiu militar; van ser bombardejos a la població civil.
València i tot el litoral llevantí va ser objecte d'una agressió continuada sense declaració de guerra que ja no va acabar fins al final del conflicte, i després es va reproduir amb el bombardeig de ciutats i poblacions en la IIª Guerra Mundial. Centenars de poblacions valencianes van patir aquells atacs les víctimes dels quals semblen haver sigut oblidades; no van ser soldats caiguts en combat ni afusellats en repressions posteriors, sinó víctimes per estar en territori lleial al Règim legítim.
