Rita Bosaho presenta una Proposició No de Llei sobre les cambreres d'hotel

Les diputades del Grup Parlamentari Conferal Units Podem-En Comú Podem, En Marea, Rita Bosaho i Aina Vidal han registrat hui en el Congrés una Proposició No de Llei (PNLL) sobre les cambreres d'hotel. Col·lectiu integrat per més de 100.000 dones que representen el 30% de la plantilla global del sector turístic i que treballen en condicions invisibles i moltes vegades, infrahumanes. Un sector que en 2015 ha aportat a l'economia espanyola 124.000 milions d'euros, representant aqueixa xifra l'11,7% del PIB espanyol.

Les cambreres de pis es dediquen fonamentalment a la neteja d'habitacions d'hotel, i en part al manteniment de les seues àrees comunes, com la recepció, escales, salons o els banys. És un treball feminitzat en la seua pràctica totalitat. Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) a Espanya en 2014 hi havia poc més de 321 mil treballadors i treballadores en hotels, per la qual cosa les cambreres de pis, que habitualment constitueixen entre un 20% i un 30% de les seues plantilles, podrien ser ara entre les 65 mil i les 96 mil.

Les dos diputades exposen que el treball d'este col·lectiu com el de les cures en general, sempre ha sigut molt dur en la seua pràctica totalitat, està menysvalorat i feminitzat i és alhora essencial en la qualitat del servei hoteler, ja que es cobreix una de les necessitats bàsiques del client, que és descansar en un entorn agradable i net. En altres casos, este mateix fenomen les subjecta a una cadena de relacions de causa-efecte que desemboca en una explotació i precarietat redoblades, encarnades en la estacionalidad, la disminució gradual de sous, l'augment de la jornada laboral i l'incompliment dels convenis del sector.

El Reial decret- Llei 3/202, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, va ser segons opina la diputada per Alacant Rita Bosaho "una desafortunada reforma laboral del Partit Popular. Una reforma que ha agreujat la situació de per si mateix calamitosa d'estes treballadores, en permetre que no es complisquen els convenis col·lectius, amb el consentiment de la legislació a les empreses externes d'articular convenis de menor exigència quant a condicions laborals, càrrega de treball, etc. De fet, molt sovint li les aplica el conveni de neteja, més desfavorable que el d'hostaleria, al que haurien d'acollir-se de manera natural, sense possibilitats de negociació per al col·lectiu".

En l'hostaleria, adverteix la diputada per Barcelona Aina Vidal "s'han estès àmpliament els contractes fixos discontinus, més que l'ocupació fixa a causa de la estacionalidad de l'activitat turística. Per mitjà dels fixos discontinus les treballadores tenen garantit que cada any seran contractades uns mesos, i la resta de l'any sobreviuen gràcies a les prestacions per desocupació i gràcies al matalàs familiar, però l'eventualitat es dispara. Cada vegada hi ha més cambreres de pis contractades de forma eventual i en molts casos a temps parcial. Açò significa que moltes d'elles no tenen una mínima seguretat en el seu lloc de treball i per tant els és molt difícil poder construir un projecte de vida amb una certa estabilitat i seguretat a curt o mig termini". I afig que "el recurs sistemàtic en molts hotels a les contractacions a temps parcial implica que moltes treballadores estiguen fent habitualment més hores que les que els correspon per contracte, però aquesta clara intensificació del treball ve per múltiples mecanismes simultanis: l'augment en el nombre d'habitacions diàries que han de fer, un treball a un ritme molt intens, sobrecàrrega afavorida per la desaparició d'altres figures tradicionals de l'hostaleria com els servents".

Les parlamentàries Bosaho i Vidal que presenten aquesta PNL consideren que les reformes laborals impulsades pels governs del PSOE (2010) i del PP (2012) al costat dels processos de externalización de serveis i subcontractació, vehiculats en el nostre país en les últimes dècades, han portat com resultat l'augment insostenible de les dures condicions d'aquestes treballadores, que en subcontractar el servei amb empreses de multiserveis, que a voltes poden estar constituïdes pel mateix grup empresarial, però que ja no hauran d'aplicar, en molts casos, els convenis vigents d'hostaleria i s'aplicarà el de l'empresa multiservei, que, habitualment, estaran prop del salari mínim interprofessional, provocant la divisió dels treballadors en multitud d'empreses que impedeixen la seua unitat d'acció sindical i col·lectiva en defensa dels seus interessos. I que a causa de tot açò, actualment es produeix un abandó prematur de l'activitat professional d'una banda rellevant de les cambreres de pis; una circumstància que augmenta la seua precarietat econòmica, en reduir-se la quantitat que rebran en concepte de pensió de jubilació. Sense oblidar les malalties professionals derivades de les excessives jornades de treball i de l'explotació laboral a la qual són sotmeses.

Donades les condicions esmentades, s'observa una realitat que Bosaho i Vidal qualifiquen de preocupant, atès que el 71,5% de les cambreres enquestades consumeixen medicaments per a poder enfrontar la seua jornada laboral diària. És important destacar que aquests tipus de medicaments van generant resistència el cos necessita cada vegada més dosi perquè faça efecte i sobreposar-se per a una nova jornada. Així mateix, el 96% pateix símptomes d'ansietat de diferent categoria al no poder calmar el dolor del cos amb medicaments i en enfrontar jornades de treball dures, la ment reacciona, amb sentiments de desesperació al no poder tenir control de la situació i d'exigir-se al màxim tots els dies". Per a concloure que "aquestes treballadores es troben en risc d'exclusió social, depenent la seua situació de la inseguretat afegida de veure's sense treball, en estar contractats de forma temporal, parcial o encadenant contractes durant la temporada turística que els porten a vorejar fatalitats econòmiques que acaba afectant a les seues famílies. Per tot açò presenten la següent Proposició No de Llei i insten al Govern a:

1. Elaborar un Pla Estatal Sectorial d'Ocupació negociada amb els interlocutors socials i gestionat per les Comunitats Autònomes que aborde, des d'una perspectiva multidisciplinària, les necessitats d'aquestes treballadores del sector turístic i que tinga com a objectiu suavitzar les condicions en les quals es troben.
2. En l'àmbit de l'Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball 2015-2020, assenyalar com a sector prioritari el d'este col·lectiu de treballadores, amb una campanya específica de vigilància i control dins dels Planes d'Acció 2017-2018 i 2019-2020, en el qual es fixe un nombre màxim d'habitacions i apartaments, així com d'eixides a realitzar diàriament per a cadascuna d'elles.
3. En el marc dels citats Plans, realitzar un estudi en matèria de salut laboral sobre les condicions ergonòmiques i psicosocials del treball en els hotels, amb la finalitat d'orientar les mesures necessàries que adoptar perquè les cambreres de pis puguen realitzar el seu treball de forma no lesiva i digna, amb revisió del catàleg de malalties professionals a fi d'incloure els trastorns musculo-esquelètics i afeccions de columna propis de l'activitat.
4. Promoure un nou marc legal en el qual s'impedisca la externalización d'activitats consolidades i amb llarga regulació convencional com la qual ens ocupa, impedint que els convenis d'empreses i/o serveis externalitzats puguen estar per sota dels convenis col·lectius dels diferents sectors, rebaixant així les condicions de treball i augmentant l'explotació, la precarietat i la càrrega laboral.
5. Promoure la possibilitat de rebaixa de l'edat ordinària de jubilació per a les treballadores del sector com a conseqüència de l'excessiva càrrega laboral suportada durant anys, i que els impedisca seguir en actiu.