Vilamarxant regularà les colònies felines amb un carnet autoritzat

Més de 50 veïns i veïnes de Vilamarxant van acudir dissabte passat a l'edifici cultural "la Cisterna" per rebre informació sobre com gestionar les colònies felines del municipi de forma regulada, correcta i respectant el veïnat.

La xarrada, organitzada per l'Ajuntament de Vilamarxant i ADAANA (l'Associació en Defensa i Ajuda d'Animals Abandonats), va estar impartida per Pablo Peláez, veterinari de la Clínica Monvet i membre de Conexión Felina; i per Chema Serrano, policia local i membre de PRODA (Professionals per la Defensa Animal). Junt a ells, va estar el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Vilamarxant, Manolo Bernad.

El regidor va anunciar que està ultimant-se un conveni amb ADAANA perquè, a través d'esta associació, l'Ajuntament gestione carnets de col·laboradora o col·laborador de control ètic de colònies felines.

Els titulars d'este carnet tindran la responsabilitat de controlar les colònies que s'indiquen en ells, s'encarregaran de la seua alimentació i de subministrar els medicaments que puguen o consideren necessaris. Així mateixa, segons destacava Manolo Bernad, "des del consistori i ADAANA ens posarem en contacte amb estes persones per la captura i esterilització dels animals, indicant-los el ritme per esterilitzar-los i el veterinari al qual caldrà que acudisquen. El cost de l'esterilització estarà a càrrec de l'Ajuntament".

D'esta forma, la intenció del consistori "és ajudar tot el possible a mantindre controlades les colònies de la població. Esta iniciativa es va posar en marxa fa quasi tres anys, de la mà de la regidora Rosa Blanes i amb la col·laboració d'altres departaments del consistori. En 2016, es van esterilitzar 35 femelles; i en 2017, van ser 9. Ara volem continuar amb este treball amb una partida pressupostària concreta", informava l'edil.

Per tal de dur endavant esta i altres iniciatives de la forma més correcta possible, l'objectiu de la xarrada era informar les persones que vulguen gestionar colònies, aquelles que desconeixen perquè es vol treballar en la seua conservació controlada, així com servir d'exemple i guia al consistori, ja que els dos ponents han posat en marxa iniciatives semblants que han donat resultats positius a altres municipis com Alboraya.

Informació sobre malalties

El veterinari Pablo Peláez va ser l'encarregat d'explicar com funciona el zel de les gates.

La importància de l'esterilització, segons relatava el veterinari de Monvet, radica "en la rapidesa amb la qual s'estenen les colònies. Així, una gateta que tinga gatets pot generar 366 gats en 3 anys, a través de les reproduccions successives d'estos i dels seus descendents".

Pablo Peláez també va enumerar alguns beneficis de la castració, per exemple la prevenció d'algunes malalties.

La correcta gestió de les colònies

Chema Serrano va centrar la seua intervenció en conscienciar sobre la conveniència que els gats tinguen els seus espais a les zones urbanes i com gestionar la convivència entre estos animals, els seus cuidadors i cuidadores i els veïns i veïnes.

Chema destacava alguns dels beneficis de conviure amb ells, com ara la seua utilitat per evitar plagues. "Està demostrat amb estudis que, on hi ha gats, no hi ha panderoles ni ratolins", assegurava.

A més, també va enumerar beneficis fisiològics, com que reduïxen entre un 30-40% el risc d'infart i ictus; terapèutics, ja que el ronroneig és tranquil·litzador; o sociològics perquè "milloren l'estat d'ànim i són aconsellables per a persones majors i quadres depressius".

Per tal de legalitzar estes colònies de gats cal posar en marxa un PEF (Pla d'Esterilització Felina) ja que, segons el policia, "matar-los no servix de res. Està demostrat que on hi ha una colònia, encara que els gats desapareguen, amb el temps, torna a eixir una altra". "D'esta forma", continuava, "la millor solució és controlar-los i anar reduint la colònia amb esterilitzacions, amb les quals s'evita que maulen, els marcatges amb orins i baralles. A més, des del consistori s'estalvien diners en programes de desratització".

Una de les necessitats per tal de dur endavant esta tasca és adaptar les ordenances municipals, com s'ha fet des de l'Ajuntament de Vilamarxant. En la nova ordenança queda perfectament reflectida la prohibició d'alimentar animals al carrer, amb l'excepció d'aquelles persones autoritzades, com té programat el consistori amb els carnets que es repartiran als col·laboradors i col·laboradores. També es duran endavant campanyes de conscienciació i es formarà tant al voluntariat com al personal municipal.

Per la seua banda, els voluntaris i voluntàries han de comprometre's a alimentar els gats amb pinso sec i aigua neta, netejar la zona i facilitar els animals per esterilitzar-los.

Chema Serrano també va destacar que este tipus de mesures ja estan implantades a altres països, com ara a França, des de 1976; al Regne Unit, des de 1982; a Itàlia; a Kènia o als Estats Units.