València Turisme impulsa a Palmera la dinamització turística de “L’Hort Botànic El Bartolí”
La diputada de Turisme de la Diputació de València, Pilar Moncho, ha anunciat la col·laboració del Patronat de Turisme de València i l'Ajuntament de Palmera, per a la dinamització turística de “L’Hort Botànic Citrícola El Bartolí” gestionat per la fundació valenciana Todolí Citrus creada per Vicente Todolí.
Segons Moncho, “des de València Turisme volem obrir a tota la societat aquest magnífic projecte que es configura com un producte turístic innovador que amb la seua rotunda aposta per la recuperació i posada en valor d'espècies citrícoles autòctones vindrà a ocupar un paradoxal buit en una terra de cítrics com la valenciana”.
Pilar Moncho s'ha desplaçat a Palmera per a visitar l'hort botànic al costat de l'alcalde Àlvar Català i el propi Vicente Todolí, un nom propi de la cultura valenciana el prestigi del qual com a expert en art va culminar amb la direcció de la Tate Modern de Londres, considerada la galeria d'art modern més popular del món.
Sense deixar de costat la seua faceta de consultor i assessor d'art, Vicente Todolí ha apostat per la recerca científica i culinària dels cítrics en el seu poble natal, Palmera, on ha gestat la Todolí Citrus Fundació en la partida “El Bartolí”, un espai obert d'uns 25.000 metres quadrats que explica en l'actualitat amb 386 varietats cítriques plantades.
Tal com ha destacat la diputada de Turisme i vicepresidenta del Patronat, “el nostre deure com a gestors del públic és garantir i posar en valor tots aquells recursos que aposten per activar el sector turístic amb productes com la dinamització de l'Hort Botànic que aportarà un gran atractiu turístic a Palmera”.
“La varietat i la qualitat són els grans valors turístics que ens fan únics i converteixen el territori valencià en una destinació excel·lent”, ha afegit Pilar Moncho.
Un passeig per la història cítrica valenciana i del món
València Turisme aportarà 8.000 euros per a l'engegada de les visites a l'Hort Botànic i col·laborarà amb l'Ajuntament de Palmera amb la Todolí Citrus per a articular el nou producte turístic que oferirà un passeig per la història cítrica valenciana a peu de camp.
Actualment compta amb 386 varietats diferents plantades. Entre les espècies que hi ha destaquen:
Grandis: també anomenats Pummelos o Citrus Maxima. També se l’anomena Shaddock, per un capità que va dur llavors a Amèrica en el segle XVII. El pummelo és una varietat que prové del sud-est Asiàtic. Es un dels cítrics més grans, ja que pot arribar a mesurar 15metros d’alçada. En condicions favorables el fruit pot arribar fins als 30cm d’ample i 3kg de pes. El fruit no té molt de suc però pot ser molt dolç i s’utilitza molt en amanides. Tenen un color groc verdós inclús quan està totalment madur.Bergamoto: Bergamota és un híbrid entre taronja amarga i llimetta (aurantium x aurantifolia). És molt utilitzat per els seus olis.
Lumia: Va ser el primer híbrid del pomelo i citron, que després va ser hibridada amb la llima.Paradisi: és la varietat de cítrics més antiga coneguda. Foren trobats en unes excavacions de la ciutat de Nippur, 4000 anys abans de Crist. En moltes de les seues espècies, el albedo té un sabor suau i dolç al contrari que la majoria dels cítrics. La seva pell també té una aroma molt fresca i molt utilitzada en perfumeria ja que conté alguns olis essencials molt importants.Fortunella: Es creu que són natius de Xina. Diversos kumquats són considerats varietats de la mateixa espècie Citrus Japonica. És un arbre menut de fulla perenne, moltes fulles i creixement lent. El fruit es xicotet amb un sabor dolç, es pot menjar cru tot sencer. S’utilitzen molt com a plantes ornamentals.Sinensis: La primera referència escrita de taronges dolces es remunta a 1472. Un comerciant de Savona havia enviat un projecte de llei de venta per escrit al seu client. A partir de les fonts lideraries sabem que la taronja dolça es cultiva en Sicília, Calabria y el sud d’ Espanya per 1525. Les varietats cultivades en eixe moment eren inferiors a les que coneguem hui en dia.Medica: Cidra és la varietat més antiga coneguda dels cítrics. Les llavors foren trobades en les excavacions de la ciutat de Nippur en la part sud de Babilònia (actual Irak). El exercit d’Alejandro Magno va dur la cidra a la regió del Mediterrani en l’any 325 aC. S’utilitza molt en perfumeries i confitures. Té molt d’albedo i inclús es pot menjar.Aurantium: Es creu que es va originar en les parts del nord-est de la India i el sud-est de la Xina. La taronja amarga, com és coneguda, no sol ser consumida en fresc. Té més importància per els seus olis essencials.
Aurantifolia: solen tindre un sabor més àcid, la pell d’un color groc més claret i costen més de pelar.Mandarines: En este grup trobem les clementines, deliciosa, reticulata i satsumes. Varen ser cultivades en la Xina i el Japó a gran escala a partir del segle XVI. Té una gran importància comercial des del 1900.Microcitrus: també conegut caviar cítric.Myrthifolia: És un arbre compacte, amb les fulles xicotetes i amb espines que creix fins una altura de tres metres. El fruit de l’arbre s’assembla a xicotetes taronges. Son agres o amargues i son comunament anomenats pel seu nom italià, chinotto.Llima: La primera informació fiable de les llimes, és de Sicília on se sap que varen créixer al voltant de l’any 1000. La llima va ser un dels primers fruits en arribar al Nou Món en el segon viatge de Cristóbal Colom en el 1493. En bones condicions l’arbre arriba a produir flors i fruits durant tot l’any.
