La producció de residus urbans en l'Àrea Metropolitana de València s'estabilitza amb més de 552.000 tones en 2022

La producció de residus urbans en l'Àrea Metropolitana de València s'ha estabilitzat entorn de les 552.000 tones anuals. Les plantes de l'EMTRE van tractar l'any passat un total de 552.364 tones, enfront de les 552.019 de 2021, la qual cosa ha suposat un augment de només un 0,06%. En 2020, any de l'inici de la pandèmia, els 45 municipis de l'Àrea Metropolitana van generar 552.246 tones. Quant a l'ús del contenidor marró, el balanç de 2022 reflectix el creixement exponencial de la recollida selectiva dels biorresidus d'origen domèstic. L'any passat es va tancar amb 52.168,71 tones de matèria orgànica enfront de les 30.506,70 de 2021, la qual cosa reflectix un increment del 71,01%.  

En l'última dècada, entre els anys 2013 i 2022, la generació de residus domèstics en l'Àrea Metropolitana de València es va iniciar amb una xifra de 540.048 tones fins a aconseguir el seu pic en 2018, amb 577.878 tones. En 2019 ja es va detectar l'inici d'un descens que es va accelerar amb la pandèmia fins a estabilitzar-se en els últims tres anys entorn de les 552.000 tones ressenyades.

Esta tendència es veu reflectida de diferent manera en els 45 municipis de l'EMTRE. València ha protagonitzat un lleuger increment de l'1,80%, en registrar 272.528 tones en 2022, enfront de les 267.718 de 2021. Torrent ha reduït a penes un 1,93% la producció de residus en passar de les 36.616 tones de 2021 a les 35.909 de l'any passat. En el cas de Paterna, el descens és d'un 2,18%, ja que va depositar 31.161 tones en 2021 i 30.482 en 2022.

Altres municipis han registrat mínimes oscil·lacions, com és el cas de Catarroja (0,76%), Burjassot (-0,37%) i Benetússer (0,13%). Les majors variacions s'han detectat en poblacions com Aldaia (-19,22%), Alaquàs (13,39%), Godella (13,97%), Silla (-16,66%), Massanassa (-18,35%) i Almàssera (40,77%).

De les deixalles domèstiques que entren cada dia en les plantes de tractament i valorització de residus de les plantes de l'EMTRE en Los Hornillos (Quart de Poblet) i Manises, la matèria orgànica és la que marca la línia ascendent en els cinc últims anys. De les poc més de 4.225 tones de biorresidus recollides en 2018 s'ha passat a les 52.168,21 en 2022.

Si ens atenim a la comparació entre 2021 i 2022, es detecta un increment del 71,01% de l'ús del contenidor marró en tota l'Àrea Metropolitana. La instauració progressiva de la recollida selectiva dels biorresidus d'origen domèstic provoca casos de creixements cridaners com els protagonitzats pels veïns i veïnes de Silla (242,52%), Torrent (316,26%), Manises (366,49%) o els de municipis que han implementat el contenidor marró en 2022 com Paiporta (831 tones), Aldaia (3.415) o Alaquàs (1.191).

Per al president de l'EMTRE i vicealcalde de València, Sergi Campillo, estes dades "suposen una bona prova de l'esforç que han fet els Ajuntaments de l'Àrea Metropolitana de València per a implementar el contenidor de recollida dels biorresidus i, per tant, per a separar la matèria orgànica de la resta. Sergi Campillo ha mostrat també la seua satisfacció perquè "estem veient una estabilització en la producció de residus de l'Àrea Metropolitana" i ha destacat que "estem en la bona senda, però encara queda molt camí per recórrer per a complir els objectius tan ambiciosos que ha marcat la Unió Europea per als pròxims anys".

Augmenta la recuperació de subproductes en planta

La separació en les llars dels residus és fonamental per a aconseguir una reutilització i reciclatge d'alta qualitat i convertir les deixalles de la llar en recursos. Encara així, les mateixes plantes de tractament i valorització de l'Entitat Metropolitana són capaces de recuperar, a més de compost, altres subproductes per al seu reciclatge posterior com és el cas del vidre, plàstics, paper i llandes d'alumini, entre altres.

Es tracta de materials que haurien d'haver-se depositat en els seus contenidors específics al carrer (blau, verd i groc) però que van arribar a les plantes mesclats de manera impròpia en el contenidor gris. En 2022, els subproductes recuperats van arribar a les 141.385 tones, enfront de les 140.816 de 2021, la qual cosa suposa un lleu augment del 0,55%. En el cas dels subproductes, el percentatge que representa respecte al total dels residus tractats per l'EMTRE se situa al voltant del 22%.

Disminuïxen tres punts els residus que acaben en l'abocador

En els últims 12 mesos s'ha reduït en quasi un 3% els residus que acaben en l'abocador després de ser rebutjats en les plantes de tractament i valorització. En 2022, un total de 362.463 tones de residus van acabar en la instal·lació de Dosaigües. Això suposa un 57,59% de totes les deixalles tractades en les instal·lacions de Los Hornillos i Manises, tant els procedents de l'Àrea Metropolitana de València, com els del consorci COR i la presó de Picassent, entre altres, que van suposar un total de 629.373 tones. En 2021, el percentatge de rebuig va ser del 60,47% i les tones que van arribar a l'abocador van ser 381.784.

És de vital importància per a protegir el medi ambient i la salut humana, reduir eixe percentatge de rebutjos. I la Llei valenciana de residus i sòls contaminats per al foment de l'economia circular, aprovada en novembre de 2022, va en eixe camí. A partir del 31 de desembre de 2035, "la quantitat de la fracció resta dels residus, destinada a depòsit en abocador, no podrà superar el 17% en pes de la fracció resta dels residus d'entrada en la planta de valorització". En este repte compartit per administracions públiques, empreses i ciutadania, tot acte compta i té el seu valor. La reducció, selecció i separació correcta dels residus és el primer i fonamental pas.