elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

El primer IFS de la Diputació va generar 450 ocupacions a temps complet a L'Horta

El primer IFS de la Diputació va generar 450 ocupacions a temps complet a L'Horta
    MÉS FOTOS
    El primer IFS de la Diputació va generar 450 ocupacions a temps complet a L'Horta - (foto 2)
    El primer IFS de la Diputació va generar 450 ocupacions a temps complet a L'Horta - (foto 3)
    El primer IFS de la Diputació va generar 450 ocupacions a temps complet a L'Horta - (foto 4)
    El primer IFS de la Diputació va generar 450 ocupacions a temps complet a L'Horta - (foto 5)
    El primer IFS de la Diputació va generar 450 ocupacions a temps complet a L'Horta - (foto 6)

    Un total de 447 ocupacions han sigut creades a L'Horta amb l'engegada del primer pla d'Inversions Financerament Sostenibles (IFS) de la Diputació, a través del qual es van executar 1.581 obres en els 266 municipis de la província. Aquest és un dels resultats que llança la recerca de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie), que analitza l'impacte econòmic d'aquest pla.

    Per comarca, eixos llocs de treball equivalen a 141 ocupacions generades a temps complet i any a L'Horta Nord, 200 a L'Horta Oest, i altres 106 a L'Horta Sud. La suma suposa haver creat en aquestes comarques prop del 40% dels llocs generats a través d'aquest pla pel que fa al còmput provincial, on es van generar més de 1.200 ocupacions.

    El primer 'gran pla' de la legislatura

    El pla d'Inversions Financerament Sostenibles (IFS) de 2015, executat en la seua major part en 2016, va ser el primer dels 'grans plans' de la present legislatura. Una nova línia de subvencions, inexistent fins a hui, que va portar el segell del president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, qui es va proposar evitar que el romanent de tresoreria que existia en la corporació provincial anara a parar als bancs i que, en el seu lloc, es destinara de manera directa als municipis.

    Així, les subvencions van arribar a tots els ajuntaments de la província, i van ser els alcaldes i alcaldesses qui van decidir en quines obres i actuacions de millora era més urgent invertir aquests recursos, repartits mitjançant una sèrie de criteris reglats i objectius. Una decisió que acaba de comprovar-se que va ser encertada i que demostra, en paraules del mateix Rodríguez, "que no ens equivoquem a l'hora de potenciar l'autonomia municipal a través d'unes obres que han triat els qui millor coneixen la realitat dels seus municipis".

    Un impacte econòmic que duplica la inversió

    "Aquest és el primer informe en la història d'aquesta corporació que analitza els efectes de les polítiques engegades i la incidència en les comarques, en l'aposta d'aquest equip de govern per la transparència i per l'eficàcia en la gestió", posava en valor el diputat d'Hisenda, Toni Gaspar, en la presentació de resultats d'aquesta recerca. L'estudi de l'Ivie ha servit per a plasmar en xifres la intenció amb la qual es va gestar aquest pla: confiar en els representants locals i en l'efecte multiplicador de l'engegada dels seus projectes.

    Així, la inversió de 69,1 milions d'euros en el primer IFS ha estat capaç de generar un impacte de 148,2 milions d'euros, una xifra que duplica l'aportació de la corporació provincial i que, fitada en la comarca de L'Horta, suposa haver generat activitat en prop de 150 empreses. En quin tipus d'obres? Eliminació de barreres arquitectòniques, reurbanització de carrers, millora d'infraestructures esportives, accessos a polígons, rehabilitació d'edificis, cicle de l'aigua, etc.

    "Aquestes millores urbanístiques en edificis públics, infraestructures esportives, espais verds i serveis no solament han permès millorar la qualitat de vida dels habitants de les comarques valencianes, sinó que a més, aquests recursos, que haurien acabat en els bancs, han servit per a dinamitzar les economies locals, de vegades tan necessitades d'un impuls inversor", ha assenyalat Rodríguez.

    Pujar