Isabel García: “Els jóvens comencen a veure en la Diputació un referent de suport”

D'origen canari i valenciana d'adopció. Així es definix Isabel García, Diputada d'Igualtat, Joventut i Esports en la Diputació de València. Socialista, activista LGTB i feminista, García té clars els objectius de les seues àrees. Així s'està veient reflectit en el gir que està duent a terme en esports i joventut, així com l'impuls en la d'igualtat, de recent creació. Exemples com 'Sona la Dipu', el 'Feminario' i un llarg etcètera de projectes que repassem en esta entrevista concedida a elperiodic.com.

Tres grans àrees i un repte de gestió, ¿No?

Si perquè la d'Igualtat no existia mentres que en Joventut no hi havia res més enllà del 'Sona la Dipu' i amb una gestió prou pobre, només sis concerts. Hem fet un bot tant en la qualitat, acostant els grups als jóvens com en la reducció del gasto. L'anterior govern amb 600.000 euros feia set concerts i nosaltres fem 84 concerts amb 200.000 euros més. D'esta manera reduint en els grans concerts aconseguim que hagen xicotets en tots els municipis i així donem vida als grups musicals i els portem de gira. Els diners ben gastats dónen per a molt.

I quina era la situació en l'àrea d'Esports?

Ací ens vam trobar una gestió a dit de quasi tres milions d'euros. Hem fet una base de convocatòries en què redistribuïm el mateix import en esdeveniments esportius extraordinaris, esportistes d'elit i clubs d'elit seguint uns paràmetres perquè el repartiment siga just.

Hi ha confluència en estes àrees?

Efectivament. És el que cridem transversalitat. En esports, per exemple, dediquem molt d'esforç a l'esport femení, hem realitzat el primer congrés estatal d'esports femení i intentem premiar als clubs que tenen esports femenins; en joventut hem dedicat també recursos a treballar la igualtat, la salut sexual i això ho fem a través d'un programa molt bonic que s'anomena 'Àgora amb la Dipu' i que va ja per la quarta edició.

Queda molt per a arribar a una igualtat en l'esport?

Moltíssim. L'esport femení està en estos moments com estava l'esport masculí en els anys 70. Tenim tot eixe temps de retard i per això és tan important el treball de les institucions. Perquè si nosaltres espentem, fem també que els mitjans de comunicació siguen partícips i que les empreses dediquen recursos a l'esport femení. Eixe acelerón pot retallar eixes diferències amb l'esport masculí.

Hi ha darrere d'este problema una falta de coneixement?

El que no es veu no existix i açò succeïx també en igualtat. A pesar d'això el femení és la que major espenta dóna a l'esport espanyol, sent més rendible en tots els sentits perquè amb menys recursos som capaços d'aconseguir més premis.

Què més es pot fer des de les institucions per a aconseguir eixa igualtat real?

Cal començar per obrir les institucions a les associacions de dones. En la Diputació mai havien entrat i nosaltres decidim obrir-los les portes i donar-los eixe reconeixement a la seua lluita durant vint anys per la igualtat. També hem posat en marxa iniciatives com el Dia Contra la Violència de Gènere, els premis Celia Amorós o el Dia Internacional de la Dona. A més hem tret convocatòries d'ajudes per a col·lectius així com campanyes d'igualtat amb els ajuntaments, cursos de formació per a funcionaris. Es tracta de que els municipis sàpien aplicar els plans d'igualtat.

Quin és el balanç d'estos dos anys de legislatura?

En matèria d'igualtat no podem estar més satisfets tenint en compte que no existia res fins llavors. El 'Feminario' s'ha consolidat en dos anys com un dels referents del feminisme a Espanya, hem creat la xarxa de municipis contra la violència de gènere... A més en les altres dos àrees hem revertit la situació de què veníem amb subvencions a dit i balafiament de recursos. Els jóvens comencen a veure en la Diputació un referent de suport, hem aconseguit moltíssim.

I els reptes per al que queda de legislatura?

Consolidar tot el que estem fent i millorar alguns aspectes que se'ns hagen pogut quedar en l'aire.

Com quines?

Millorar les convocatòries de les subvencions perquè isquen a temps. L'administració és lenta i de vegades no arribem a cobrir totes les necessitats. Però independentment d'això jo crec que el balanç és bo. Hi ha hagut molt esforç per part dels funcionaris per a posar-se al dia i adaptar-se a les nostres necessitats. L'important no és només que la gent comença a conéixer la diputació sinó que comença també a fer-se una idea diferent del que és. Hem demostrat que la diputació és un instrument útil per al ciutadà.