La Diputació de València celebra els 750 anys de la Cartoixa de Portaceli amb experts en art i historiadors
La Facultat de Geografia i Història acull un congrés sobre els huit segles de testimoniatge del monestir propietat de la Diputació, que col·labora en la commemoració al costat de la Universitat de València
La Diputació se suma a la commemoració del 750 aniversari de la Cartoixa de Portaceli amb la seua participació en el congrés organitzat per la Universitat de València i les associacions culturals de les cartoixes de Portaceli i Valldecrist, amb la col·laboració dels ajuntaments de Serra i Altura. Sota la direcció dels historiadors Albert Ferrer, Francisco Fuster i Josep-Marí Gómez, la trobada repassa els huit segles de testimoniatge del monestir propietat de la Diputació.
El diputat de Patrimoni, Andreu Salom, ha intervingut en l'obertura d'un congrés que es prolongarà fins al dissabte 12 de novembre, i que inclou conferències, exposicions, publicacions i visites guiades a les cartoixes de Portaceli, Aracristi i Valldecrist. La Facultat de Geografia i Història ha acollit la primera jornada d'una trobada que “posa en valor una de les joies patrimonials del poble valencià”.
La Cartoixa de Portaceli va ser adquirida per la Diputació en 1931, i dotze anys després cedida als cartoixans “perquè l'ordre mantinguera l'ús per al qual es va fundar en 1272”. Així ho ha explicat en la seua intervenció Andreu Salom, qui ha destacat el valor arquitectònic i artístic de la cartoixa més antiga de la Península Ibèrica i les Balears, així com un dels monuments més rellevants que es conserven de temps de Jaume I, junt amb la Catedral de València.
El responsable provincial ha posat en relleu igualment el valor paisatgístic de l'entorn de Portaceli, en el terme de Serra, que s'ha convertit en “una icona per a la societat valenciana en l'àmbit de l'oci, l'esport i la naturalesa”. La Diputació, a través de l'àrea de Patrimoni, s'encarrega de la conservació d'una construcció repleta d'elements de gran impacte tècnic, com l'aqüeducte del segle XV i el pont pel qual s'accedix al cenobi, així com un ampli catàleg de peces artístiques que romanen en el monestir, cas de les pintures al fresc, o custodiades per institucions com l'Arxiu Històric Nacional, l’Arxiu del Regne, el Museu de Belles arts i la Hispanic Society of America de Nova York.
Experts de tot el món
Una vintena d'associacions culturals valencianes, estatals i internacionals, amb presència de destacats especialistes en cartoixes, prenen part en este congrés que té programades visites a Portaceli, el divendres 11, i a Aracristi i Valldecrist el dissabte 12. El congrés es concep com “un passeig per la història que, després de recórrer les fites de la Cartoixa de Portaceli al llarg dels segles, finalitzarà entre els murs d'estos monestirs a través dels quals s'explica l'evolució de la societat valenciana”.
Com a mostra de la rellevància històrica de Portaceli, cal citar la primera traducció al valencià de la Bíblia, escrita per fra Bonifaci Ferrer entre les parets de la Cartoixa. L'obra va ser portada a la Impremta de València en 1478 i en l'actualitat a penes es conserven un parell de fulles en la Hispanic Society de Nova York.
El congrés ‘La Cartoixa de Portaceli (1272-2022), huit segles de testimoniatge’ està presidit pel màxim responsable de la Diputació, Toni Gaspar, la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, i el prior del monestir, Luis Manuel Louro de Albuquerque Nolasco, amb un comité científic format per experts de la Universitat de València, la Politècnica, el Museu de Belles Arts de Castelló i la Université Jean Monnet.
