elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Cristina Escrivà descobrix el nom i la rellevància de les dones pioneres de la nostra història

Cristina Escrivà descobrix el nom i la rellevància de les dones pioneres de la nostra història
    MÉS FOTOS
    Cristina Escrivà descobrix el nom i la rellevància de les dones pioneres de la nostra història - (foto 2)
    Cristina Escrivà descobrix el nom i la rellevància de les dones pioneres de la nostra història - (foto 3)
    Cristina Escrivà descobrix el nom i la rellevància de les dones pioneres de la nostra història - (foto 4)
    Cristina Escrivà descobrix el nom i la rellevància de les dones pioneres de la nostra història - (foto 5)
    Cristina Escrivà descobrix el nom i la rellevància de les dones pioneres de la nostra història - (foto 6)
    Cristina Escrivà descobrix el nom i la rellevància de les dones pioneres de la nostra història - (foto 7)

    La Casa de la Cultura de Vilamarxant va acollir, dimecres passat, un acte en el qual vam conéixer el paper destacat de "Dones que van treballar per la igualtat de gènere". Este era el títol de la xarrada-col·loqui impartida per la historiadora i escriptora valenciana Cristina Escrivà, que també és directora del Grup d'Investigació de l'Associació Cultural Institut Obrer. L'acte va estar organitzat per la Regidoria de Benestar Social i Polítiques d'Igualtat de l'Ajuntament de Vilamarxant.

    Cristina Escrivà va fer un recorregut històric amb el qual vam descobrir algunes de les dones que han marcat la història del feminisme, des dels anys 20 i fins a la Segona República, i amb noms vinculats a diferents vessants, tant de l'activisme, com de la ciència, l'esport, l'art o la cançó.

    En primer lloc, va donar a conéixer a moltes de les persones assistents la figura d'Elisa Soriano Fischer (Madrid, 1891-1964). Va ser una dona molt vinculada a Clara Campoamor, amb qui va treballar de manera conjunta per la defensa dels drets de les dones i pel sufragi universal, tot i que el nom que ha transcorregut ha sigut el de la segona.

    Però Elisa Soriano va ser una de les personalitats més importants en la seua època. Va ser la tercera dona que va estudiar Medicina al nostre país, la primera doctora en Oftalmologia, la primera professora universitària i la primera Marina Mercant. Segons va explicar la historiadora, "va ser una de les figures més destacades i visibles del moviment universitari femení i de la vida pública espanyola durant els anys 20 i 30".

    Una de les seues principals lluites va ser la del sufragisme, declarant en una entrevista que "era indispensable aconseguir no tan sols el vot administratiu, sinó també el polític perquè les dones pogueren ser electores i elegibles, exactament igual que els hòmens".

    També va ser impulsora de l'Associació Nacional de Dones Espanyoles, la organització feminista més important de l'estat, i vocal del Consell Suprem Feminista.

    "Va ser una avançada a la seua època, impulsora del paper de la dona, promotora de l'atenció a la infància, dinamitzadora cultural i va aconseguir els seus objectius professionals", relatava Cristina Escrivà. Com a exemple de la seua rellevància històrica, l'escriptora va mostrar diferents fotografies d'associacions, esdeveniments i conferències, tant nacionals com internacionals, on Elisa Soriano apareix envoltada d'hòmens, en ambients clarament masclistes.

    Cristina Escrivà també va voler destacar el nom d'altres dones, moltes d'elles valencianes, com ara Concepción Aleixandre (Valencia, 1862-1952), la primera dona universitària de Medicina a València i la primera dona en registrar un invent; o l'odontòloga Josefina Landete (València 1885-Madrid 1969).

    Pioneres en el món de les arts

    Moltes de les persones del públic també van conéixer a l'artista Manolita Ballester (València, 1908 – Berlín 1994), parella del també artista valencià Josep Renau. Segons explicava Escrivà, "tot i ser tècnicament millor que el seu home, dominar més arts i esdevindre una de les millors artistes valencianes de tots els temps, el nom que ha transcendit en la història ha sigut el d'ell". Manolita Ballester va ser la primera dona en guanyar un premi de coberta de llibre i els seus dibuixos van ser molt coneguts i difosos en l'època per reflectir importants denúncies socials.

    Dels esports, es van mostrar imatges de diferents esdeveniments femenins, com ara el primer festival d'atletisme de dones que es va celebrar a València, a l'estadi de Mestalla en 1937.

    La pionera de la cançó a Vilamarxant

    Cristina Escrivà va voler destacar un nom local, el de la cantant vilamarxantera "Cora Raga" (Vilamarxant, 1898 – Barcelona, 1980) i va contar que "va ser la primera dona en cantar l'Himne a València".

    Durant la xarrada, també va haver espai per a l'actualitat. L'escriptora va fer-se ressò del nomenament de Mavi Mestre com a primera rectora de la història de la Universitat de València. Destacava que "tot i que les dones de les quals hem parlat van ser pioneres en el món universitari en els anys 20, ha tingut que passar quasi un segle perquè una dona arribe al rectorat d'este centre universitari".

    "Música", treball guanyador del Concurs de curtmetratges

    Al final de l'acte, el regidor de Benestar Social i Polítiques d'Igualtat, Voro Golfe, va lliurar el premi a la producció guanyadora del II Concurs de curtmetratges "8 de març: Dia Internacional de la Dona". El treball més puntuat pel jurat ha sigut "Música", dirigit per Adrián Quiles i interpretat per Mireya Calduch i Patricia Picazo. El curt fa una reflexió sobre les lletres masclistes que hi ha darrere de moltes cançons conegudes de tots els temps i que, moltes vegades, escoltem sense adonar-nos del seu significat.

    Segons reflexionava Adrián, "volia apropar-me a la temàtica des d'un punt de vista diferent perquè, més enllà de les diferències salarials, laborals o públiques, que són molt importants, hi ha xicotetes realitats masclistes que ens envolten i que cal, almenys, donar a conéixer".

    Adrián va estar acompanyat per jòvens de la Casa de Joventut de Vilamarxant, on ell dirigix el Grup de Teatre i la websèrie "La última función", que estan difonent per les seues xarxes socials.

    Pujar