La Bíblia valenciana: el tresor oblidat de la Cartoixa de Porta Coeli
La traducció del llatí al valencià va ser obra de Bonifacio Ferrer, germà de Sant Vicent Ferrer
La Cartoixa de Porta Coeli, situada en les terres de la vall de Lullén, en el terme municipal de Serra, va veure nàixer un tresor literari i espiritual: la primera i única Bíblia valenciana traduïda del llatí. Esta monumental obra, realitzada en el si de la cartoixa per Bonifacio Ferrer, germà de Sant Vicent Ferrer, una figura de gran rellevància per als valencians, dels quals és patró, representa una fita històrica en la traducció de textos sagrats al valencià.
Datada en 1498, esta Bíblia va ser objecte de la censura de la Inquisició, que la va considerar perillosa per a la fe i va ordenar la seua destrucció, provocant la pèrdua de la majoria dels exemplars, inclosa l'última còpia coneguda en un incendi a Estocolm en 1697. No obstant això, un fragment d'esta inavaluable obra sobreviu en la Hispanic Society de Nova York, recordant el llegat de la primera traducció de la Bíblia al valencià.
La Cartoixa de Porta Coeli, una de les tres cartoixes actives a Espanya, va ser fundada en 1272 pel dominic fra Andrés d'Albalat, bisbe de València. Inicialment modesta, va créixer fins a convertir-se en un important centre religiós i cultural, visitat per monarques, líders eclesiàstics i militars al llarg dels segles.
A més de la seua importància religiosa, la història de la Cartoixa de Porta Coeli està marcada per figures com Inés Pedrós Alpicat, coneguda com a "Inés de Moncada", qui va viure com anacoreta prop de la cartoixa durant dos dècades, dedicada a l'oració i la soledat.
Al llarg dels segles, la cartoixa ha experimentat diverses transformacions, des de la seua desamortització en 1835 fins a convertir-se en un hospital per a tuberculosos en 1898. En 1944, els monjos cartoixans van tornar a la cartoixa, que actualment és una de les tres cartoixes actives a Espanya, juntament amb Miraflores i la Cartoixa de Montealegre.
