Pura Peris: "Els elevats preus del lloguer i la precarietat laboral obstaculitzen l'accés a l'habitatge”

La conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica presentava fa pocs dies la convocatòria per a 2022 i 2023 de les ajudes al lloguer d'habitatges al qual es destinaran més de 25 milions d'euros.

L'objectiu d'aquestes ajudes, que s'emmarquen en el Pla Estatal d'Habitatge 2022-2025, és facilitar l'accés a un habitatge o habitació en lloguer o cessió d'ús a sectors de població amb escassos mitjans econòmics, mitjançant l'atorgament d'ajudes directes.

Elperiodic.com ha parlat amb Pura Peris, la directora general d'Emergència Residencial, Funció Pública i Observació de l'Hàbitat i Segregació Urbana, per a conèixer amb més detalle aquestes ajudes: a qui van dirigides, fins quan es poden sol·licitar; però per a conèixer també els problemes amb els quals es troben els joves per a accedir a l'habitatge i emancipar-se.

La Generalitat Valenciana ha convocat una nova campanya del bo lloguer jove per a 2022, a qui va dirigit i fins quan es pot sol·licitar?

El bo jove de lloguer va dirigit a les persones joves, fins a 35 anys inclusivament en el moment de sol·licitar-lo, amb escassos mitjans econòmics, iguals o inferiors a 3 vegades IPREM i es destinaran a contribuir al pagament de la renda arrendatícia o preu de cessió de l'habitatge o habitació habituals facilitant tant l'accés com, en el seu cas, la continuació en el gaudi de les ja arrendades o cedides. Es pot sol·licitar fins al 30 d'octubre de 2022 i la subvenció és directa, és a dir, atesa la mera concurrència dels requisits per a obtenir-la. Es concedirà per a un període de 24 mesos, podent atorgar-se retroactivament des de gener de 2022.

Quins objectius cerca la Conselleria amb aquest bo lloguer?

Sent conscients que les polítiques de joventut han de planificar-se de manera transversal i integral i amb plena participació de les persones joves en aquesta, es va constituir en la Vicepresidència segona la Mesa Jove d’Habitatge. Es tracta d'una taula de diàleg, estudi i debat i participació entre la Conselleria i el Consell Valencià de la Joventut. En les reunions de la Mesa s'ha posat de manifest reiteradament la dificultat per a emancipar-se i amb aquest bo es pretén col·laborar precisament en l'emancipació de les i els joves.

Amb el bo tractem de facilitar l'accés a un habitatge, habitatge digne que juntament amb una ocupació digna constitueixen els pilars bàsics per a aconseguir l'emancipació. Les dades de l'Observatori de la Joventut són molt clars referent a això: en el primer semestre de 2021 una persona jove que volguera emancipar-se en solitari dedicaria, de mitjana, el 81,9% del seu sou al lloguer o hauria d'ajustar-se a una superfície màxima tolerable de 29,3 metres quadrats i registra la taxa d'emancipació més baixa en els últims vint anys, només el 14,9% de les persones joves a Espanya està emancipat.

L'emancipació juvenil en la Comunitat Valenciana va caure fins al 13,7% en el primer semestre de 2021, experimentant un descens del 3,5% respecte de l'any anterior i situant-se per davall de la mitjana nacional.

Quins problemes té la joventut actual per a poder accedir a l'habitatge?

Com he comentat en la resposta anterior els elevats preus dels lloguers i la situació de precarietat laboral continuen sent els principals esculls.

Podríem dir que existeix una emergència residencial en la Comunitat? A part del bo lloguer, quines altres mesures planteja el govern valencià per a tractar de pal·liar-lo?

Si bé les dades del Consell General del Poder Judicial demostren una tendència a la baixa dels desnonaments des de 2015, (en 2020 va ser de 4.501), en 2021 assistíem a un considerable repunt amb 6.182 llançaments, i s'observa una dinàmica d'increment en el que portem d'any 2022. En efecte, el nombre total de llançaments practicats en la Comunitat durant el primer trimestre de 2022 va ser de 1.863, la qual cosa suposa un augment d'un 20% respecte al mateix període de l'any anterior.

Dins d'aquest increment general, és especialment cridaner l'augment en un 53,8% respecte a l'any passat dels desnonaments derivats d'execucions hipotecàries, que ja suposen el 39,7% del total. No obstant això, la major part dels llançaments en la Comunitat en aquest primer trimestre continuen havent-se de l'impagament de lloguers, fins a aconseguir la xifra de 1.054, és a dir, el 56,5%.

Al maig de 2022, la mitjana de preus del lloguer d'habitatges en la Comunitat Valenciana ha experimentat un increment anual del 9,3% anual, la qual cosa demostra una tendència alcista del mercat lliure del lloguer pràcticament ininterrompuda des de gener de 2015. Podríem aportar més dades, però aquests parlen per si sols per a respondre que efectivament en la Comunitat Valenciana estem en situació extraordinària d'emergència residencial que requereix mesures urgents per a revertir-la.

Què pot fer l'administració perquè els habitatges buits puguen ser habitades?

Comptem ja amb mesures de mobilització d'habitatges buits, amb les declaracions d'habitatges deshabitats que estan en aquests moments en fase de resolució i amb la posada en marxa del programa d'intermediació per a aquesta mobilització Xarxa Lloga`m, on qualsevol personal titular d'habitatges desocupats poden posar-les en lloguer a través dels agents immobiliaris col·laboradors amb la garantia de la Generalitat.

A més, existeixen altres programes dirigits a facilitar el compliment de la funció social de la propietat finançant la rehabilitació; una altra línia en projecte seria el programa Habita, el qual persegueix a través de convenis de cessió d'usdefruit per les persones titulars de les habitatge a la Generalitat i als municipis on se situen les mateixes, durant almenys 8 anys amb la finalitat de disposar d'habitatges per a llogar a aquelles persones amb majors dificultats a aconseguir un contracte d'arrendament

Com preveuen aconseguir-ho?

Juntament amb totes aquestes mesures, hem plantejat els canvis normatius necessaris que es requereixen i com més prompte millor, en aquests moments hi ha dos projectes de llei en marxa.

Com ha afectat la pandèmia a l'emergència residencial en la Comunitat Valenciana?

L'efecte principal és que la pandèmia va obligar a posar en marxa l'escut social, i això ha retardat els desnonaments, però com he comentat els llançaments segueixen amb la seua tendència alcista. I l'escut social acaba el 30 de setembre.

Des de novembre de 2020 creem en la Conselleria la Unitat d'Ajuda davant el Desnonament, la UAD. A data de 30 de maig portàvem atesos 1888 casos d'emergència residencial, només entre març i juny d'enguany han sigut 296 i hem intervingut en 150 suspensions de llançaments.

A les situacions de crisis, pandèmia i postpandemia ara cal afegir la crisi del conflicte bèl·lic, la inflació i la pujada dels tipus d'interès que està fent ressorgir de nou el problema de com la ciutadania afrontarà les hipoteques, la situació d'urgència s'evidencia cada vegada més. No tenim ni tindrem parc públic suficient per a fer front al que ve. Cal cercar mesures urgents que garantisquen el dret a l'habitatge.

Existeix un perfil de ciutadans o famílies amb major problema per a l'accés a l'habitatge?

Desgraciadament, sí. Continuem sent una societat marcada pels prejudicis i pel biaix de mirar al diferent amb desconfiança, i seguim molt ancorats a la idea de conservació de la propietat privada sense tenir en compte que la Constitució ens recorda que la propietat té una funció social que complir.

Diversos estudis d'entitats i fundacions mostren com existeixen majors dificultats en l'accés a l'habitatge per a les persones racializadas, per a persones amb treballs temporals o parcials, per a persones joves amb escassos recursos, per a persones amb diversitat funcional o per a persones els ingressos de les quals deriven de prestacions no contributives o rendes d'inclusió.

Quines eines poden trobar per a poder pal·liar-ho?

Des de la Conselleria d'Habitatge estem plantejat la possibilitat de concertar assegurances d'impagament i assegurances multirisc de llar amb la finalitat de tranquil·litzar als propietaris en el seu temor de deixar de percebre rendes o que es produïsquen desperfectes. Propietaris que s'hauran de posar a disposició els habitatges perquè siguen llogades per persones amb escassos recursos, o bé per a lloguer a través del programa d'intermediació Xarxa Lloga’m.

Al costat d'aquestes mesures, la legislació reguladora de l'arrendament deuria podria establir, per exemple, limitacions a les situacions que poden donar-se, i que podrien semblar abusives, de demanar tal nombre de mesos de fiança i depòsit que en la pràctica suposa establir una barrera insalvable per a lloguer per moltes persones, limitació a l'accés a l'habitatge que suposa una vulneració de la funció social de la propietat.

La Generalitat ha apostat per la xarxa Xaloc, quantes oficines tenen obertes en la Comunitat i quantes preveuen obrir aquest 2022?

Actualment comptem amb un total de 20 oficines en la Comunitat. Això s'ha pogut materialitzar a través de la signatura de convenis que inclouen encàrrecs de gestió amb ajuntaments i mancomunitats. Tal com es va anunciar en l'aprovació del Decret que regula la xarxa d'oficines, la intenció és la de poder obrir una oficina en cada comarca durant 2022. Per a això, s'estan mantenint converses amb la mancomunitat de l'Alt Palància, mancomunitat de la Safor i la mancomunitat de la Costanera, entre altres.

Si haguera de fer un balanç sobre les oficines Xaloc, quin seria?

La valoració és molt positiva. En algunes oficines com Torrent, Sagunt, Gandia o la Mancomunitat de la Ribera Alta s'han atès a més de 1.000 persones en menys d'un any. Sempre hem defensat que les polítiques d'habitatge no tenen sentit si no estan arrelades al territori. Hem d'aconseguir que les persones identifiquen una administració d'habitatge pròxim on poder solucionar els dubtes que plantegen les línies de subvencions que hem desenvolupat en els últims anys, i això només es pot aconseguir si comptem amb les administracions de proximitat.

Compra o lloguer? Què els recomanaria als joves que cerquen emancipar-se?

És una decisió molt personal, i que dependrà molt de la situació de partida de cada persona. Potser pensant a no limitar el creixement personal i professional el que en moltes ocasions va unit a una gran mobilitat geogràfica jo recomanaria el lloguer en un primer estadi d'emancipació, deixant l'adquisició o compra si és que així es decideix, una vegada aqueixa emancipació està més consolidada. Ara bé, és cert que poden desitjar adquirir un habitatge des del primer moment en què es decideix per la persona jove emancipar-se pel que el mercat hauria de comptar amb possibilitats assequibles. Per part nostra, des de la Conselleria desenvolupem el programa d'ajudes a la compra d'habitatges per persones joves en municipis de menys de 10.000 habitants.

Mancant un any per a acabar la legislatura, encara que encara no hi ha data per a les eleccions autonòmiques, quins reptes es planteja des de la seua direcció general?

Des de la direcció general d'Emergència Residencial treballem cada dia per consolidar totes les línies d'actuació que deriven del desenvolupament de la Llei 2/2017 per la Funció Social de l'Habitatge i que realitzem des de la creació de la Conselleria al juliol de 2019, com els registres de demandants, d'oferta, l'inventari d'habitatges de protecció pública o el registre d'habitatges deshabitats, així com concloure els actuals projectes que tracten de millorar la normativa actual.