Antonio José ompli la plaça i entusiasma un públic molt jove, majoritàriament femení

Antonio José ha sigut enguany la gran actuació contractada pels festers per al 8 de setembre, el Dia de la Patrona. Abans, els festers van haver de participar en la processó, pel que la seua trobada amb l'artista —marcat per necessitats d'agenda per a una hora abans del concert— havien de fer-la amb el vestuari amb què van acompanyar l'anda de la Mare de Déu al Peu de la Creu. Després, un breu sopar, un canvi de vestuari i a disfrutar d'un concert que va enganxar un jove públic entregat per endavant.

És difícil de vegades encaixar totes les peces del puzle, estar en la processó més important de l'any, la del 8 de setembre, Dia de la Mare de Déu al Peu de la Creu, patrona de Puçol, i quasi al mateix temps poder saludar personalment a l'estrela del concert que se celebra eixa mateixa nit.

D'això saben molt els festers d'enguany que, una vegada més, van haver de fer ús d'eixe “saber estar” per a eixir disparats de l'església dels Sants Joans a penes uns minuts després de cantar l'Himne de la Mare de Déu… Destinació? El camerino situat en l'Espai dels Majors, en la plaça del País Valencià, on una hora més tard començaria el concert gratuït d'Antonio José, l'estrela contractada pels festers per a enguany.
Ser els responsables de la seua contractació té els seus privilegis, per exemple poder fer-se una foto amb l'artista i que li firme uns autògrafs… si l'equip que li rodeja ho permet, perquè de vegades les mesures de seguretat són tan exagerades que inclús impedixen que quatre xiquets se sumixen entusiasmats a eixa sessió de fotos de les nou parelles de festers.
Al final, va imperar el sentit comú i les fotos exprés van eixir avant, això sí, una hora abans del concert, en grup i per parelles, amb uns quants autògrafs… I cada ocell al seu niu.

O millor dita, Antonio José a preparar-se per a botar a l'escenari; els festers a canviar el trage de gala i el vestit de fallera per unes còmodes camisetes i uns informals pantalons curts amb què disfrutar del concert a límit i en primera fila…

I sí, encara que no acabaven d'entendre-ho algunes de les mosses que havien plantat tendes de campanya el dia anterior al concert, per a garantir-se la primera posició enfront de l'escenari, ser fester i per tant el que paga el concert té eixos privilegis: una foto, una salutació… i el lloc més pròxim a l'escenari.
El concert en si, ajustat a 75 minuts amb el repertori més conegut de l'artista, va entusiasmar als que estaven davant i en el mig i darrere. Majoritàriament adolescents i sobretot públic femení.
Dinàmic sobre l'escenari, atenent a un costat i a l'altre, no sols al centre, pendent dels mòbils, de les palmes, de les mans amunt del públic, Antonio José va saber com moure el seu públic… encara que no era una tasca difícil: era un públic entregat per endavant.

Això sí, va ser acabar el concert i eixir l'autobús disparat, sense possibilitat de més trobades amb veïns, autògrafs o qualsevol altra activitat promocional. Més o menys com els festers: acabar un acte i eixir disparats al següent.

Parlant de tirs: la nit va finalitzar amb un espectacular castell de focs artificials, gentilesa de Vicente Alcácer Yoe i la pirotècnia Lluch, llançat des de l'antiga estació de Renfe, enfront de la plaça del País Valencià, el que va permetre que el públic no haguera de moure's per a disfrutar d'una brillant exhibició pirotècnica. I no havia de moure's de la plaça perquè a penes un minuts després dels focs artificials va començar la discomòbil… fins una hora que este cronista no sap precisar. Va haver de ser molt, molt de matí.