Imputat l'alcalde de Vilamalur per impedir el vot de 46 veïns al no empadronar-los
El PP considera que aquest empadronament massiu pretenia "adulterar els resultats"
El Jutjat d'Instrucció número 5 de Nules ha decidit investigar a l'alcalde del municipi castellonenc de Vilamalur pel cas del cens electoral de 2019. Ho ha fet mitjançant un acte judicial que suposa un nou capítol en la complicada història política d'aquesta xicoteta població de la Serra d'Espadà.
Així, en el procediment judicial notificat aquesta setmana figura com imputat l'alcalde del poble, Juan Bautista Gimeno, al qual s'investiga la possible comissió dels delictes de prevaricació i contra la llei electoral, uns fets que podrien implicar penes de presó.
Una imputació que s'ha produït després que els afectats presentaren una denúncia davant la Fiscalia. I és que 46 veïns del municipi van intentar donar-se d'alta en el cens municipal poc abans de les eleccions municipals per a poder exercir el seu dret al vot.
Pel que sembla, el primer edil podria haver actuat en contra dels informes emesos per la secretaria-interventora i els serveis jurídics de la Diputació, endarrerint la tramitació d'alguns empadronaments i impedint així el seu vot en les eleccions municipals que es van celebrar en 2019 i que li van donar l'alcaldia de nou al Partit Popular.
Uns mesos més tard, el mes de novembre, es van produir les següents eleccions, nacionals, en les quals aquests 46 veïns ja es trobaven empadronats i van poder exercir el vot, obtenint el major nombre de vots el partit socialista.
Des del PP, per la seua banda, van denunciar que aquests empadronaments pretenien alterar el resultat dels comicis en aquest xicotet municipi de només 92 habitants, segons el cens de 2021. Els populars van denunciar en aquell moment que el PSOE havia multiplicat en un 300% els vots entre les eleccions d'abril i les de novembre pel que consideraven que havien “adulterat el cens”.
“El 10 de novembre el PSOE va aconseguir 35 vots enfront dels 9 votants socialistes que hi havia en realitat el 28 d'abril”, va denunciar el PP. Mesos més tard, no obstant això, l'Institut Nacional d'Estadística va anul·lar alguns dels empadronaments, concretament 26, en considerar que no vivien al poble més de la meitat de l'any, requisit indispensable per a ser veí.
Una situació que els populars van qualificar de “colp d'estat” al mateix temps que van acusar els socialistes de la propera Onda de “empadronar de colp a 46 persones en una localitat amb un cens de 58 veïns”.
