Més enllà de Google: l'essència de l'Arxiu Provincial de Castelló

En l'època en la qual Google s'ha convertit en l'eina todopoderosa que té la resposta a tots els nostres dubtes, encara continuen sent de gran interés per al públic els xicotets racons en els quals el paper és el protagonista.

Racons com els que trobem en submergir-nos en l'Arxiu Provincial de Castelló, un enclavament de luxe per als amants de la història i en el qual es poden trobar amb documentació de la província des de 1282.

Llibres, documents, col·leccions de fotografies, poblacions en mitjans de comunicació i fins i tot vídeos, componen aquest xicotet però gran arxiu a través del qual podem realitzar un recorregut pels punts més importants de la història de la província de Castelló.

“L'objectiu principal de l'arxiu és conservar i posar a la disposició de la ciutadania tota la documentació que genera la Diputació, però a més estem obert a conservar el patrimoni documental que tinga vinculació amb la província” explica a elperiodic.com la directora de l'arxiu, María Jesús Gimeno. Ella, al costat del seu company Javier Saura, són els encarregats de dur a terme aquestes tasques.

Un xicotet equip que diàriament fa un gran esforç per mantindre viva la història, i tot el que li embolica. Són molts els arxius a custodiar i conservar, sent d'especial rellevància aquells que s'han generat des de la pròpia Diputació.

Al costat d'ells, també s'amaguen molts altres com per exemple els censos electorals, expedients de l'època de la dictadura franquista, mapes de grans construcció o potser el més representatiu – per la seua data d'origen – un pergamí del segle XIII en la qual es confirma l'assignació dels termes d'Onda i Borriol.

Sens dubte, el patrimoni que s'amaga entra aquestes quatre parets en les quals s'alberga l'arxiu val molt per si mateix i encara més si es llambrega a través d'una perspectiva global.

A més, també és un gran enclavament per a aquells afeccionats a la col·lecció perquè amb les seues donacions poden contribuir al seu creixement. I és que, qualsevol persona pot “donar” documentació - la qual pot anar des de retallades de periòdics o fotografies a plans - per a completar la història de la província. Dels pocs requisits necessaris per a fer-ho és l'interés que puga suscitar aqueix material.

Arxiu fotogràfic

Al costat de Google el poder dels Telèfon intel·ligent i la fotografia ha inundat milers de gigues de memòries, sent moltes vegades inevitable girar el cap i trobar a algú disparant una instantània. Però alguna vegada t'has preguntat si aqueixa foto que es perd entre moltes altres algun dia pot arribar a ser un fragment històric?

Aquesta clar que no totes les fotos valen el mateix, però si hi ha algunes que ens ajuden a descobrir com eren certs aspectes de la vida en l'època en la qual es va realitzar.

Mostra d'això, són les més de 100.000 fotografies que es guarden en l'arxiu de la província de Castelló. Un important arxiu entre els quals trobem diferents temes castellonencs, i que van ser retratats en el seu moment per diversos motius.

 Segons expliquen a elperiodic.com, la procedència d'aquests fons és diversa: d'una banda estan aquelles procedents del Fons Propi (7.152 aproximadament), les del Fons Arxiu Més (2.510 fotografies) i les del Fons de la Biblioteca Nacional (495). A més l'arxiu compta amb 1.163 fotografies aèries dels Vols Nacionals de 1956-1957 i 1967, procedents del Servei Geogràfic de l'Exèrcit i adquirides en 1987.

D'altra banda, igual que ocorre amb la resta del material recopilat l'arxiu fotogràfic també compta amb fons procedents de donacions. Entre ells destaquen, els fons del fotògraf Heridio Iserte Baca (77.800) i el de Matilde Salvador (8.420). Tots dos fons recopilen instantànies des de 1971 fins al 2007, una gran franja que dóna una amplia perspectiva de les realitats viscudes a la província.

Obert al públic, també online

Com has pogut llegir, la riquesa que s'amaga entre les parets de l'Arxiu Provincial de Castelló – dependent de la Diputació – és incalculable i de gran rellevància històrica. Són molts els afeccionats i investigadors que recorren a algun dels seus documents, ja siga per motius laborals o de simple curiositat.

I és que les seues portes estan obertes en horari laboral de dilluns a divendres perquè qualsevol ciutadà anònim puga accedir i consultar la documentació que desitge. Això sí, no podrà eixir de l'edifici pel que s'ha habilitat una sala per a la seua consulta.

A més, des de fa poc temps el “efecte Google” ha arribat fins a l'arxiu i s'està procedint a la digitalització dels documents perquè així qualsevol persona puga consultar-los sense la necessitat d'eixir de casa i a colp de clic.