elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

La Diputació consolida el patrimoni arqueològic provincial com a recurs turístic amb 'Castelló Arqueològic'

La Diputació consolida el patrimoni arqueològic provincial com a recurs turístic amb 'Castelló Arqueològic'
  • El servei tècnic d'arqueologia tanca 2017 amb desenes de treballs en jaciments de la província per a la seva posada en valor

  • Sales: 'Aquest treball està permetent convertir aquest patrimoni de la humanitat en un reclam turístic de primer nivell'

El servei tècnic d'Arqueologia de la Diputació de Castelló tanca aquest 2017 amb desenes de treballs en diferents jaciments de la província a l'hora de recuperar-los, posar-los en valor i obtindre així el major rèdit possible "de l'excel·lent patrimoni arqueològic que atresora Castelló". Així ho ha explicat el vicepresident de la Diputació i diputat de Cultura, Vicent Sales, a l'assegurar que aquestos treballs "estan permetent convertir aquest patrimoni de la humanitat en un reclam turístic de primer nivell, sobretot, per a l'interior de la província". Una línia de treball que la Diputació ha consolidat gràcies al seu programa 'Castelló arqueològic'.

Per a això, des de la Diputació s'ha emprés un ric programa d'intervencions arqueològiques que ha contemplat una gran varietat de treballs de camp, ja siga en cova com el recent descobert jaciment de la Cova de la Font de Codina, amb datacions del neolític i calcolític. A més, s'han realitzat excavacions de nivells del bronze final del jaciment del Tossal de la Vila de la Serra d'en Galceran, igual que a Santa Llúcia a Alcalà de Xivert. Més avançat en el temps, dins del ferro antic s'han excavat els jaciments de Los Morrones de Cortes de Arenoso, el Calvari de Montán, l'assentament miner del Mortòrum de Cabanes, i els nivells d'aquesta època de la residència fortificada de la muntanya de la Misericòrdia de Vinaròs. En aquest últim jaciment també s'han excavat els nivells ibèrics, igual que la fortificació del Castellet de Benafer i la necròpolis tumular de Los Cabañiles de Zucaina.

Tal com ha explicat Sales, "el treball que s'està realitzant en aquestos jaciments ja des de fa anys està permetent que avui ja estiguem parlant de recursos turístics per als municipis. Són llocs ja visitables, en els que s'aprecia un nivell avançat d'excavacions, moltes vegades inclús amb senyalització i informació explicativa del jaciment, i en els que en molts d'ells s'ha treballat per a consolidar les seues estructures i assegurar, per tant, la seua conservació".

En aquest sentit, el cap del Servei d'Arqueologia, Arturo Oliver, ha insistit en "l'especial dedicació del Servei a obrir tots els treballs a la societat, per a poder aprofitar aquestos resultats des de tots els punts de vista, com per exemple el social, l'educatiu o el turístic"

El Servei Provincial d'Arqueologia de la Diputació ha prestat servei amb seguiments d'obra en el Palau de Betxí i en la capella i cambril de la Mare de Déu del Xiquet Perdut de Caudiel, així com en el Castell de Polpís. Un servei en què també s'han continuat amb els treballs de catalogació de cara al PGOU dels jaciments arqueològics de Cortes de Arenoso i Torrechiva.

Els treballs de camp s'han efectuat amb la col·laboració dels diferents ajuntaments, els quals han posat a disposició de les persones participants en les diferents tasques tot els mitjans que han tingut al seu abast. La col·laboració també entre ajuntaments i Diputació s'ha materialitzat, a més, per a la divulgació d'aquest patrimoni arqueològic que poc a poc anem recuperant, d'ací que s'hagen organitzat visites guiades pels jaciments De Los Morrones, El Calvari, El Mortòrum, Santa Llúcia, Muntanya de la Misericòrdia, i s'han fet xarrades pel personal tècnic del Servei d'Arqueologia a les poblacions d'Alcalà de Xivert, Montán, Cortes de Arenoso, Betxí, i s'han presentat diversos resultats de les investigacions en reunions científiques.

En aquest sentit, el vicepresident Sales ha explicat que "com a part d'aquest treball de divulgació que també s'està realitzant per part de la Diputació, s'han presentat els resultats dels treballs de camp o d'alguns dels seus aspectes en exposicions com la del Puig de la Misericòrdia que es va poder veure en el Museu de Belles Arts de Castelló i en l'Auditori de Vinaròs. També s'han exposat diferents peces trobades en les excavacions com els alquerques del Tossal de la Vila, que es van presentar amb una xarrada en l'Ajuntament de la Serra d'en Galceran i en el Museu de Castelló.

 

Divulgació científica en publicacions especialitzades

La Diputació de Castelló realitza una divulgació dels treballs de forma més científica a través de la publicació periòdica 'Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló', de la qual enguany es va presentar el número 34, així com el número 12 de Monografies d'arqueologia i prehistòria castellonenques, on es publicaven els resultats del projecte del jaciment Mortòrum de Cabanes, projecte que forma part d'un altre més general que té el suport del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, dins de la línia de finançament I+D'i, i que el Servei d'Arqueologia de la Diputació comparteix amb el CSIC i la Universitat de Lleida.

 

Castelló arqueològic

Tots aquestos treballs es contextualitzen dins del projecte que la Diputació té per la divulgació i posada en valor del patrimoni arqueològic de la província, un patrimoni que el Govern provincial vol adequar per a posar-lo a disposició de totes les persones hi interessades, i que les diferents poblacions que estan apostant pel seu patrimoni disposen d'un recurs turístic i pedagògic més dins del seu terme municipal.

Així, en aquest primer any de camí de 'Castelló arqueològic', i aprofitant les noves tecnologies, s'està aconseguint donar la màxima divulgació al patrimoni arqueològic de Castelló d'una forma seriosa i científica, inclús per a la gent que no es pot desplaçar a visitar-lo. Enguany s'ha posat en marxa la pàgina web del projecte i s'ha senyalitzat els jaciments del Puig de la Nau de Benicarló, Perengil i Muntanya de la Misericòrdia de Vinaròs i Santa Llúcia d'Alcalà de Xivert.

Pujar