Denuncien que la Unitat del Son de l'Hospital Provincial continua tancada
El PP també exigeix que es posen en funcionament els tres acceleradors lineals de Medicina Nuclear
L'Hospital Provincial de Castelló manté tancada la unitat del somni malgrat que disposa de tots els recursos habilitats per a prestar als pacients els tractaments capdavanters que milloren la seua qualitat de vida. Dirigit a tractar trastorns crònics del somni, com la narcolèpsia, la unitat va tancar amb motiu de la pandèmia i en aquests moments segueix sense programar-se la seua reobertura. “Hem tornat a la normalitat relativa amb el Covid-19 i aquest recurs continua tancat”. “El PSOE malgasta en propaganda però no inverteix a contractar els 1.600 professionals les places dels quals segueix sense cobrir”.
Una retallada que ataca directament a les famílies de Castelló que amb el PSOE han patit un desmantellament gradual de les prestacions de l'Hospital Provincial que amb el PP es va convertir en un consorci mèdic de referència. “Hui, lamentablement, hi ha una croada contra l'excel·lència d'un hospital els professionals del qual denuncien des de fa més d'un any. Retallades de plantilles, reducció de llits, pèrdua d'especialistes i un atac escandalós als seus estatuts perquè l'esquerra desitja reduir l'hospital a un centre mèdic satèl·lit de l'Hospital General”.
I des del PPCS, assenyala Nieves Martínez, el repte és exercir de cordó sanitari contra els atacs d'un PSOE “que no ha cregut mai a l'Hospital Provincial com demostren amb cada pas que han donat des del Consell i que la Diputació Provincial ha avalat amb el beneplàcit del president socialista i el seu soci de Compromís”.
El cas del tancament de la unitat del somni és “idèntica” a la qual afecta la medicina nuclear. En aquest cas, tal com ha recordat Martínez, dels tres acceleradors lineals instal·lats, només dos estan operatius. “És urgent contractar professionals i garantir la cobertura que l'esquerra ha desmantellat any rere any i ha atacat de manera dramàtica durant la pandèmia”. Perquè, explica Martínez, “hui encara hi ha 1.600 places no cobertes i la seua absència es tradueix en llestes d'espera quirúrgiques insostenibles, retards en l'atenció primària, retallades sanitàries al nostre interior i cronificació de patologies per retards en tractaments que es retarden sine die”.
