Parkinson en la Comunitat Valenciana: Cada any es diagnostiquen 276 casos
Aquest 11 d'abril se celebra el Dia Mundial del Parkinson
Amb motiu de l'11 d'abril, Dia Mundial del Parkinson, la Federació Espanyola de Párkinson (FEP) i les seues associacions han posat en marxa la campanya L'altra Cara del Párkinson, amb l'objectiu de desmitificar la imatge errònia que existeix sobre la mateixa, combatent l'estigma social, els prejudicis i estereotips que l'envolten.
El parkinson és una malaltia comunament associada a l'envelliment de la persona i a la creença que el tremolor és el símptoma que més representa el párkinson. No obstant això, 1 de cada 5 persones té menys de 50 anys en el moment del diagnòstic, i un 30% de les persones no arriben a desenvolupar mai el tremolor.
La malaltia de Parkinson (EP) és un trastorn neurodegeneratiu que afecta el sistema nerviós central de manera crònica i progressiva. És la segona malaltia en prevalença després de l'Alzheimer i la Federació Espanyola de Párkinson estima que afecta més de 160.000 persones a Espanya, no obstant això, diferents estudis determinen xifres entre 86.000 i 300.000 persones afectades al nostre país. Actualment es desconeixen les dades concretes i aquesta absència
L'altra Cara del Párkinson pretén canviar la imatge que es projecta de la malaltia, mostrant les cares reals de les persones que conviuen amb el párkinson en diferents moments vitals o amb diferents símptomes. “A mi em van diagnosticar el párkinson perquè tenia un trastorn del somni en fase REM, a més d'això no tinc cap símptoma de moviment, ni tremolors a les mans, i això li fa al meu cercle més pròxim estranyar-se que jo tinga aquesta malaltia”, explica Antonio Calderón, un dels protagonistes de la campanya. de xifres limita l'execució de polítiques eficaces concordes al perfil de les persones afectades.
El parkinson en la Comunitat Valenciana
En la Comunitat Valenciana, al tancament de 2021 havien 20.449 persones diagnosticades de párkinson. D'elles 7.567 a la província d'Alacant, 2.170 a la província de Castelló i 10.712 a la província de València.
De les persones diagnosticades, el 47% són homes i el 53% són dones, segons les dades facilitades per l'Associació Parkinson Gandia Safor.
Mortalitat i com ha evolucionat en els últims anys
Una persona diagnosticada d'aquesta patologia no mor de párkinson, sinó amb párkinson, expliquen des de l'Associació Parkinson Gandia Safor. “En funció i ateses les diferències individuals, les persones diagnosticades no sols pateixen aquesta patologia sinó altres, per tant la mortalitat estaria relacionada amb les altres patologies. Un dels símptomes de párkinson que podria generar un problema real greu de mortalitat seria l'ennuegada”, afirmen.
Serveis i recursos en la Comunitat Valenciana
Des de les associacions s'ofereixen serveis d'avaluació i seguiment, i a més teràpies de rehabilitació per a afavorir el manteniment, millora d'alguns dels símptomes per a promoure l'autonomia i la millora de la qualitat de vida.
S'ofereixen serveis a les famílies de formació i informació sobre la malaltia, a més de per a la ciutadania en general quant a sensibilització i informació de la malaltia.
Símptomes per a detectar la malaltia
El parkinson és una malaltia neurodegenerativa, crònica, progressiva, que cursa amb símptomes motors i no motors. És, a més, la segona malaltia neurodegenerativa més prevalent, després d'Alzheimer.
Aproximadament a Espanya, ha d'haver-hi 160.000 persones amb parkinson i pot haver-hi 30.000 persones més sense diagnosticar.
Es caracteritza per la falta de dopamina en el cervell. La dopamina és una substància que transmet la informació necessària perquè realitzem els moviments amb normalitat i a més, participa en altres funcions del nostre organisme.
El tractament per a la malaltia és farmacològic, quirúrgic i mitjançant teràpies de rehabilitació.
Quins símptomes són els més comuns?
Hi ha dos tipus: motors i no motors.
Entre els motors estan els tremolors, rigidesa, lentitud de moviments (bradicinesia) i desequilibri o inestabilitat postures.
Per part seua, entre els no motors està la depressió, apatia, ansietat, dificultats per a parlar i per a escriure, problemes del somni, restrenyiment, al·lucinacions o deliris, dolor, alteració de funcions involuntàries, símptomes digestius i urinaris, disfunció sexual i fatiga, entre altres.
