Troben tres cresols de pitera islàmics en la Cova dels Bruixes
El passat del Poble Nou de Benitatxell és lluminós. Les últimes troballes en la Cova dels Bruixes tiren nova llum sobre el període islàmic d'un jaciment en què les estructures més antigues que s'han documentat són d'època iberoromana. Els arqueòlegs Miquel Sánchez i Anna Viciach han descobert en aquestes últimes setmanes tres cresols de pitera datats un d'ells en el segle XI i els altres dos, que són vidriats, en el XIII. Aquests cresols d'oli són d'ús domèstic i es fabricaven en l'esplendorosa ciutat de Daniya (l'actual Dénia). En la Cova dels Bruixes existia llavors una alqueria islàmica vinculada als cultius de cereals. En la Cova dels Bruixes existia llavors una alqueria islàmica vinculada als cultius de cereals. En les excavacions arqueològiques s'han trobat ja una desena de sitges excavades en terra que s'utilitzaven per a emmagatzemar els cereals i que després s'amortitzaven amb els rebutjos que generava l'alqueria. Els seus pobladors feien llum amb la flama blavosa dels cresols de pitera, una novetat tecnològica, precedent dels fanals, que va portar la llum a les cases andalusines. Estes palmatòries d'oli han aparegut a l'excavar l'última sitja descobert. Els investigadors també han trobat ceràmica d'ús domèstic i gran quantitat de caragols, tant terrestres com marins. “Aquesta nova troballa ens pot dir moltes coses de la vida quotidiana dels nostres avantpassats. Per exemple, ara es confirma que aquests mol·luscos tenien gran importància junt amb els cereals, clar està, en la dieta dels pobladors de l'alqueria islàmica de la Cova dels Bruixes” va apuntar el regidor de Cultura, Manolo Segarra, el qual va assistir junt amb l'alcalde a veure la troballa.
La Cova dels Bruixes, un jaciment d'època iber romana i andalusina, de nom que delata un passat esotèric i màgic, ha registrat ocupacions des de fa 2.200 anys. S'han trobat restes íberes i andalusines. En 2001 ja es va dur a terme una intervenció arqueològica i es van trobar ceràmiques iberes pintades i sigillates importades de la Campània italiana. L'excavació del 2016, impulsada per la regidoria de Cultura, a càrrec de Manolo Segarra. va traure a la llum una alqueria andalusina, és a dir, una agrupació familiar, generalment, de 5 o 6 cases a més de diferents construccions relacionades amb les activitats agropecuàries en què es basaria la seua economia. Van trobar una pleta en què els pastors guardaven el bestiar en el període ibèric, romà i hispanomusulmà. I ara consoliden una nova sitja de cereals vinculada a l'alqueria andalusina.
