Sorpresa en un poble d'Alacant: té el carrer més car de la Comunitat Valenciana però la que menys IBI paga

El passat estiu, El Poble Nou de Benitatxell va eixir a la palestra dels mitjans de comunicació valencians per un impactant motiu que va causar sorpresa entre els veïns i veïnes de la localitat. El carrer més car de tota la Comunitat es troba en el municipi, concretament en la zona de Jazmines, a la urbanització Cumbre del Sol. Una casa en esta àrea de nova construcció ronda un preu mitjà de 2,6 milions d'euros segons dades publicades pel portal Idealista.

En aquell moment, l'Ajuntament ja es trobava realitzant unes comprovacions després de detectar desequilibris impositius entre les diferents zones del municipi. Ara, eixos càlculs han revelat dades, com a mínim, curioses. Són nombroses les zones que estan pagant impostos molt per davall d'unes altres. I és que són molts els habitatges el valor cadastral dels quals (és la referència que utilitzen els ajuntaments per a calcular la base de l'IBI) no arriba ni al 20% del seu preu de mercat, quan, segons la legislació (Orde Ministerial de 14 d'octubre de 1998 sobre aprovació del mòdul de valor M i del coeficient RM i sobre modificació de Ponències de valors), esta xifra hauria de ser, almenys, del 50%.

Concretament en la zona de Jazmines, tal com ha confirmat al Consistori la Gerència Territorial del Cadastre d'Alacant, existixen habitatges de gran luxe que tenen de mitjana un valor cadastral de només el 15% sobre el seu valor de mercat. Així, si posàrem com a supòsit exemplificant un xalet de 2 milions d'euros que només té assignat un valor cadastral del 15% del seu preu de mercat (quan hauria de ser almenys del 50%), es podria dir que està deixant d'aportar a les arques municipals 5.900 euros anuals. És a dir, dels 8.300 euros que hauria de pagar d'IBI, actualment estaria aportant tan sols 2.490 euros. I tot això tenint en compte que el tipus impositiu al Poble Nou de Benitatxell, que és del 0,83%, no és dels més alts de la zona. A la Marina Alta hi ha municipis que el tenen (o el pujaran pròximament) per damunt de l'1%.

Esta problemàtica va començar a percebre's davant l'escassetat de recursos municipals per a fer front a les enormes demandes de serveis (neteja, recollida de residus, enllumenat, neteja d'herbes i zones verdes, etc.), especialment a les urbanitzacions. “Fa més d'un any, vam començar a tirar del fil i vam veure que el consistori percebia molt poc per a poder invertir en serveis, comparat amb les altes exigències de la ciutadania, que, com és normal, demanda al seu ajuntament que mantinga els seus carrers nets i segurs”, ha explicat l'alcalde, Miguel Ángel García.

Llavors, a través dels càlculs i comprovacions duts a terme pel consistori, va començar a revisar-se la pressió fiscal per zones per a valorar l'aportació col·lectiva a les arques municipals i es van veure clarament els desajusts del valor cadastral, que posteriorment ha confirmat la Gerència Territorial del Cadastre d'Alacant. Es va corroborar que el centre urbà és l'única zona (amb xicotetes excepcions) el valor cadastral de les quals es manté dins dels paràmetres del 50%. “No és just que un xalet de 2 milions d'euros estiga aportant quasi el mateix que un habitatge humil per no haver-se actualitzat el seu valor cadastral”, apunta García, per la qual cosa “no podem continuar permetent este desequilibri tributari. Tota la ciutadania es mereix un manteniment i uns serveis adequats als seus carrers, però amb este desequilibri és pràcticament impossible”, especialment a les urbanitzacions, on cada metre quadrat costa molt més de mantindre per la dispersió dels seus habitatges, que a més són quasi tots unifamiliars, la qual cosa fa els serveis molt menys eficients i més cars.

Davant esta tessitura, l'equip de govern (Més Benitatxell) ja treballa en mesures per a poder ajustar estos desequilibris cadastrals i tributaris. Estos i altres que s'han detectat, com uns desajusts en l'aplicació de l'ordenança de guals que generen greuges comparatius.