El Poble Nou de Benitatxell recupera la senda ancestral de la Serp
La tradicional senda que era utilitzada des de temps ancestrals pels agricultors del Poble Nou Benitatxell per a desplaçar-se a peu entre diversos espais del Puig Llorença renaix ara com atractiva oferta turística. La regidoria de Turisme, a càrrec de Manolo Segarra, ha apostat per recuperar-la i l'ha adequat i senyalitzat amb panells informatius perquè es convertisca en ruta de senderisme. La intervenció ha suposat una inversió de 7042 euros. Aquesta ruta s’ anomena així per les formes de serp que caracteritzen les crestes que naixen als peus del Puig Llorença, just des d'on ix el camí sinuós que donava accés als bancals de cultiu, corrals i forns de calç.
L'ús tradicional de la senda era el de facilitar el desplaçament a peu entre diversos espais de la muntanya. Gran part dels bancals del Puig Llorença van ser construïts pels moriscos al ser desposseïts de les seues terres pels cristians. Després de la seua expulsió en 1609, els bancals van ser abandonats. Durant el segle XIX les exportacions massives de panses cap al Regne Unit van revifar la plantació de vinyes. “Els bancals van conquistar les muntanyes, d'ací la importància de la ruta de la Serp. L'exportació es va intensificar a finals del segle XIX però la plaga de la fil·loxera va provocar l'abandó massiu de les terres. Ara, les vinyes es cultiven en les terres baixes, però aquesta senda tradicional pot oferir-nos moltes coses interessants com a ruta de senderisme” ha apuntat el regidor de Turisme, Manolo Segarra. Junt amb els bancals i corrals, la ruta de la Serp també era el principal accés al forn de calç. S'elaborava calfant la pedra a més de mil graus durant una o dos setmanes. Aquest forn produïa entre trenta i cinquanta tones de calç. Es va utilitzar fins als anys cinquanta. S'encenia la primera quinzena d'agost ja que la calç s'utilitzava poc després per a escaldar la pansa.
