El Poble Nou de Benitatxell recupera la història dels fundadors de la festa de Sant Pancraç

Les festes de la Rosa d'enguany han tret a la llum una història que forma part del patrimoni cultural i festiu del Poble Nou de Benitatxell. La periodista i escriptora poblera, Empar Ferrer, ha realitzat un reportatge d'investigació sobre l'origen de la festa de Sant Pancraç, festa que se celebrarà demà dissabte en El Poble Nou de Benitatxell. El reportatge s'ha publicat en el llibre de festes i recopila una vintena de fotografies antigues sobre l'origen d'aquesta celebració. Una iniciativa de la regidoria de Festes, a càrrec de Nathalie Coning, els Festers 2018 i la seua comissió, que contribuïx a reivindicar i recuperar la història d'una penya d' amics un puntet revolucionària, la "Quadrilla del Sarment", que va saber traure la part més divertida i còmica de la vida en plena època franquista. "Les seues inquietuds polítiques, germanor i el seu gran sentit de l'humor els van unir com a bons camarades rurals. I junts van fer història al gestar Sant Pancraç, una curiosa festa llibertària i lluminosa que va saber fusionar a la perfecció la religió amb el punt més laic en un moment en què no bufaven precisament vents de llibertat" comenta la periodista Empar Ferrer.

Segons conta el reportatge, totes les persones interrogades coincideixen en el fet que la festa de Sant Pancraç la van crear la quadrilla del Sarment, d'això no hi ha dubte. Estava composta per Vicente García (Azaña), Vicent de Cuellet (Honorio Maura), Toni al de Carmen (Macià), Vicente el Moreno (Marcelino Domínguez), Batiste el de Ventura (Largo Caballero), Pepe el de Anita al Povil (Prieto), Kiko el Cartero (M.Maura), Vicent de Martínez (Barrio), Vicent de Terrot (Caudillo), Sebastià Estalrich (Larroux), Paco al Guarda (Fernando de los Ríos), Kiko Martínez (Martínez Enido) i Vicent el Peó (Besteiro). Els seus malnoms, que ells mateixos van idear, eren de polítics de la Segona República Espanyola, època en què els membres de la quadrilla eren jóvens i amb grans inquietuds polítiques. Alguns d'aquests malnoms encara perviuen en El Poble Nou de Benitatxell.

La idea va sorgir el dilluns següent a les Festes de la Rosa de 1951. Aquell diumenge de la Rosa havia plogut i el dilluns la gent no va poder anar al camp a treballar ja que els camps estaven fangosos. Els xics de la "Quadrilla del Sarment", reunits en un bar i amb ganes de fer festa, van idear una festivitat improvisada. Van començar a buscar la figura d'un sant. Un veí, el ti Gregori, va dir que tenia un xicotet Sant Pancraç a casa. Era una figura molt xicoteta però sobrava, la van donar per vàlida i van improvisar una processó amb la col·laboració del sacerdot del moment, que va ser fonamental. La processó va eixir del carrer Trinquet i es va encaminar a l'Església. Els veïns van participar i va ser un éxit. Però la festa no va acabar ací. Al finalitzar la missa, encara amb ganes de diversió, alguns membres de la "Quadrilla del Sarment" van pujar al balcó de l'ajuntament i van decretar que tots els veïns i veïnes haurien de disfressar-se aquella vesprada. Per a donar-li més prestància a l'ordenança, Azaña va fer d'alcalde, Manuel Vallalta de regidor, el "Cartero" de Secretari, "Caudillo" d'alguatzil i de sacerdot Pasqual Calafat. Van ser les primeres autoritats de Sant Pancraç. L' origen de la tradició de nomenar al seus alcaldes per un dia en aquesta curiosa festa.

"Aquell primer Sant Pancraç espontani va tindre una increïble acollida. El poder de convocatòria de la "Quadrilla sel Sarment" va ser enorme. Es va disfressar tot el poble, iaies, xiquets, tot el món. Els poblers i pobleres es van divertir i van oblidar els seus problemes per un dia. La capacitat d'aquesta quadrilla per a implicar tan ràpidament tots els veïns i veïnes, demostra que els nostres protagonistes eren uns autèntics "influencers" i dinamitzadors socials d'aquell moment. És curiós però d'aquesta manera tan sana i desenfadada va nàixer una de les festes més autèntiques i populars del Poble Nou de Benitatxell" apunta Empar Ferrer.

I és cert. De vegades les festes més boniques i entranyables naixen de pures casualitats i quallen fins a convertir-se en tradicions úniques que ens definixen com a poble. Els pobleros i pobleras ara fan memòria i no volen oblidar a una penya de jóvens molt genuïna, la de la Sarment, que formarà per sempre part de la intrahistòria d'una festa que ja és eterna en el Poble Nou de Benitatxell.