Plat lleuger: un dolç tradicional i desconegut de la Setmana Santa que té el seu origen a Albatera (Alacant)
Aquestes postres és el plat típic per excel·lència de la Setmana Santa en aquesta localitat alacantina
Si parlem dels dolços típics de la Setmana Santa, sens dubte la reina és la mona de Pasqua, encara que en el municipi alacantí d'Albatera les postres estrela és el Plat Lleuger. Aquesta recepta tradicional és tota una desconeguda en la resta de la Comunitat Valenciana, però els albaterenses gaudeixen d'ella com un dels aliments més especials de la seua gastronomia en aquesta època.
Tant és així, que l'Associació Mestresses de casa d'Albatera realitza tots els anys un concurs per a triar el millor plat lleuger de la localitat, i que aquesta edició ha guanyat Juanjo Cerdà.
Aquest plat típic sol es menja per Setmana Santa, especialment Dilluns de Pascua i Dilluns de Sant Vicent, encara que hi ha qui no es pot resistir a provar-ho i són molts els que també ho cuinen per a l'esmorzar de Divendres Sant, i el diumenge previ a Sant Vicent, quan se celebra la romeria de la Verge del Rosari en aquest municipi de la Vega Baixa.
El seu origen no és molt clar, però segons ens compta María Elvira Rufías, presidenta de les Mestresses de casa, “la meua àvia sempre deia que es feia després de Pasqua, amb les mones que quedaven i es posaven dures, era una manera d'aprofitar-les”.
Quant al nom, ens trasllada que “de lleuger no té res, se'n diu així perquè es menja molt lleuger, és com un sospir i també per tota la merenga que porta”.
Les Mestresses de casa, en el seu llibre de receptes tradicionals d'Albatera recullen aquestes postres com no podia ser d'una altra forma. Una recepta senzilla, la base principal de la qual és la mona de Pasqua, coberta amb rovells d'ou, sucre, llet i licor al gust, després se li afigen les clares a punt de neu i se li van donant forma, finalment un toc de canyella i al forn. Això sí, els més llaminers també li poden tirar xocolate, afegint un toc extra a la recepta original.
Encara que el seu origen es troba a Albatera, també es menja en alguns pobles de la Vega Baixa com Coix, on li diuen plat pujat o Redovà.
