L'Ajuntament eleva el dijous a Ple una moció per a exigir al Govern d'Espanya rebaixes en els mòduls d'IRPF del nespro

L'Ajuntament de Callosa d'en Sarrià reclamarà al Govern d'Espanya, a través d'una moció que s'elevarà a ple dijous que ve, 29 de març, la reducció permanent de l'índex de rendiment net dels mòduls de l'IRPF de les produccions de nespro fins a ajustar-ho a la realitat del sector. Així mateix, exigirà al Ministeri d'Hisenda que, de manera provisional, modifique el sistema de revisió dels mòduls d'IRPF per a evitar que els càlculs tinguen en compte diversos exercicis fiscals anteriors, i només siga comptabilitzada l'última campanya.

En ple inici de la campanya del nespro l'equip de govern local elevarà aquesta moció, basada en un informe elaborat per la Cooperativa Agrícola de Callosa d'en Sarrià, Ruchey.

En l'actualitat, els agricultors cotitzen a les arques públiques a través del sistema d'estimació objectiva, que estableix mòduls generals per a cada tipus de producció. Un sistema que és revisable de manera circumstancial per causa sobrevingudes, tals com a inclemències meteorològiques que afecten a la producció, a la qualitat de la mateixa i a la seua comercialització. No obstant açò, aquest sistema de reducció de mòduls no resolt el problema en el seu conjunt, que no és un altre que la diferència entre el mòdul fixat per l'autoritat fiscal competent i la realitat del sector agrícola.

Així, segons assenyala l'informe aportat per la Cooperativa Ruchey, el cultiu tradicional del nespro de Callosa d'a Sarrià ha entrat en decadència i corre perill d'extinció, ja que en els últims 18 anys l'evolució de la producció del cultiu del nespro ha descendit entorn del 44%.

En aquest sentit, l'informe incideix que s'ha de tenir en compte que el nespro és un fruit que requereix una gran quantitat de mà d'obra i molta especialització en les tasques agrícoles, ja que és un cultiu molt artesanal. Tot açò es tradueix en un elevat cost de producció.

Segons exposa l'informe, el període de recol·lecció del fruit, en aquesta zona, i en condicions climàtiques normals, pot suposar-li a l'agricultor entre 40 o 50 dies, des de les seues parcel·les més precoces fins a les més tardanes. Açò traslladat a l'entitat comercialitzadora, poden suposar uns 70/80 dies amb uns màxims d'entrada que abasten 20 dies, on es recol·lecta el 60% de la producció total. Els costos de producció del cultiu van repartint-se al llarg del cicle del mateix, tenint un efecte multiplicador en termes de despeses que suporten els productors. Així, els costos mitjans per hectàrea en la producció del nespro superen els 25.000 euros. Pel que la bretxa entre l'índex del nespro en estimació objectiva i el benefici real que obtenen els agricultors és cada vegada major.

Per tot açò, mantenir un índex d'IRPF del 0,37% actual, és un greuge comparatiu pel que fa als altres productes hortofrutícoles, que suposa una pèrdua de competitivitat i l'abandó constant del cultiu.

Des de l'Administració local s'exigeix per açò la reconducció d'aquesta situació per a mantenir viu el cultiu per qüestions d'ocupació i economia de la comarca, així com per qüestions paisatgístiques i mediambientals.

L'alcalde, Josep Saval, ha tornat a insistir com en cada campanya que és necessària una rebaixa d'almenys el 50% i que aquesta rebaixa tinga un caràcter permanent perquè no haja de ser revisada cada any, donats els elevats costos de producció del cultiu del nespro.

Igualment, la regidora d'Agricultura, Lumi Puigcerver, ha destacat "la constant reducció de la rendibilitat en les explotacions del nespro en les últimes dues dècades per factors com la sequera que porta com a conseqüència l'augment del preu de l'aigua, el cost de l'energia, les traves burocràtiques i la competència intra i extra comunitària". Així mateix, Puigcerver ha assenyalat que també es redueix la rendibilitat per "les reiterades inclemències meteorològiques que suposen temporada després de temporada dificultats afegides al sector, ja que es tracta d'un fruit molt vulnerable. Açò fa que els sistemes de tributació que no s'actualitzen es convertisquen en elements que resten competitivitat, rendibilitat al productor i un gradual abandó de l'activitat".