Les 'Falles de la Riuada' i la solidaritat fallera
El 14 d'Octubre de 1957 la ciutat de Valéncia vixqué un dels seus dies mes trists, el cabal del riu Turia es desbordà en dos ocasions al pas pel Cap i Casal, deixant la ciutat inundada i causant infinitat d'estropicis.
Esta catàstrofe es valorà en mils de millons de perdudes, un colp tan dur per als valencians, que estigué apunt de que no es celebraran les Falles, a l'estar la ciutat baix el pes del dolor i la commoció.
Pero davant de tant dolor els faller traguerén la seua gran solidaritat i des de la comissions falleres organisaren grups de treball i montaren les denominades "Falles de la Riuada".
Les comissions falleres eixiren als carrers per a fer desapareixer un perill per a la salut pública. Tot quan havia quedat desperdigolat per carrers i places -mobles i tifells, encara en aigua i fanc- i que entorpia el transit de la ciutat.
Els fallers ho amontonaren tot, en els carrers i places, formant enormes montons -com les falles primitives- i li varen pendre foc.
Durant dies, estos montons se cremaren llentament per la gran humitat i provocaren grans fumagueres,pero esta fon la forma de cremar l'esperit satànic de la gran catàstrofe.
