elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Les oliveres mil·lenàries i els càtars medievals, descobrint els tresors de Castelló

Ruta de los Olivos Milenarios
Ruta de los Olivos Milenarios
  • La província de Castelló té molts secrets entre les seues terres i muntanyes que estan encara per descobrir

  • Des de la ruta de les oliveres mil·lenàries per bells camins en la comarca del Maestrat fins a la ruta novel·lesca dels càtars medievals en els Ports, són moltes les opcions que oferix esta rica província

MÉS FOTOS
Les oliveres mil·lenàries i els càtars medievals, descobrint els tresors de Castelló  - (foto 2)
Les oliveres mil·lenàries i els càtars medievals, descobrint els tresors de Castelló  - (foto 3)
Les oliveres mil·lenàries i els càtars medievals, descobrint els tresors de Castelló  - (foto 4)
Les oliveres mil·lenàries i els càtars medievals, descobrint els tresors de Castelló  - (foto 5)
Les oliveres mil·lenàries i els càtars medievals, descobrint els tresors de Castelló  - (foto 6)

"La primavera ha vingut, deixant en l'oliverar, un llibre en cada niu. Viure llegint, llegint mentres la pau en el món, no se'ns vaja morint. Pau, pau, pau per a llegir, un llibre obert en l'alba i un altre al final del dia". Com en estos versos de Rafael Albertí, són molts els poetes que han dedicat la seua tinta i paper a estos arbres tan carregats de significat i al seu torn tan significatius en els pobles del Mediterrani.

I a pesar del procés urbanitzador que ha patit gran part d'este territori encara podem trobar badalls d'aquelles terres inundades d'oliveres i el final del qual arriba a l'horitzó. En la mateixa Comunitat Valenciana queda un d'estos tresors mediterranis de milers d'anys d'història arrelades a un sòl que els ha vist créixer. És en la comarca del Maestrat, en el nord de Castelló, on es troba la major concentració mundial d'oliveres mil·lenàries, tal com ha arreplegat Turisme de la Comunitat Valenciana.

Ens endinsem en este territori per a conéixer les seues gents d'esperit acollidor, xafar la seua terra cercada a un costat de mar i a un altre d'interior, olorar el seu aire amb sabor a or verd i provar la seua gastronomia. Durant el trajecte ens acompanyen als dos costats de la carretera majestuoses oliveres, alguns de fins a huit metres de perímetre de tija. Simplement extraordinari. I són el preludi al que ens espera perquè a l'entrada de Canet El Roig dos impressionants oliveres mil·lenàries ens donen la benvinguda, un presagi que esta localitat no és en va coneguda per ser les que més oliveres de tota la Comunitat Valenciana alberga.

"Té més de mils oliveres mil·lenàries oficialment censades encara que podrien haver-hi mes", explica Chema Rabasa, cofundador de l'empresa líder a donar a conéixer estos paisatges a través de rutes cicloturistes i de senderisme, Itinerantur: "la primera vegada que véns ací et sorprén tot el que te trobes". en açò també coincidix l'alcaldessa de Canet El Roig, Mª Ángeles Pallarés, qui definix a esta xicoteta localitat com "el poble més verge turísticament".

Un enclavament perfecte per a desconnectar i per a descobrir tots els secrets d'un paisatge que es remunta a temps dels romans. "Ací no hi ha hotels, estem entre la platja i l'interior, molt prop de tot però al mateix temps molt tranquils. Tenim la piscina municipal i unes nits d'estiu molt suaus". Però no és l'únic poble afortunat de tindre este paisatge.

La Jana i Traiguera són els municipis veïns en què també es pot disfrutar ja no sols d'un recorregut turístic sinó d'una experiència gastronòmica única. La farga és la varietat d'oli que es cultiva en esta zona, "singular i d'escassa producció", tal com arrepleguen algunes de les millors guies gastronòmiques que destaquen la seua gran qualitat. Al juny es realitza la "Fira de l'oli" a Canet lo Roig, una oportunitat per a degustar el producte estrela i diferents propostes gastronòmiques de la comarca.

Ruta de les oliveres mil·lenàries

Vos invitem a realitzar esta ruta junt amb Chema i Belén, els fundadors d'Itinerantur. Junt amb ells recorrem les oliveres mes antigues, coneixerem la cultura de la zona i el paisatge autòcton tot ells per a "abraçar i sentir el batec dels mil·lenaris arbres". Fem una parada en l'ermita de Santa Isabel per a esmorzar i descobrir la Sénia de Marimon.

Des de Canet lo Roig caminem fins a Traiguera on visitem l'olivera més antiga del poble, 'l'Olivera del Xano' i també fem un tasta d'este sabrós oli, conegut allí com "or líquid". En acabant de dinar seguirem amb la ruta que no estaria completa sense visitar un dels santuaris més importants d'Espanya, el conjunt monumental del Reial Santuari de la Verge de la Font de la Salut.

No és l'única ruta existent, n'hi ha per a tot tipus de públics i dificultats desitjades. Algunes d'elles estan subvencionades per l'ajuntament de Canet lo Roig i són de recorregut gratuït. Una forma única de disfrutar de turisme, esport, cultura i medioambiente, tal com conclou Chema Rabasa: "En totes les rutes que proposem utilitzem una equació molt simple: si coneixes el territori que estàs visitant ho tens com propi i lluites per conservar-ho. No es pot voler allò que no es coneix".

Ruta dels càtars

Però la de les oliveres mil·lenàries no és l'única proposta diferent en la província de Castelló. Molt prop d'esta zona del Maestrat trobem una ruta on el misteri i les històries novel·lesques s'entremesclen amb el passat, la cultura i el patrimoni dels Ports.

I és que en Morella i Sant Mateu es van establir els últims càtars perfectes i allí van instaurar l'última comunitat càtara a principis del segle XIV. Un ruta que naix en 'Occitania' -sur de França i nord de Catalunya- fins a arribar a la comarca dels Ports.

La primera pregunta que a molts els sorgirà al llegir açò és el significat de la paraula càtar. Ve de catarisme, un moviment religiós molt popular en el poble pla de l'edat mitjana que creia en una dualitat creadora (Déu i Satanàs) i predicava el rebuig del món material. En poques paraules, el cos de l'home venia de Satan i l'ànima de Déu.

Una creença que l'Església no va tardar a condemnar, declarant heretges als càtars i perseguint-los fins a la mort. Este va ser el cas del càtar Belibaste, l'últim perfecte cremat per la Inquisició i que es va refugiar en Morella creant una comunitat càtara en Sant Mateu, tal com relata Carlos Sangüesa, director dels museus de Morella, en una entrevista amb elperiodic.com.

"Belibaste arribaria fins ací l'any 1315 pel camí de ramaderia -ell era pastor- passant per Catalunya". Una història plena d'aventures i d'un cert caràcter "novelesc", tal com reconeix este historiador: "Un enviat de la Inquisició, Arnaud Sicre, es va guanyar la seua confiança i li va convéncer perquè tornara a Carcassona, on va ser cremat per l'arquebisbe de Narbona".

Certament una història novel·lesca que arriba fins els nostres dies i que es respira en els carrers de Sant Mateu i de Morella. En esta última localitat, per exemple, encara pareix que un es trasllade a l'època medieval d'entre els segles XIII i XV, l'auge de la Morella murallada, els castells i els cavallers.

Des dels seus engrunsadores inspirats en eixa temàtica, l'arribada a la ciutat que emergix del no-res en la part alta d'una muntanya, passant per la muralla que voreja el seu nucli antic o la biblioteca del poble... tot invita a endinsar-se en la seua història i a disfrutar de la seua gastronomia, perdre's entre els seus carrers i conquistar el castell com si d'un rei et tractares.

Pujar