Mulet demana també la tornada dels papers de Salamanca al País Valencià
El portaveu de Compromís en el Senat, Carles Mulet, ha registrat una nova bateria de preguntes dirigides al Govern des de la Cambra alta, demanant explicacions per les gestions fetes fins avui ( que ja se saben són nul·les) i les que es pensa emprendre en el futur, vist el procedent de les obres del convent de Sixena, per a poder traçar paral·lelismes amb les tretes en silenci del convent de les caputxinas de Castelló per l'ordre que gestionava aqueix lloc sagrada, i dipositades en un altre convent de Barbastre.
Segons ha recordat Mulet "en 2012, amb la passivitat còmplice del llavors govern local i autonòmic del PP, no es va impedir a l'ordre traure un total del 52 béns culturals ( pintures, escultures, béns mobles de segles d'antiguitat, que haurien sigut sufragats pels castellonencs, i deixar-los a recapte de l'ordre en Barbastre) . Per a major escàndol, l'ordre va acabar llogant a Castelló una desena de llenços de Zurbarán i d'altres tres obres del patrimoni històric-artístic que pertanyien a l'antic convent a un preu de 3000 euros al mes per estar exposades en el Museu de Belles Arts de Castelló, no solament va espoliar a la ciutat dels seus béns, sinó que dels pocs que va deixar, va fer bon negoci a costa de l'erari públic" .
Mulet ha recordat que per la permissivitat dels governs del PP, únicament es va poder quantificar que es van traure més d'un centenar d'obres del convent abans de l'abandó d'aquesta ordre, que una cinquantena es va dipositar en altres llocs de la província, sense saber on, ni existir una catalogació i inventariat per a saber el valor real d'aquestes obres, la descripció de les mateixes, el seu estat, i un estudi per a saber l'origen d'aquestes obres " estem parlant de béns culturals de tots els castellonenc, on el PP ha callat i permès el saqueig; aquestes obres no poden ser atribuïdes a propietat de l'ordre, sinó que en la seua majoria són objecte de donacions econòmiques o materials dels creients de la ciutat"
Altres casos: papers de Salamanca
Mulet ha recordat com altres casos d'espoli patrimonial als valencians, la persistència dels " papers de Salamanca" , sobre els quals Compromis ha presentada una moció pendent de debat en el Senat, i en la qual recorda que en 26 d'abril del 1938 els colpistes creaven a la Delegació de l'Estat per a la Recuperació de Documents, encarregada de "requisar tota la documentació d'organismes republicans, partits, sindicats, desafectés al Moviment nacional i susceptibles de subministrar a l'Estat informació referent a l'actuació dels seus enemics". Entre 1938 i 194, hi ha constància que, "almenys, vuit vagons de ferrocarril amb més de 80 tones de documents, llibres i revistes van ser enviats des de Vinaròs, Castelló, València i Alacant cap a l'Arxiu de Salamanca".
D'aquesta forma, desenes d'ajuntaments valencians "patien l'espoli dels seus papers", entre ells, Alacant, Alaquàs, Albocàsser, Alcalà de Xivert, l'Alqueria de la Comtessa, Bellreguard, Beniarjó, Benicarló, Benicàssim, Benigànim, Benimodo, Benissa, Benirredrà, Bicorb, Bocairent, Borriol, Bugarra, Cabanes, Castelló de la Plana, Cases Baixes, Cinctorres, Gavarda, Godella, Guardamar, Montesa, Oliva, Ontinyent, la Pobla Tornesa, Polinyà de Xúquer, Rossell, Salem, Sant Joan de Moro, Sollana, Terrateig, Torreblanca, Traiguera, València, Vilafamés, Vilafranca, Vila-real, Vinaròs, Xàtiva, Xàbia i Xiva, a particulars, entitats polítiques i sindicals.
La documentació "va servir en molts casos per a condemnar a mort a milers de persones o reprimir-les brutalment, i que, a dia d'avui, la documentació referent a ajuntaments pobles, entitats i institucions valencians continuen segrestats, al contrari del que ha passat amb uns altres que han pogut aconseguir-ho, continuen a Salamanca, lluny dels seus legítims propietaris. Tant de bo el PP faça d'aquesta cas també una croada per a retornar el material als seus legítims propietaris; més sabent d'un cas d'extrema gravetat, d'un govern il·legítim i il·legal, que es va robar literalment, i que va servir per a castigar i llevar en molts casos la vida als defensors de la democràcia".
Segons Mulet "podríem parlar del cas de les caputxinas, dels papers de Salamanca, dels papers de defensa trets pel Govern de Zapatero de Castelló, de la Dama d'Elx, i de tant i tant patrimoni històric artístic tret il·legalment del nostre territori, del com mai hem vist la més mínima intenció per part del PP per reclamar-la.
