La malaltia renal crònica, una "epidèmia silenciosa" que ja afecta a 8.000 valencians que necessiten trasplantaments i diàlisis per a viure
La Malaltia Renal Crònica (ERC) s'ha convertit en greu problema de salut pública en tots els països i també a Espanya, on s'estima que afecta ja el 15% de la població (uns 7 milions d'espanyols), en qualsevol estadi de la malaltia i incloent a les persones sense diagnosticar.
A més, la prevalença del Tractament Renal Substitutiu (TRS), és a dir, el nombre de persones que estan en diàlisis o trasplantament per a substituir la funció dels seus renyons, ha augmentat més d'un 30% en l'última dècada a Espanya, situant-se en 1.411 pacients per milió de població (pmp). En concret, un total, 66.982 persones a Espanya estan en diàlisis o trasplantament. S
e tracta d'una de les malalties més desconegudes per la població en general al nostre país, però que té un elevat impacte soci-sanitari i en la qualitat de vida dels pacients, degut en part al fet que els seus símptomes són poc recognoscibles en els estadis inicials de la malaltia, la qual cosa dificulta el seu diagnòstic precoç i tractament. Per això és important implantar programes de detecció precoç en la població de risc, per a detectar-la abans que arribe a les seues fases més avançades.
La Comunitat Valenciana se situa per damunt de la mitjana nacional en la prevalença (nombre total de casos) de pacients amb ERC en TRS, en la qual va aconseguir en 2022 els 1.509 pmp (enfront de 1.410 pmp nacional), però per davall de la prevalença registrada l'any anterior en la comunitat (1.619 pmp). Per part seua, la incidència (nous casos) es va situar en una taxa de 148 pmp (enfront dels 150 pmp nacional), inferior als 154 pmp de l'any anterior, segons les últimes dades del Registre Espanyol de Malalties Renals (REER). Amb tot això, ja són més de 8.000 les persones a La Comunitat Valenciana que precisen TRS per a reemplaçar la funció dels seus renyons, és a dir, diàlisis o trasplantament.
Davant esta situació, els professionals de Nefrologia i els pacients renals, al costat d'altres societats científiques i organitzacions, han volgut aprofitar el “Dia Mundial del Renyó”, que es va celebrar el 14 de març, per a insistir al Ministeri de Sanitat i les autoritats sanitàries en la necessitat de desenvolupar un Pla de Salut Renal d'àmbit nacional que arreplegue mesures concretes per a avançar en la prevenció i diagnòstic precoç de l'ERC i frenar així el seu creixement. Tant nefròlegs com pacients renals incidixen en la necessitat de donar una major visibilitat a l'ERC i en què les administracions públiques facen un major esforç per a promoure i potenciar la prevenció i el diagnòstic precoç d'esta patologia, coneguda com la “epidèmia silenciosa" i que té una taxa d'infradiagnóstico de més del 40%.
“Malgrat la seua elevada prevalença i incidència, i de l'augment de la seua mortalitat en l'última dècada, l'ERC continua sent una gran desconeguda per a la gran majoria de la societat. Cal aconseguir que els ciutadans es preocupen per la seua funció renal i la salut dels seus renyons, igual que ho fan amb els seus nivells de colesterol o àcid úric, o amb la seua tensió arterial”, afirma el Dr. Emilio Sánchez, presidenta de la Societat Espanyola de Nefrologia (S.E.N.). La presidenta dels nefròlegs andalusos lamenta que este coneixement social de les malalties renals i l'impacte que tenen sobre la qualitat de vida dels pacients i el sistema sanitari siga molt de menor “si li les compara amb altres patologies, que són més populars perquè reben un major interés de les autoritats i decisores públics i dels mitjans de comunicació”.
“És necessari que l'estratègia sobre ERC aprovada en 2015 amb el consens de totes les comunitats autònomes s'actualitze per a donar resposta als nous reptes plantejats en els últims anys per la preocupant escalada tant de la seua incidència com de la seua prevalença i mortalitat”, assevera Emilio Sánchez. En este sentit, pacients i nefròlegs també demanen altres mesures clau per a avançar en la millora dels tractaments i l'atenció i qualitat de vida de les persones amb malaltia renal, especialment les que han de sotmetre's a diàlisi o trasplantament per a poder continuar vivint. En concret, a continuar fomentant el trasplantament de renyó, tant a través de donant mort com de donant viu; i a potenciar les teràpies de diàlisi domiciliària (diàlisi peritoneal o hemodiàlisi domiciliària). Estes teràpies són modalitats de diàlisis realitzades en la llar del pacient, més flexibles i personalitzades que altres tractaments com l'hemodiàlisi en hospital, i proporcionen múltiples beneficis clínics alhora que milloren l'autonomia i la qualitat de vida dels pacients i faciliten la seua conciliació laboral i familiar.
Segons un estudi basat en un model de microsimulació que permet projectar l'epidemiologia i costos associats a l'ERC basant-se en la seua evolució actual, els costos sanitaris directes d'esta malaltia augmentaran un 13,8% en cinc anys, aconseguint els 4.890 milions d'euros l'any 2027, una xifra que equival al 7% del pressupost actual de totes les comunitats autònomes en Sanitat i que s'acosta al pressupost total de comunitats com Navarra o Astúries. El 42,5% d'eixa despesa correspondrà al cost directe dels pacients en TRS, el qual s'elevarà en 2027 per damunt dels 2.000 milions, una xifra superior al pressupost global d'una comunitat com la Rioja.
El president de la S.E.N., Emilio Sánchez, advertix que, “si no es fa res, en pocs anys, un terç de les persones majors de 65 anys tindran ERC i esta serà la segona causa de mort al nostre país”. El creixement d'ERC es relaciona amb factors de risc com la diabetis i la malaltia cardiovascular (responsables d'un 40% dels casos), l'obesitat, la hipertensió arterial o el tabaquisme, que en la seua majoria podrien evitar-se o previndre's amb uns hàbits de vida saludables, la qual cosa permetria frenar el seu avanç.
Per part seua, el president de la Federació Nacional ALCER de persones amb malalties renals, Daniel Gallego, assenyala que “la malaltia renal continua sent una gran desconeguda en la nostra societat, i hem de visibilitzar entre tots la importància de la seua prevenció i estar pendents dels nostres renyons. Hem d'implementar un pla de salut renal nacional, amb estratègies clares per a previndre, detectar, manejar i tractar a les persones amb malalties renals, amb indicadors de qualitat perquè s'implementen en totes les comunitats autònomes, i així evitar la variabilitat. Les polítiques de salut només estan completes si inclouen la prevenció, detecció precoç i equitat en l'accés als tractaments i recursos sociosanitaris. En la malaltia renal és crucial un diagnòstic precoç per a poder retardar i manejar la progressió de la malaltia tot el possible, ja que els nostres renyons fan un treball imprescindible”. Així mateix, apunta que “hem de reconéixer entre tots la importància dels renyons; igual que reconeixem la importància del cor o del cervell, la població general ha de fer-se una revisió mèdica anual per a conéixer el seu filtrat glomerular i la seua creatinina, per a familiaritzar-se amb estos termes com ja ha succeït amb el colesterol o el sucre”.
Proves de salut renal en el Congrés i cupó de l'ONCE
El Dia Mundial del Renyó se celebra enguany sota el lema “Promovent la igualtat en l'accés a l'atenció sanitària”, el qual incidix en la necessitat de garantir la igualtat i un accés equitatiu als recursos sociosanitaris i tractaments renals per a les persones amb ERC. Amb la finalitat de conscienciar a la societat sobre esta malaltia i promoure la prevenció i cura de la salut renal, la S.E.N., al costat d'ALCER, l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), la Societat Espanyola d'Infermeria Nefrològica (SEDEN), la Societat Espanyola de Qualitat Assistencial (SECA), la Fundació Renal Íñigo Álvarez de Toledo, i la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), han promogut una campanya d'activitats que està incloent hui una jornada de salut renal en el Congrés dels Diputats, en la qual un equip de nefròlegs i personal d'infermeria està informant i proporcionant consells sobre la salut i cura dels renyons, i oferint els membres del Congrés i a tot el personal de la Cambra que ho desitge, la possibilitat de realitzar-se una prova de sang per a tindre una valoració de la seua funció renal i poder establir, juntament amb altres proves, un diagnòstic inicial de possible mal real i malaltia renal oculta, i l'avaluació de la progressió de la deterioració de la funció dels renyons.
Així mateix, diumenge passat 10 de març es va celebrar la III Carrera Solidària del Dia Mundial del Renyó: “Mou-te per la salut renal”, que va tindre lloc al Parc Joan Carles I de Madrid, i en la qual van participar més de 400 persones, entre xiquets i adults, amb l'objectiu de subratllar la importància de l'exercici i l'activitat física com a mesura fonamental per a previndre l'ERC i tindre una bona salut renal.
Les activitats del Dia Mundial del Renyó també inclouen demà una jornada institucional en el Ministeri de Sanitat amb representants del Ministeri, l'ONT, la S.E.N., ALCER, SEDEN, SECA i CEAR, que aprofundirà en un debat sobre el creixement de l'ERC, la necessitat d'actualitzar l'estratègia de prevenció, detecció precoç i tractament de la malaltia; aconseguir un accés equitatiu i adequat a les teràpies renals, o la situació del trasplantament de renyó i els reptes de futur. Així mateix, entre altres iniciatives, el cupó de l'ONCE de demà 14 de març estarà dedicat al Dia Mundial del Renyó, de manera que tots els números del cupó diari portaran la seua imatge amb el lema “Salut renal per a tots”.
Finalment, la S.E.N. i les entitats participants estan difonent materials i informació sobre les 8 regles d'or per a reduir el risc renal i evitar l'ERC, que són les següents:
1. Mantente en forma, estigues actiu
2. Seguix una dieta saludable
3. Comprova i controla el teu nivell de glucosa en sang
4. Comprova i controla la teua pressió arterial
5. Mantingues una ingesta de líquids adequada
6. No fumes
7. No t'automediques ni prengues anti inflamatoris ni analgèsics regularment si no te'ls indica el teu metge
8. Comprova la teua funció renal si patixes diabetis, obesitat o hipertensió
