L'últim dia de col·legi per a quasi un milió d'alumnes valencians
Els pares i mares entenen la situació però busquen alternatives per a la cura dels seus fills
Són les cinc de la vesprada i les portes dels col·legis de tota la Comunitat Valenciana s'omplin de pares i mares que buscaran als seus fills. No és un divendres normal. No saben quan tornaran als centres educatius i la incertesa es palpa a l'ambient.
No hi ha un altre tema de conversa: la suspensió de les classes pel coronavirus acapara tots els rogles en els quals s'escolten postures per a tots els gustos. Però totes, tenen alguna cosa en comú i és que és la idea que és una mesura absolutament necessària.
“És el millor per a tots” ens compta una mare, qui confia que la seua empresa li de la flexibilitat que necessita per a poder cuidar als seus fills: “Comptàvem amb la setmana de falles, la qual cosa vinga després caldrà veure com ho fem”. Molts confien a poder compaginar el seu treball amb la inestimable ajuda dels avis, ells mai fallen.
És la tònica general, també entre els professors els qui tampoc tenen molt clar com s'organitzaran davant aquesta situació pràcticament insòlita. “No entenem que fem ací nosaltres si no estan els xiquets. És absurd” expliquen, i és que recordem que la suspensió de les classes presencials només afecta a l'alumnat no al personal docent.
Les versions adultes de la història són aquestes, però també estan les d'ells, els alumnes. Són quasi comptant a tots els matriculats en diferents nivells educatius un milió d'alumnes els afectats per la suspensió. I, la veritat, és que entre ells també hi ha diferències d'opinió.
Entre els més xicotets no deixen de ser poc conscients del que aquesta ocorrent, uns altres s'alegren i s'ho prenen com unes vacances falleres una mica més llargues dels normal, però uns altres estan preocupats. És el cas dels alumnes que estan cursant 2n de Batxillerat i al juny tenen les proves d'accés a la universitat: “No ens donarà temps a donar tot el temari. Després tot seran presses”.
“Els professors hui no sabien molt bé què dir-nos. Quasi ni hem fet classe” ens expliquen, i afigen: “Només ens han recomanat que durant aquest temps avancem en classe el màxim possible, i si tenim dubtes els escriguem per mail”.
Aquestes són totes les cares de la moneda d'una sola solució plantejada. Totes elles, comprensibles i que al seu torn comparteixen una esperança comuna: que tot se solucione prompte.
