La llei que relaciona la velocitat i curvatura en gargots humans està present també en les trajectòries de la mosca de la fruita
La troballa dels investigadors de l'Institut de Neurociències, centre mixt del CSIC i la Universitat Miguel Hernández, apareix publicat en la revista Biology Letters
Els resultats del treball augmenten la comprensió que es té del paper relatiu de les estructures neuronals, la mecànica corporal i el control sensorial en la generació de les trajectòries de moviment
Investigadors de l'Institut de Neurociències (IN), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Miguel Hernández, han demostrat que la llei que relaciona la velocitat i curvatura en el traçat dels gargots humans està present també en les trajectòries de la mosca de la fruita. L'estudi ha sigut publicat per la revista Biology Letters.
Se sap des de fa més de 30 anys que, quan escrivim el nostre nom o fem un gargot en un paper, la velocitat del nostre bolígraf està relacionada amb la curvatura del traç mitjançant una llei de potències. Açò vol dir que per molt ràpid o lent que siga el nostre moviment, la relació matemàtica precisa entre velocitat i curvatura no canvia, la qual cosa es coneix com invariant d'escala.
Álex Gómez-Marín, investigador de l'Institut de Neurociències, explica que 'només es coneixia de l'existència d'aquesta llei de control motor en primats. Ara hem descobert que les trajectòries traçades per la mosca de la fruita mentre busca menjar també segueixen aquesta llei'.
Els investigadors de l'Institut de Neurociències, en col·laboració amb científics de la Università degli Studi di Roma 'Tor Vergata' i la Fondazione Santa Lucia d'Itàlia, han emprat tècniques de seguiment conductual d'alta resolució en entorns naturals controlats per a provar que les larves de Drosophila melanogaster, la mosca de la fruita, tracen diferents tipus de trajectòries similars als moviments que els humans empren en dibuixar gargots. Els investigadors han observat que la llei es manté en la gran majoria dels individus analitzats, sent el seu exponent 3/4, per sobre dels 2/3 observats en els experiments amb humans.
'El descobriment que aquest principi bàsic que regeix moviments espontanis en humans és també vàlid en la humil mosca de la fruita no solament és sorprenent, sinó que obri la possibilitat en el camp de les neurociències a disseccionar els seus components neuromecánics emprant un model experimental amb un cervell molt més reduït que el nostre', conclou Gómez-Marín.
