elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

El peculiar mètode d'ensenyament d'una mestra de Castelló amb pollets a l'aula

Tamara Lorente
Tamara Lorente
  • Tamara Lorente, de la Vall d'Uixó però docent a València, ha posat en marxa el projecte ‘Trencant la closca’

MÉS FOTOS
El peculiar mètode d'ensenyament d'una mestra de Castelló amb pollets a l'aula - (foto 2)

Una mestra de Castelló ha posat en marxa un projecte d'investigació i innovació educativa, amb el qual pretén, mitjançant una perspectiva inclusiva, potenciar el respecte cap a la biodiversitat, la preservació i la protecció dels éssers vius.

I com ho aconsegueix? A través del projecte ‘Trencant la closca’ que “naix des de la humilitat, la confiança, l'estima, l'esforç i la dedicació, juntament amb la combinació de la meua vocació per l'ensenyament, mitjançant una visió transformadora i la meua passió pels animals”, assenyala la mestra natural de la Vall d'Uixó, que exerceix en el col·legi L'Albereda de València, Tamara Lorente.

Amb Trencant la closca “es genera un clima de confiança en l'equip i un acostament entre l'alumnat que estimula l'aprenentatge”, assegura.

El propòsit és que els alumnes puguen gaudir no sols del contacte dels animals, sinó també de la part inclusiva i d'atenció a la diversitat, sempre vinculat a la normativa i la legislació vigent, i i compta amb el suport de les autoritats competents..

Què és Trencant la closca i com funciona a l'aula?

Amb l'objectiu de fomentar la cria i recuperació d'algunes races de gallines autòctones, a través de Trencant la closca, Tamara Lorente busca contribuir a la preservació del patrimoni.

Mitjançant una incubadora digital, durant 21 dies, s'observa la reproducció, l'evolució i el creixement dels embrions d'ocell fins a la seua eclosió. Una vegada que els ous facen eclosió, li'ls alimenta i li'ls cuida seguint les pautes corresponents a la cria de pollets.

Els ous fèrtils procedeixen de gallines autòctones en perill d'extinció que faciliten associacions o criadors.

Així, després d'estudiar tot el procés i l'evolució dels nous pollets, aquests podran ser retornats a l'associació pertinent.

“Atés que volem treballar la diversitat, banda de les gallines autòctones que recuperarem procedents de la nostra comunitat, els presente també una raça de gallina d'un altre continent, perquè vegen les diferències entre cultures i races i que puguen comparar gallines d'altres llocs amb les quals veuen a Espanya”, assenyala la docent. Concretament, els mostra la gallina sedosa del Japó, una raça poc coneguda i molt característica pel seu pelatge.

Quan sorgeix aquest projecte?

Aquest projecte va sorgir en el col·legi Sant Ferran d'Alacant l'any 2017, en concret amb un grup de primer curs, “on les característiques evolutives i socials dels alumnes eren molt dispars”, explica. “Perquè van aprendre a respectar-se i estimar-se tot i les seues diferències, se'm va ocórrer fer-los una comparació a través de la metàfora que ells representaven els ous. Aquests ous tan diferents entre ells en funció de la seua procedència”.

En el curs 2018-2019, Tamara Lorente va arribar al col·legi Félix Rodríguez de la Font, a Manises, on va continuar treballant en el projecte. “Allí vaig conéixer Vanessa Antolín, actual directora, i Rafael Atienza, inspector d'educació i del centre en aquell moment. Els vaig parlar del projecte i em van donar suport cegament”.

"I aquest curs 2021-2022 , després d'anys de treball, molt d'esforç, molta lluita, molts obstacles, moltes llàgrimes, però sobretot moltíssima il·lusió, per fi ara pot veure la llum”, apunta orgullosa aquesta mestra.

A quina etapa escolar va dirigit?

Trencant la closca va més enllà d'una etapa, nivell o modalitat d'escolarització, segons Tamara Lorente. "Pot ser integrat en tots els nivells curriculars del centre, englobant a petits i grans, i fer-los partícips d'un projecte flexible, cooperatiu i competencial”, assegura.

Com es desenvolupa?

Támara Lorente explica que el projecte està fonamentat en la pràctica educativa de l'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP o PBL, Project-based learning), fet que ho converteix en un projecte globalitzador en el qual s'implementen metodologies actives com l'aprenentatge cooperatiu, l'aprenentatge basat en problemes, aprenentatge a través del joc, ludificació, ambients…

Per a una millora de l'experiència educativa, "també duem a terme l'Aprenentatge–Servei (APS) per a atorgar realitat al projecte, d'augmentar la motivació i de donar rellevància al qual estan fent. De fet, APS aporta una fi social als projectes ABP ja que augmenta els aprenentatges de l'alumnat i aporta un bé a l'entorn immediat de l'alumnat”, apunta.

“Cada xiquet és diferent i, per tant, les seues necessitats també ho són. Per això, en els nivells més bàsics, en infantil i en primer cicle, hem de tindre en compte la importància de l'alumnat com a constructor del seu propi aprenentatge. Els més xicotets hauran de dur a terme activitats de manipulació, sensorials i motores donada la seua necessitat d'aprenentatge a través de l'observació. Aquests aspectes són fonamentals en aquesta etapa. S'ha de tindre en compte que els més xicotets de l'escola viuran el projecte amb una intensitat diferent i des d'un punt de vista més experimental. Per tant, al projecte es proposen una sèrie d'activitats inspiradores que es podrien realitzar amb ells i elles de forma més pràctica i vivencial”, contínua la docent.

El projecte compta, a més, amb un quadern de seguiment, el Quadern d'evidències, amb activitats dirigides a l'alumnat de segon i tercer cicle. Aquest quadern està complementat amb un Diari d'incubació que els alumnes han d'emplenar seguint les pautes indicades mentre es duu a terme el projecte. Es tracta d'un diari en què anoten les dades recollides sobre la gestació dels embrions.

Com pot contribuir aquest projecte a la inclusió educativa?
Aquesta docent de la Vall d'Uixó explica que el nou terme ha sigut instaurat en el nostre sistema educatiu per a atendre la diversitat: DUA (Disseny Universal d'Aprenentatge). Un dels principis fonamentals del nostre sistema educatiu és l'educació inclusiva, i és per això que s'ha de fer ús dels principis d'aquesta metodologia amb la finalitat de poder atendre tots els tipus d'alumnes que ens trobem a l'aula. El DUA tracta de flexibilitzar el currículum perquè aquest siga obert i accessible per a tot l'alumnat, intentant eliminar qualsevol barrera que es puga trobar en el procés d'aprenentatge.

Amb la seua implantació, es tracten d'eliminar les possibles adaptacions que es fan als continguts, perquè la seua intenció és que, des d'un principi, siguen presentats de diferents maneres, que tinguen en compte la varietat del nostre alumnat. Seguint el DUA, han d'incloure's des del començament al currículum i la planificació, diverses formes de representació, expressió, acció i motivació perquè, en el futur, les adaptacions a posteriori no siguen necessàries.

Pujar