L'Albufera de València, prop del punt de no retorn

Lluny queda l'Albufera que descrivia Blasco Ibáñez en 'Arros i Tartana'. Els ecologistes alerten de que el llac més gran d'Espanya i un dels paratges naturals més bells i rics de la Comunitat Valenciana està en greu risc de no recuperar-se, el que han qualificat de "punt de no retorn".

"Hui en dia, la llacuna està fonamentalment poblada per una sopa verda de microalgues que s'acumulen en la superfície, la qual cosa ha enfosquit i enterbolit les aigües, impedint que afloren plantes en el subsòl i, en conseqüència, reduint la diversitat piscícola i ornitològica", denuncien des de SEO/BirdLife, l'organització ambiental degana a Espanya.

Què ha ocorregut perquè este ecosistema únic a Europa es trobe tan malalt?

Des de l'organització apunten a l'increment d'abocaments industrials i urbans des de fa uns quaranta anys degut a l'activitat humana en la zona, "gràcies a la riquesa de recursos que aportaven els rius Túria i Xúquer".

Hi ha un desequilibri de nutrients en el llac el que està contribuint a un increment de microalgues, segons expliquen des de la ONG, impedint "el normal desenrotllament d'una comunitat diversa de fitoplàncton, zooplàncton i altres plantes aquàtiques, totes les espècies que fins llavors vivien en l'espai natural es resenten". I encara que s'han executat mesures pal·liatives -el nivell de nitrats i fosfats s'ha reduït des de la dècada dels huitanta-, "L'Albufera està encara lluny d'aconseguir un estat que s'assemble a les seues condicions naturals".

On està la solució?

Només serà possible recuperar l'Albufera, alerten des de l'organització, "si es corregix l'excessiva entrada de nutrients, eliminant per complet tots els abocaments directes i la contaminació difusa". A més, cal garantir l'entrada d'almenys 250 hectòmetres cúbics anuals d'aigua amb baixes concentracions de nutrients que renoven el llac. En cas contrari, el deteriorament serà irreversible.

I qui pot revertir la situació?

Des de SEO/BirdLife demanen a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenrotllament Rural de la Generalitat Valenciana que es posen "mans a l'obra". Per a aconseguir un major impacte, la ONG ha fet una crida a la ciutadania a través de la plataforma change.org i han llançat una arreplega de firmes per a demanar solucions també en Doñana i en el Delta de l'Ebre.

"Els nostres néts ja no podran veure els aiguamolls que van conéixer els seus iaios però, si no actuem, tampoc veuran els aiguamolls tal com els vam conéixer nosaltres", assenyala la directora executiva de SEO/BirdLife, Asunción Ruiz. "Els responsables de la política d'aigües disposen de la informació científica suficient per a comprendre la necessitat urgent de prendre mesures. De seguir així portarem estos ecosistemes al punt de no retorn a què ja hem portat altres aiguamolls relevants", assegura Roberto González, responsable del programa Ales sobre aigua de SEO/BirdLife