El CDR La Safor organitza la jornada “Escola de poble, futur del territori” per abordar i fer visible el paper d’aquest servei

El proper dijous 24 de novembre, a les 16.30 hores, el CDR La Safor organitza una jornada a l'auditori municipal de Llocnou de Sant Jeroni que té com a objectiu dialogar amb la comunitat educativa sobre la importància de les escoles rurals o de poble.

Sota el títol “Escola de poble, futur del territori” l’esdeveniment comptarà amb les ponències de diversos perfils que formen part de l’entorn educatiu dels pobles de la Safor, la Vall d’Albaida i els Ports, entre les que trobarem directores de centres, professorat, familiars d’alumnes i personal docent promotor de noves iniciatives pedagògiques.

En aquesta jornada es pretén que siguen les direccions dels centres, el professorat, les AMPA i els propis ajuntaments que assistisquen els que parlen i compartisquen la seua realitat, els que escolten experiències del passat i els qui aprenguen de projectes actuals, dignes de ser visibles per la innovació pedagògica i per la tasca social que desenvolupen en les seues localitats.

A l’acte s’exposaran, amb dues taules redones, les relacions entre la societat i l’escola que es donaven abans, les que es donen ara, les necessitats actuals i les possibilitats de cara al futur. En una primera taula, amb el títol “La importància de l’escola rural”, es parlarà de com eren les relacions entre la societat i l'escola en el passat, les necessitats del present i les possibilitats de futur. En la segona taula, “Avantatges i oportunitats de l’escola rural”, s’exposaran projectes educatius que estan tenint èxit en els alguns municipis o que s'han normalitzat i ja formen part del programa educatiu del centre.

L’escola com a motor dels pobles

L’àrea del CDR que treballa per l’habitabilitat dels pobles considera que l'escola rural és un dels motors més importants d’aquests, tant pel servei com per la funció social que realitza. L’escola rural és un actor únic i diferenciat per molts factors: les ràtios baixes que permeten al professorat acostar-se més a l'alumnat i acompanyar-lo en el seu desenvolupament personal, la proximitat a l'entorn natural, la familiaritat que s'aconsegueix en els centres rurals, o la facilitat per a implementar pedagogies actives i innovadores. Tot això, segons el CDR, fa que l’escola de poble es puga considerar un servei públic d’una qualitat excel·lent i en constant millora.

De la mateixa manera que possibilita una educació diferenciada, l'escola rural també és un recurs importantíssim del qual es disposa als pobles per sostindre la presència de noves generacions d’habitants i frenar així la mancança de joves i l’abandonament dels pobles. Una de les causes de l’escassa presència de joves als pobles, a banda de la baixa natalitat, és que, per comoditat, conciliació i desconeixement de la qualitat del servei, pares i mares decideixen escollir centres educatius situats en la ciutat.

Aquesta desvinculació de la primera etapa educativa de les joves amb el seu poble suposa un tall en l’arrelament inicial i una greu desconnexió amb la realitat local i el teixit social jove existent. Sense serveis als pobles, o si no es fa ús dels existents, aquests passen a ser espais dormitori de la vida a les ciutats, sense vincles socials intergeneracionals, que fan comunitat i poble, sense vinculació entre “quintos” o generacions d’habitants de totes les edats, que marquen la vida social.

D’altra banda, en cas que les joves sí hagen estudiat a l’escola o institut del seu poble, o del poble del costat, com que hi ha dificultats per a disposar d’oferta de formació, de faena i sobretot de cases als pobles, s’agreuja la possibilitat de romandre al poble o de tornar amb mateix per part d’aquestes noves fornades de joves, que solen assentar-se en grans ciutats, on hi ha més oferta i oportunitats per desenvolupar el seu futur vital i professional.

És cert que el fet d’haver crescut i haver aprés en el propi poble natal, o en un de proper, no significa que això vaja a provocar una permanència de la gent jove. No obstant això, el sentiment de pertinença, el record i l’arrelament amb el territori esdevenen causes de retorn als pobles, una vegada s’han superat els anys de formació i l’acumulació d’experiències a l’exterior. És més, en alguns casos, eixa formació i experiència, aplicada a la realitat local, sol afavorir la creació de projectes laborals innovadors i de futur als pobles.

L’escola com a futur de la societat

El sistema educatiu té a les seues mans el futur de la societat. És per això que, si s’aposta per una societat cohesionada i respectuosa amb les particularitats de cadascú, així s’haurà de configurar l'ensenyament, preservant les diferents ofertes educatives, potenciant el seu rendiment i aprofitant les seues oportunitats.

Les escoles i instituts s’han de veure com el que són: motors culturals i comunitaris de cada municipi, espais de creixement personal i comunitari i de creació de noves fornades d’habitants que s’hauran d’adaptar al context econòmic, cultural, ambiental i social on es troben. Però també han de ser centres on dissenyar estratègies per a plantar cara a un futur incert en el qual, per exemple, el problema del despoblament amenaça amb tancar, una a una, cada escola rural.

Malgrat les notícies negatives sobre la pèrdua de població als nuclis rurals, s’ha de pensar en positiu. En aquesta jornada participaran professors i professores que duen a terme projectes educatius innovadors, que no sols eduquen amb vocació i pensant en un món millor, sinó que són capaços d'atraure noves famílies a viure als pobles.

Una escola amb les instal·lacions adequades, amb un claustre cohesionat, amb una proposta pedagògica actualitzada i on, a més dels continguts acadèmics, el professorat es preocupa pel desenvolupament emocional i psicosocial de l'alumnat, és una escola de referència capaç de dissenyar el demà. Si s'aconsegueix mantindre viva l’escola de poble, el món rural tindrà una assegurança de futur.

En definitiva, aquesta trobada és una oportunitat única per a escoltar, aprendre i participar en el posterior diàleg obert de cara a crear nous espais i accions conjuntes per a millorar, entre tota la comunitat, la realitat de les nostres escoles de poble, que són el futur del territori.