elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
UNA TROBADA AMB

Francisco Mestre, president de 'Els Pobles Més Bonics d'Espanya': "Només un de cada quatre aconsegueix entrar en la llista"

Francisco Mestre, president de 'Els Pobles Més Bonics d'Espanya': "Només un de cada quatre aconsegueix entrar en la llista"
  • Cinc municipis de la Comunitat Valenciana formen part d'aquesta exclusiva llista

El turisme ha canviat exponencialment en els últims anys. Diverses circumstàncies han provocat que la gent opte per destins que fa a penes una dècada eren impensables. Turisme rural, d'interior, la visita del patrimoni històric espanyol... són diverses alternatives que han guanyat moltíssim pes, i són cada vegada més els turistes que aposten per aquesta mena de turisme, més pròxim i enriquidor. En elperiodic.com hem tingut l'oportunitat de xarrar amb Francisco Mestre, president de l'associació Els Pobles Més Bonics d'Espanya, per a entendre com funciona aquest nou tipus de turisme, com funciona aquesta associació que s'ha convertit en un pilar d'aquest, i en quina posició es troben els pobles valencians.

D'on sorgeix l'associació Els Pobles Més Bonics d'Espanya?

En 1982 es crea l'associació dels Pobles Més Bonics de França, i successivament li comencen a seguir diferents països del món. Quan naix a Espanya ja hi havia altres cinc. Per part de la pròpia societat civil, sobretot gent preocupada pel tema del turisme i el patrimoni, i es crea l'associació Els Pobles més Bonics d'Espanya l'any 2010. A partir d'ací es converteix en una espècie d'entitat públic-privada, en la qual són els propis pobles els que prenen la iniciativa i acaben acaparant pràcticament tot el protagonisme. El model de creació va ser molt semblant al de la resta del món, però ací va ser un èxit des del principi. Els pobles inclosos aconseguien pujades turístiques molt grans, es desestacionalizaba i fins i tot aconseguien que la gent tornara a visitar-los. Cal dir que el nostre model és molt semblant al francés, ja que hem tingut molta cura. Es prefereix la qualitat abans que la quantitat. Hui dia hi ha 105 pobles en dotze anys, que no sembla molt, però és simplement per aquest motiu.

I va haver-hi algun fet particular que motivara la creació a Espanya d'una associació com aquesta?

Ací a Espanya condisc comencem el focus estava centrat sobretot en el que actualment es coneix com a Espanya buidada, encara que per aquella època ni s'emprava aqueix nom. Al cap i a la fi, se li volia donar una espenta a aqueixos territoris més despoblats, però que també tenien el seu avantatge, ja que el seu patrimoni estava més ben conservat. Llavors, sí que en un primer moment es va optar per dirigir-se cap a és Espanya menys industrialitzada, o amb menys població, però no va haver-hi un motiu concret pel qual l'associació començara a funcionar al nostre país. Bàsicament el nostre sector més fort és el turisme, som el segon país més visitat d'Europa, i tard o d'hora hauria de sorgir, més si cap, veient l'èxit que estava tenint en altres països.

Fent un balanç dels objectius que Els Pobles Més Bonics d'Espanya es va proposar en el seu naixement s'han complit, o fins i tot superat?

Jo crec que s'han superat amb escreix, i ho dic amb total sinceritat. S'han acabat per complir els nostres auguris més optimistes, i des de lluny. Es tracta d'una marca que en tan sols dotze anys ha aconseguit estar en el top nacional de marques turístiques al nostre país. I no sols això, sinó que els pobles agraeixen molt el formar part de la nostra associació. Sense anar més lluny Culla, que va entrar fa dos anys en la nostra selecció, ha aconseguit arribar a duplicar el turisme, ha augmentat l'oferta de llocs de treball, i locals de restauració. Perquè aqueix és l'efecte que la nostra associació aporta als pobles que entren en la llista. Al final, el fet que hi haja tan poquets pobles seleccionats és un símbol de l'alta qualitat que nosaltres volem que posseïsquen. A més, a final d'any són molts els diaris que esperen conéixer la llista de nous pobles que han entrat. L'associació s'ha convertit en un atractiu i segell turístic de gran rellevància.


Perquè un poble passe a formar part de l'associació, aquest ha de complir una sèrie de requisits Sobre la base de quins criteris s'estableixen aquests?

En primer lloc, és l'ajuntament del poble qui ha de sol·licitar l'entrada. A continuació, el poble ha de posseir un patrimoni natural o arquitectònic certificat. Després s'acudeix al poble per a realitzar una auditoria, i una vegada allí s'analitzarà l'aspecte de “harmonia” dins de la població, l'urbanisme. Per exemple, i en la Comunitat Valenciana hi ha molts, un poble el patrimoni històric del qual ha sigut pràcticament engolit per l'urbanisme del segle XXI, no pot entrar en la llista. Tot el relacionat amb l'harmonia i els materials, es mira amb lupa. També hi ha aspectes relacionats amb la valorització del mateix poble, per exemple, la gestió del trànsit, l'existència d'aparcaments externs, les ordenances quant a colors… Últimament també ens estem fixant molt en com se'ls veu als pobles en internet. Les pàgines turístiques o xarxes socials. També la sostenibilitat. Però, sobretot, el més important són aspectes que tenen a veure amb l'embelliment.

Hi ha hagut molts casos de pobles que sol·liciten la seua entrada la llista, i no se'ls atorga?

Moltíssims. Són més no que sí. Tres de cada quatre pobles no entren en la llista, i estic parlant de centenars de pobles que ho intenten. Ací en la Comunitat Valenciana hi ha diversos exemples. A més, amb molts d'ells la gent se sorprén, perquè són pobles que són preciosos i tenen molta hegemonia, però no compleixen amb els nostres requisits.

Pot un poble sol·licitar diverses vegades l'entrada en l'associació?

Sí, és més, hi ha casos de pobles que ho han intentat tres vegades. Nosotro quan acudim al poble realitzem un informe i els comuniquem que aspectes fallen. Hi ha vegades que aqueixos impediments són impossibles de superar, però en altres ocasions sí que es poden canviar les coses.

Quins mitjans o activitats empra Els Pobles Més Bonics d'Espanya per a dur a terme la seua labor?

Solament el fet de passar a formar part dels Pobles Més Bonics d'Espanya garanteix a aqueix poble un estatus que abans no tenia. És que, a final d'any, la llista de nous membres la publiquen fins i tot periòdics com New York Times, llavors, i quan la premsa nacional no fa falta ni que ho diga. Solament el fet d'entrar en la xarxa suposa una fita. Quant a les coses que fem, tenim un guia on apareixen els pobles seleccionats amb informació sobre ells, amb una tirada de 15.000 exemplars, i que s'embene a tot el món. La nostra web té el triple de visitants que totes les pàgines webs de les xarxes de municipis d'Espanya. Són més de 3 milions de visites a l'any, i en xarxes socials tenim un quart de milió de seguidors. També organitzem esdeveniments, com a festivals etnogràfics, que tenim quatre a l'any, mercats ambulants i festes amb productes típics… Amb tot el que fem aconseguim moure molta activitat i els pobles ho agraeixen moltíssim.

Com s'ha adaptat l'associació als nous temps des que va començar fins ara?

Tot el que té a veure amb la digitalització i sostenibilitat són els dos elements que més s'han potenciat. Hui dia tenim la nostra pròpia app. Quant a la sostenibilitat, encara que és un tema més delicat per a nosaltres, perquè hem de tractar de potenciar-la el màxim possible, però al seu torn, no podem permetre que un poble de la nostra llista tinga panells solars en la teulada o molins eòlics. És una labor que a vegades ens ha donat problemes, però davant les quals hem de mantindre'ns ferms. Però hui dia, per exemple, hem apreciat com el turisme rural puja com l'espuma, posant-se a la missa altura que el de sol i platja, quan fa deu anys era impensable.

Són molts els pobles valencians que cada any sol·liciten entrar als Pobles Més Bonics d'Espanya? Quants ho aconsegueixen?

Aproximadament ho solen demanar al voltant de 4 o 5, i aconseguir-ho, perquè depén de l'any. Per exemple, l'any passat, de tota Espanya, només va aconseguir entrar un poble, i l'anterior va entrar Culla. Solen ser un de cada quatre. I cada vegada és més complicat. Per exemple, de la província de València ens encantaria tindre algun, però encara no hem aconseguit donar amb cap poble que complisca amb els nostres requisits.


Quants pobles valencians hi ha actualment en l'associació?

Està el Castell de Guadalest, a Alacant, i a Castelló ara mateix tenim a Culla, Peníscola, Vilafamés i Morella.

Tenen algun atribut els pobles valencians que els faça diferenciar-se dels de la resta d'Espanya?

Jo no m'atreviria a dir que n'hi ha. També és cert que, entre ells mateixos, els pobles valencians són molt diferents. Per exemple, Peníscola que és un poble de costa, tenen un caràcter molt marcat, són més blancs i emmurallats. Però els que són més de muntanya com Culla, tenen una imatge més semblant a l'interior, com podria ser Terol o els de Catalunya, que són més de pedra i medieval. És una llàstima que no hi haja més pobles valencians de costa, perquè l'urbanisme ha arrasat amb la resta.

A partir d'ara, serà més fàcil, o més difícil que nous pobles entren en la llista?

Més difícil. Jo crec que la progressió serà més lenta i molt costosa. Els pobles que ja han entrat són al cap i a la fi els més bonics. Jo calcule que quan portem deu anys més funcionant hi haurà al voltant de 150 pobles, i ací ja s'estancarà el número. França, que va ser la pionera, porta 40 anys, porta 160. Llavors, jo crec que ens mourem al voltant d'aqueixes xifres.

Pujar