elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

La Filmoteca Valenciana presenta el cicle ‘Cinema, registre viu de la nostra memòria’

La Filmoteca Valenciana presenta el cicle ‘Cinema, registre viu de la nostra memòria’
  • Inclou la projecció de huit grans pel·lícules restaurades en els últims anys per filmoteques i institucions culturals de tot el món

  • El nom del cicle és també el títol del documental d’Inés Toharia que s’estrena a la Filmoteca el 27 de febrer, a les 20.00 hores

  • Després de la projecció del documental se celebrarà un col·loqui amb la directora sobre la labor de conservació dels materials cinematogràfics

MÉS FOTOS
La Filmoteca Valenciana presenta el cicle ‘Cinema, registre viu de la nostra memòria’ - (foto 2)
La Filmoteca Valenciana presenta el cicle ‘Cinema, registre viu de la nostra memòria’ - (foto 3)

La Filmoteca Valenciana presenta el cicle ‘Cinema, registre viu de la nostra memòria’, conformat per huit grans pel·lícules de diverses èpoques, temàtiques i procedències que han sigut restaurades en els últims anys per filmoteques i altres institucions cinematogràfiques i culturals de tot el món.

El nom d’este cicle, ‘Cinema, registre viu de la nostra memòria’, és també el títol del documental escrit i dirigit per Inés Toharia, que s’estrena a la Filmoteca Valenciana el 27 de febrer, a les 20.00 hores. El documental serà presentat per la cineasta i investigadora madrilenya acompanyada pel cap de Programació de la Filmoteca, José Antonio Hurtado.

Després de la projecció del documental, Inés Toharia mantindrà un col·loqui amb la cap de Recuperació de la Filmoteca, Inma Trull, sobre els treballs de recuperació, conservació i restauració que es duen a terme en els arxius fílmics. La pel·lícula es podrà tornar a veure el divendres 8 de març, a les 18.00 hores.

Cine, registro vivo de nuestra memoria rastreja la història de la preservació de pel·lícules des de les seues etapes inicials, quan la noció mateixa era irrellevant, fins al dia de hui, quan organitzacions com el British Film Institute, el Gosfilmofond, el Deutsche Filminstitut, la Library of Congress o la Cinémathèque Française disposen de grans arxius fílmics.

En el documental, arxivistes audiovisuals, tècnics, i cineastes de diferents llocs del món expliquen què és la preservació fílmica i per què és necessària. Els narradors del documental són guardians del cinema i treballen entre bastidors, allunyats dels focus, salvaguardant el llegat audiovisual.

Calendari de projeccions

El dimecres 28 de febrer, a les 18.00 hores; i el divendres 1 de març, a les 20.00 hores, la Filmoteca Valenciana projecta Prisioneros de la tierra (1939) dirigida per Mario Soffici. Ambientada en les plantacions d’herba mate del nord de l’Argentina, la pel·lícula mostra les dures condicions laborals dels indis guaranís i el conflicte entre les classes altes i els camperols.

Mario Soffici va adaptar quatre contes d’Horacio Quiroga per a crear una pel·lícula poderosa i emotiva en la qual combina una narració de caràcter social amb elements melodramàtics. A més dels seus èxits cinematogràfics, la pel·lícula també és un registre important del dialecte guaraní que ara pràcticament s’ha perdut.

El dissabte 2 de març, a les 20.00 hores; i el dimecres 6 de març, a les 18.00 hores, la Filmoteca Valenciana presenta Las ruinas de un imperio (1929) de Fridrikh Ermler, una pel·lícula poc coneguda del període soviètic que tracta sobre els vertiginosos canvis a la Unió Soviètica després de la caiguda dels tsars.

El protagonista de la història és un oficial que torna sa casa a Sant Petersburg deu anys després de la Revolució Russa, després de perdre la memòria durant la Primera Guerra Mundial. Quan la recupera, no entén els canvis que s’han produït al país en els últims anys.

El dimecres 6 de març, a les 20.00 hores; i el dimarts 12 de març, a les 18.00 hores, la Filmoteca Valenciana projecta Bushman (1971) escrita i dirigida per David Schickele. La pel·lícula narra les experiències d’un jove d’origen nigerià que impartix classes a la Universitat Estatal de San Francisco en el context de les revolucions socials i culturals dels anys seixanta als Estats Units. La seua vida es veurà marcada per una falsa acusació de terrorisme.

El divendres 8 de març, a les 20.15 hores; i el dijous 21 de març, a les 20.00 hores, la Filmoteca Valenciana projecta La carpa del circo d’Aranvidan  Govindan. Una pel·lícula poètica que explora la fugacitat de les relacions humanes i el desarrelament dels éssers marginats, a través de l’impacte que produïx l’arribada d’un circ ambulant en l’afable vida dels habitants d’un poble. Seguint l’estil del cinéma-vérité, Aravindan va reunir un grup d’artistes de circ reals i va viatjar amb ells al llogaret de Thirunavaya, a la vora del riu Bharathapuzha.

El dissabte 9 de març, a les 18.00 hores; i el diumenge 10 de març, a les 20.00 hores, la Filmoteca Valenciana projecta Garras humanas (1927), dirigit per Tod Browning. Este clàssic de terror mut està protagonitzat per Lon Chaney, en el paper del llançador de ganivets sense braços Alonzo i per Joan Crawford, la filla de l’amo del circ en què actua.

Cinc anys abans de Freaks, Tod Browning va dirigir esta atípica pel·lícula entorn de la repressió sexual femenina. Una original proposta que transcendix els codis del gènere de terror amb l’extraordinària expressivitat i capacitat de caracterització del seu protagonista, Lon Chaney.

El dimecres 20 de març, a les 20.00 hores, la Filmoteca Valenciana projecta Quizà mañana (1979), dirigida per l’hongaresa Judit Elek. Guanyadora del premi Fipresci en el Festival de Locarno, la pel·lícula aborda la crisi matrimonial d’una parella d’amants a l’Hongria dels anys setanta. La història d’adulteri d’esta parella servix Elek per a reflexionar sobre la decadència de l’autoritari govern hongarés i sobre la desesperació de la societat del seu país en aquell moment.  

Finalment, el divendres 22 de març, a les 18.00 hores; i el diumenge 24 de març, a les 20.00 hores, la Filmoteca Valenciana projecta Tren de sombras (1997) de José Luis Guerín. Les filmacions estivals registrades per un singular pioner del cinema amateur originen una indagació poètica i detectivesca entorn de la imatge cinematogràfica: el 8 de novembre de 1930, l’advocat parisenc Gérard Lleury s’interna al llac Le Thuit (Normandia) per a rodar l’alba i després desapareix misteriosament.

Pujar