Què set drets fonamentals s'han vist suspesos pel confinament?

Fins a set drets humans s'han vist afectats durant l'estat d'alarma pel decret de confinament de la població espanyola. Així ho ha afirmat la catedràtica de Dret Internacional Públic de la Universitat Complutense de Madrid, Araceli Mangas, en un esdeveniment online organitzat per la Càtedra Jean Monnet de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València.

Com en un “efecte va dominar”, la suspensió de la lliure circulació en el territori nacional ha afectat drets humans reconeguts tant en la Constitució, com en els convenis europeus i internacionals, sense que Espanya, ni la major part dels països europeus, hagen comunicat la seua limitació o derogació temporal al Consell d'Europa. Per a Araceli Mangas, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i una de les primeres catedràtiques Jean Monnet d'Espanya, la suspensió de la lliure circulació en el territori nacional durant l'estat d'alarma “ha arraconat, com a fitxes de dominó, drets fonamentals com el dret de reunió i el de manifestació.

També la llibertat d'expressió s'ha vist afectada, atés que els periodistes no han pogut exercir el seu treball lliurement. I per descomptat el dret a la vida privada i a la vida familiar s'han vist afectats; caldria veure si amb la proporcionalitat i justificació que la Constitució estableix com a necessària per a la limitació d'aquests drets en situacions excepcionals”.

Conseqüències dramàtiques i irreparables

En el cas del dret a la vida familiar, Araceli Mangas ha destacat les situacions “dramàtiques i irreparables” que ha ocasionat la seua derogació temporal a causa del confinament, com les viscudes pels xiquets hospitalitzats, als quals no se'ls han permés les visites del seu pares, o les de les persones que han mort en soledat, sense l'acompanyament dels seus familiars, malgrat els lloables esforços del personal sanitari per alleujar aquestes situacions.

“A aquestes víctimes del coronavirus, i també a les persones que han mort per altres causes durant el confinament, se'ls ha privat del dret a la vida familiar, en un moment tan dur, i també del dret a l'acompanyament espiritual o religiós”. Per a Mangues, “la situació excepcional no justifica la privació d'aquests drets. Ni els poders públics, ni tampoc l'oposició, han sabut trobar escletxes per a mitigar-la i modular-la mitjançant excepcions que permeteren evitar situacions desproporcionades”.

Dret a la salut i la vida, en el “triatge de guerra”

Davant els estudiants de Dret i Ciències Polítiques de la CEU UCH assistents a l'esdeveniment online, organitzat per la professora Susana Sanz, i al costat d'experts en Dret Internacional de diverses nacionalitats, Araceli Mangas s'ha centrat en les limitacions més greus que ha implicat el confinament: les que han afectat el dret a la vida i al dret a la salut.

La catedràtica Mangues destaca que “es tracta de drets absoluts, sobre els quals no cap ni restricció ni derogació en cap circumstància”. I recorda que, en aquests drets, “no hi ha límit d'edat i, malgrat això, les persones majors s'han pogut veure condemnades a no tindre tractaments mèdics i a morir només per raó d'edat o per les seues circumstàncies de salut prèvies, conculcant tots dos drets absoluts de tota persona”.

En aquest àmbit, Mànegues s'ha referit al triatge de guerra aplicat als hospitals per a alliberar al personal mèdic de decidir qui viu o mor quan no hi ha mitjans suficients per a atendre a tots els pacients, “com en aquest cas, per falta de previsió”, apunta. “Fins i tot en temps de guerra cal atendre per igual a l'enemic, perquè sempre els criteris que s'apliquen quan hi ha falta de recursos sanitaris han de ser mèdics, mai d'un altre tipus. En aquesta situació de pau, l'edat ha sigut el criteri, però el dret a la vida és absolut i independent de l'edat que es tinga. No podem ser més cruels en temps de pau que de guerra”.

La “docilitat de la por”

Per a la catedràtica Araceli Mangas, “el mal major de la situació descrita és que s'ha estés en les nostres societats el poder de la por: la meitat de la humanitat confinada s'ha resignat a acceptar el segrest de les seues llibertats i, a més, s'ha fet fallida la confiança en els poders estatals. Els Estats han sigut intrusius, el públic ha envaït el privat de manera excessiva, sense cuidar de les vides ni dels sentiments. Hem acceptat, amb la docilitat de la por, esborrar els Parlaments, suspendre la vida econòmica, el dret al treball, a la lliure empresa o a la propietat, entre altres conseqüències”.

Suspensió de l'Espai Schegen, possible

La catedràtica Mànegues també s'ha referit en la trobada digital organitzada per la Càtedra Jean Monnet de la CEU UCH a la suspensió de la lliure circulació en l'espai Schengen, que no és, a diferència dels casos anteriors, un dels drets fonamentals minvats pel confinament: “La suspensió de la lliure circulació a Europa i el restabliment dels controls fronterers és potestat dels Estats membres i es fa fins i tot quan se celebra una competició esportiva internacional, com una final de futbol, per a garantir la seguretat.

En aquest cas, la seguretat sanitària justificava aquesta decisió per part dels Estats”. Per part seua, la catedràtica Jean Monnet de la CEU UCH, Susana Sanz, organitzadora de l'esdeveniment, ha destacat durant el col·loqui digital amb els estudiants de la CEU UCH que, tant la Constitució espanyola com els convenis internacionals reconeixen que, encara que caben limitacions a drets fonamentals en situacions d'excepció, com aquesta pandèmia, aquestes han d'estar justificades i ser comunicades als organismes internacionals: “Només Estònia, Letònia i Romania han comunicat aquestes restriccions a Nacions Unides. Ni Espanya, ni França, ni tants països europeus que presumeixen de ser les grans democràcies del continent han notificat la suspensió o limitació de drets fonamentals que han imposat les seues autoritats durant el confinament”.