El dotze raïm de Nit de cap d'any: una tradició universal amb segell alacantí
Cada 31 de desembre, festegem l'entrada a l'Any Nou prenent el dotze raïm, encara que en alguns llocs comencen a guanyar terreny els grillons de taronja
Menjar el dotze raïm a mitjanit en Nit de cap d'any és una arrelada tradició espanyola que simbolitza els desitjos per a cada mes del nou any. Cada raïm s'ingereix amb les campanades que marquen els últims segons de l'any. La pràctica és seguida per milions de persones a Espanya i ha passat a formar part de les celebracions de cap d'any en molts altres llocs del món. El costum té els seus orígens en la dècada de 1900 a Espanya i ha perdurat com un ritual festiu que afig un toc de diversió i bona fortuna a la transició al nou any.
Arriba la Nit de cap d'any i una de les tradicions que compartim en gran part d'Espanya és prendre's el 12 raïm amb les 12 campanades que donen l'entrada a l'Any Nou.
Es tracta d'una tradició universal però amb segell alacantí. I és que la comarca del Vinalopó va tindre a veure amb aquest fet.
Va ser en 1909 quan va haver-hi molta collita de raïm i els agricultors alacantins van aprofitar la conjuntura per a traure el mercat aquesta fruita amb el nom de ‘el raïm de la sort’.
Els majors de la zona han llegat de generació en generació que amb l'excedent, van guardar la quantitat de grans de raïm suficient perquè cada comensal se les prenguera coincidint amb les 12 campanades.
I allò continua vigent més d'un segle després, encara que la taronja, també molt valenciana, va guanyant terreny. Almenys així ho promocionen des d'alguns ajuntaments com és el cas de Nules on el 30 de desembre fan la Clemen Nit Festa, una espècie de pre-Nit de cap d'any i el costum és prendre dotze grillons de taronges; però també reparteixen a la població perquè celebren amb el seu producte estavella l'entrada de l'Any Nou.
