elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

D'esquerres o de dretes: com es posicionen els valencians?

D'esquerres o de dretes: com es posicionen els valencians?
  • Els percentatges de l'enquesta no estan relacionats amb cap resultat electoral: coneix totes les claus

El 42,6% dels valencians es considera d'esquerres i el 34,3%, de dretes. El 18,6% adopta una posició centrada sense decantar-se per cap d'estes dos opcions i el 4,5% no sap o no vol posicionar-se. A més, el 17,4% dels valencians es considera d'extrema esquerra, mentres que el 9,9% es col·loca en l'extrema dreta.

Estes dades es desprenen d'esta anàlisi independent d'apablo.com, després de revisar les microdades de l'Estudi sobre audiències de mitjans de comunicació social del CIS, en el qual es demana als enquestats que valoren la seua ideologia política amb una opció en un rang de deu. L'enquesta original es va dur a terme entre el 18 de setembre i el 16 d'octubre de 2023.

Pablo Gracia, consultor de comunicació en apablo.com, ha aclarit que «esta anàlisi no és una enquesta d'intenció de vot, sinó una visió general de la ideologia de les persones en una comunitat autònoma determinada. Estos percentatges no estan relacionats amb cap resultat electoral, ja que en unes eleccions hi ha més factors que influencien la decisió final del vot, com la situació econòmica, el programa electoral o el carisma dels candidats».

Gracia ha afegit que «els enquestats no van ser preguntats si es consideraven ‘d'esquerres’ o ‘de dretes’, molt menys si eren ‘d'extrema esquerra’ o ‘d'extrema dreta’. En les microdades de l'estudi del CIS apareix la valoració de l'enquestat, sobre 10, de quin és la seua ideologia política. Esta anàlisi s'ha realitzat considerant estes valoracions numèriques».

La ideologia d'esquerres predomina a País Basc, Catalunya i Navarra
El 56% dels bascos es considera d'esquerres, la qual cosa convertix a esta comunitat en el territori amb més sentiment d'esquerres d'Espanya. Li seguixen Catalunya, amb un 55% de persones d'esquerres, i Navarra, amb un 52,7%.

Catalunya, a més, és la comunitat autònoma on més presència té l'extrema esquerra, ja que un 21,6% de catalans se situa en esta ideologia. El País Basc queda en segon lloc, amb un 20,7% de bascos d'extrema esquerra. El tercer lloc en este cas és per a Galícia, amb un 20,3%.

Regió de Múrcia, Castella i Lleó i Andalusia, les comunitats amb més persones de dretes

Per part seua, les comunitats amb més persones de dretes són Regió de Múrcia (42,6%), Castella i Lleó (39,7%) i Andalusia (37,7%). Andalusia està entre les tres comunitats amb més població de dretes, però no obstant això el percentatge de persones d'esquerres és superior en este territori.

Regió de Múrcia (13,7%), Castella-la Manxa (11,8%) i Castella i Lleó (11,5%) són les comunitats amb més persones d'extrema dreta.

El centre, la clau de la governabilitat

Per part seua, Castella-la Manxa (22,7%), Canàries (21,7%) i Balears (21,4%) són les tres comunitats on els enquestats han triat el centre de forma més habitual.

El ‘centre’, si bé no és una ideologia, sí que és una manera d'expressar un distanciament amb tots dos corrents polítics majoritaris. ‘Ni d'esquerres ni de dretes’, estes persones podrien decantar-se per qualsevol opció i són la clau per a la governabilitat en la pràctica totalitat dels territoris.

Finalment, els enquestats de La Rioja (6,6%), País Basc (6,5%) i Astúries (5,2%) són els que han tingut més dificultats a l'hora de posicionar-se ideològicament, ja que són les comunitats amb major percentatge de ‘no sap’ o ‘no contesta’ en les respostes.

Pablo Gracia, consultor de comunicació en apablo.com, ha explicat que «la història cada vegada menys recent d'Espanya, amb una dictadura pel mig, ha impulsat sens dubte el sentiment d'esquerres al país, sent les comunitats amb llengües diferents al castellà on esta qüestió es veu amb més claredat. A vegades fins i tot fa l'efecte que algunes persones tenen objeccions en reconéixer que són de dretes, si s'ha de jutjar per les diferències entre totes dues posicions en quasi tot l'estat».

Pujar