Descobreixen a València el primer cas del món de coronavirus en una llúdria

Investigadors de la Universitat CEU Cardenal Herrera (CEU UCH) de València, l'Institut de Biomedicina de València (CSIC) i la Universitat Autònoma de Barcelona han detectat el primer cas de coronavirus SARS-CoV-2 en una llúdria de riu europea. Es tracta d'un exemplar de llúdria de riu euroasiàtica (Lutra lutra), les restes del qual es van trobar prop d'un embassament a la Comunitat Valenciana. La troballa suposa el primer cas de detecció del virus en aquesta espècie salvatge a nivell mundial, i acaba de publicar-se en la revista científica internacional Frontiers in Veterinary Science.

La detecció del virus es va realitzar mitjançant dos tipus de proves PCR diferents en ARN extret de la nasofaringe de l'animal mitjançant hisop i del teixit pulmonar i de ganglis limfàtics mediastínics. Segons explica Consuelo Rubio, investigadora principal del Grup en Virologia Molecular de la CEU UCH i membre de l'equip autor d'aquesta troballa, “en la seqüenciació del virus, descobrim canvis que ja havien sigut identificats en mostres de pacients humans, la qual cosa apunta a l'origen humà del virus detectat en aquesta llúdria silvestre, encara que la seua combinació específica era diferent. El contagi podria haver-se produït per contacte amb aigües residuals contaminades amb el virus presents en la zona fluvial habitada per la llúdria”. En la investigació es van analitzar mostres procedents de restes d'altres dues llúdries trobades en zones distants, que van resultar negatius.

Primers casos en animals silvestres a Europa

Aquest equip integrat per investigadors de la CEU UCH, l'IBV-CSIC i la UAB també va detectar al maig de l'any passat dos casos positius de coronavirus SARS-CoV-2 en visons americans silvestres, en dos rius de la província de Castelló. Aquests van ser els primers casos a Europa del virus en animals silvestres, que no havien estat en contacte directe amb persones infectades. Ja llavors, en l'article publicat en la revista Animals, els investigadors van plantejar el possible origen del contagi per contacte d'aquests animals de vida aquàtica amb aigües residuals contaminades en àrees fluvials.

Segons destaca la professora i investigadora de la CEU UCH Consuelo Rubio, “diferents espècies animals han estat involucrades en els tres brots de síndrome respiratòria aguda causats per altres coronavirus en epidèmies anteriors en 2005, 2012 i 2019. Però en relació amb la pandèmia de SARS-CoV-2, les nostres troballes en exemplars tant de visons com de llúdria posen en relleu la necessitat és establir un sistema de vigilància d'aquest coronavirus en mustèlids silvestres. Això permetria avaluar el risc que aquests animals puguen convertir-se en reservorios del SARS-CoV-2, donant lloc a noves mutacions del virus que puguen tornar a contagiar a humans o a altres espècies silvestres en cas de contacte amb mustèlids contagiats”.

Els autors signants d'aquest estudi són els investigadors pertanyents al Servei d'Anàlisi, Investigació i Gestió d'Animals Silvestres (SAIGAS) de la Facultat de Veterinària de la Universitat CEU Cardenal Herrera (CEU UCH) Jordi Aguiló, Víctor Lizana, Eva Chillida i Jesús Cardells; els investigadors del Departament de Farmàcia de la CEU UCH Consuelo Rubio i Miguel Padilla; Elisa Maiques, del Departament de Ciències Biomèdiques de la CEU UCH; i Vicente Rubio, de l'Institut de Biomedicina de València IBV-CSIC. Els professors Lizana i Cardells són també membres del Grup d'Investigació Wildlife Ecology & Health (WE&H) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).