La crisi del covid eleva un 250% els pensaments suïcides entre joves de 15 a 29 anys

El suïcidi és ja la primera causa de mort a Espanya per causa externa i duplica als accidents de trànsit. Les causes externes de mort no inclouen la mort per malalties de qualsevol tipus, sinó que fan referència, a més del suïcidi, als accidents de trànsit, violència masclista, agressions, caigudes i altres accidents.

Així ho ha confirmat el psiquiatre de l'Hospital Vithas Aigües Vithas, Víctor Navalón, qui ha destacat que la pandèmia de covid ha fet que les xifres es disparen, com ho demostra que “els pensaments suïcides entre els joves de 15 a 29 anys s'han incrementat un 250%1”.

La magnitud de les xifres no deixa lloc a dubtes: “A Espanya, perquè ens fem una idea, se suïciden unes 3.500 persones a l'any, això fa una mitjana d'uns 10 suïcidis diaris, és a dir, que una persona se suïcida aproximadament cada dues hores i mitja”.

El professional de Vithas relaciona aquest increment amb “l'esclat del coronavirus i, especialment, amb les seues conseqüències, sobretot entre els joves i adolescents”. La limitació de les eines “de socialització fonamentals per al seu desenvolupament com eixir amb els amics, anar al cinema, viatjar o acudir a les classes amb normalitat, ha portat a problemes de salut emocionals que poden provocar símptomes de soledat, tristesa, desesperança… en definitiva, molt de malestar i sofriment”. En aquestes circumstàncies, Navalón ha assenyalat que “la idea de la mort pot sorgir com a ‘eixida’ a aqueix sofriment”.

Prevenció universal

El doctor Navalón adverteix que no existeix “un perfil definit, el perfil és molt variat i poden donar-se suïcidis en totes les edats. Pot ocórrer en tots els grups socials, creences religioses o perfils professionals, reeixits o no. Ningú està exempt d'aquest risc”. Tal com explica, es tracta de persones “que en un moment donat el veuen tot negre, no senten alternativa de res i ho passen realment malament. Si empatitzem amb ells, hi ha una opció d'ajudar-los” pel que recorda que és necessària “una prevenció universal”.

Víctor Navalón considera que “és fonamental mantindre unes línies de comunicació obertes entre la família i l'adolescent”. En aquest sentit assenyala que “la millor manera de previndre'l és parlar-ho, la qual cosa realment mata és el silenci”. Per aquest motiu, insisteix en la importància de desmuntar “el mite de què parlar sobre el suïcidi pot induir a cometre'l”. “És fonamental preguntar-li a l'altre com està, com es troba i, sobretot, que se senta secundat i comprés és una de les millors maneres de previndre-ho”, assenyala.

Navalón també fa referència a la necessitat d'una major “sensibilització social. És molt important que se sàpia que el suïcide existeix i que hi ha solució, que existim els professionals de la salut mental com nosaltres els psiquiatres o els nostres companys psicòlegs i que podem orientar i fer costat a la persona i als familiars en molts casos”. En aquest sentit, ha realitzat una crida a “trencar l'estigma que existeix per a parlar de salut mental”, ja que es tracta d'una cosa “fonamental per a tots i moltes vegades, se'ns oblida”.

Finalment, ha insistit en el paper de la família i l'entorn per a ajudar, de manera inicial. “Si veuen una cosa estranya en l'actitud del seu familiar o amic, que està més callat, més retret o ho veiem especialment trist, cal intentar secundar-ho, ser ací i preguntar-li, sense atabalar-li, si està passant per un mal moment, per exemple. I per descomptat, sempre és recomanable consultar a un professional de salut mental que podrà ajudar no sols a aquesta persona sinó també al seu entorn pròxim”, ha indicat.

1 Dades de l'INE i del Col·legi Oficial de Psicologia de Madrid