Crevillent viu una explosió de llum, color, pólvora i música

Crevillent està de festa. La localitat alacantina viu tot el mes immers en les festes de Moros i Cristians però des d'este divendres comencen els dies grans amb una explosió de llum, color, pólvora i música en cadascun de les desfilades que recorreran els carrers durant este cap de setmana.

Les festes de Moros i Cristians se celebren en honor al patró de la localitat, Sant Francisco d'Assís, el primer cap de setmana d'octubre. Una celebració de molta tradició i amb gran popularitat que va ser declarada al juny de 2005 Festa d'Interès Turístic Nacional.

Els crevillentins preparen ja les seues millors gal·les i abillaments per a començar a desfilar en les seues respectives comparses. Així, este divendres 6 d'octubre comença el primer dia gran de les festes amb l'Entrada Infantil, a partir de les 18:30, en una bestreta a l'Ambaixada al Ra'is davant el Castell Moro de Crevillent.

El dissabte 7 d'octubre serà el torn del bàndol moro, que començarà amb el primer cercaviles oficial fester i, a les 18:30 viurà el moment àlgid amb l'Entrada del bàndol moro, presidida per Beduïns. També tindrà lloc el Concurs de Caps de les filaes masculines.

El diumenge 8 d'octubre serà el dia del bàndol cristià i se celebrarà el segon cercaviles fester i l'Entrada Cristiana capitanejada per la comparsa Dracs. El 9 d'octubre serà el dia dedicat als alardos i a l'Ambaixada al Rei Don Jaume I i el 10 d'octubre, dimarts, tindrà lloc la processó festera en honor al patró de Crevillent donant punt final als Moros i Cristians del 2017.

Desfilades amb la dona com a protagonista

En les desfilades majors destaca l'elevada participació femenina, protagonisme que s'enalteix encara més amb la bellesa, càrrec que baix diferent denominació ostenta una dama per cada comparsa (Àsturs, Almogàvers, Beduïns, Benimerins, Berberiscos, Cavallers del Cid, Dracs, Marroquins, Omeyas, Moros Vells, Maseros i Castellà-Lleonesa) i sobretot les seues Ambaixades basades en un fet ocorregut a Crevillent en el segle XIII (segons La Crònica de Jaime I el Conqueridor).

Una original circumstància que destaca perquè no hi ha vencedors ni vençuts i es constitueix així un símbol de fraternitat i tolerància entre ambdues comunitats, Habita i Cristiana.

Els Moros i Cristians ho conformen dotze comparses. El bàndol moro amb els seus Berberiscos, Omeyas, Marroquins, Vells Tuaregs i Benimerins, estaran capitanejats pels Beduïns i desfilaran el dissabte 7 d'octubre. Per la seua banda, el cristià, està compost per sis comparses amb Guerrers Àsturs, Almogàvers, Maseros, Cavallers del Cid i Castellà Lleonesa, totes elles capitanejades per les tropes dels Dracs de Sant Jordi. El seu torn serà este diumenge 8 d'octubre.

Més de mig centenar d'història

Els Moros i Cristians de Crevillent se celebren des de l'any 1965. Més de cinquanta anys d'història d'unes festes que estan declarades d'Interès Turístic Nacional des de l'any 2005. La  Associació de Festes de Moros i cristians, Sant Francisco d'Assís, és l'encarregada de la seua organització.

Entre les característiques que la fan una festa única és l'elevada participació femenina, el seu fort pes històric així com la fraternitat que es respira al no haver-hi ni vencedors i vençuts.