El consum de fàrmacs per dormir ha augmentat un 3% a la Comunitat
Tenir cura del somni i adquirir hàbits regulars per aconseguir conciliar és crucial per a la salut, com recorden els especialistes amb motiu del Dia Mundial del Somni, que se celebra el divendres previ a l'equinocci de primavera (en aquesta ocasió, el 19 de març).
Aquest any, la qualitat de la son cobra especial importància a causa de la pandèmia, que ha fet augmentar en només un 3% el nombre de receptes d'aquests fàrmacs a la Comunitat Valenciana.
L'estrès, la incertesa, els canvis d'hàbits causats pel confinament o fins i tot el teletreball han pogut influir negativament en la qualitat de la son de moltes persones.
"L'insomni està estretament vinculat a la salut mental, de manera que una situació com la pandèmia, generadora d'estrès, por, ansietat, incertesa o dol mal resolt poden facilitar la seua aparició o empitjorament", explica el metge especialista en Neurofisiologia i expert en Medicina del Somni d'l'Hospital Clínic de València Manuel de Entrambasaguas.
En aquesta línia, estudis internacionals publicats després de la primera onada van mostrar una prevalença d'insomni de l'el 39% entre els treballadors sanitaris. El percentatge es reduïa a un 19% en la població general, detalla De Entrambasaguas.
"Per a moltes persones ha sigut problemàtica la pèrdua de diferenciació entre l'espai i el temps personal i laboral pel teletreball, la major càrrega en l'atenció als fills, les dificultats de convivència, la por per l'ocupació ... L'efecte sobre les nostres rutines socials i laborals, la disminució d'activitat esportiva o en la naturalesa han pogut afectar de manera negativa la sincronització dels ritmes circadians, dels quals el cicle son-vigília és el principal ", explica l'especialista.
Amb tots aquests condicionants negatius, durant la pandèmia, el consum d'hipnòtics i sedants, fàrmacs utilitzats com a inductors de la son, s'ha incrementat lleument (un 3%) respecte a el mateix període de l'any anterior.
En aquest sentit, abans que tractaments farmacològics, les persones expertes insisteixen en algunes claus perquè dormir no es convertixca en un malson: exposar-se a la llum solar durant el dia i realitzar alguna activitat física, o evitar les llums blanques blavoses a la nit, com la que emeten les pantalles dels dispositius electrònics, perquè fan creure al nostre cervell que encara és de dia.
L'esforç val la pena: "Dormir bé podria ajudar a superar les vivències desagradables, a consolidar la memòria, ajudaria a la solució de problemes i potenciaria la creativitat. La dita 'consultar-ho amb el coixí' té, per tant, una base científica ", postil·la Manuel de Entrambasaguas.
Signes que indiquen problemes amb el son
La dificultat per iniciar o mantenir el son o el despertar abans de l'hora desitjada són símptomes d'insomni, i es converteixen en un trastorn quan tenen conseqüències diürnes com cansament, problemes de concentració o irritabilitat.
"Qui dorm molt poc, ho faça massa, en situacions inapropiades o faça coses estranyes durant el son hauria de consultar-ho amb el seu professional metge perquè li remeta a l'especialista, per si poguera presentar algun trastorn de la son", coincideixen a assenyalar els especialistes Paula Cases , cap de Servei de Neurofisiologia, i Manuel de Entrambasaguas.
"Dormir bé, amb un somni suficient i de qualitat no és una opció o un caprici sinó una funció essencial per a la nostra salut i benestar. S'ha de dedicar entre 7 i 9 hores a la son per a un adult (una hora menys per a la gent gran) i mai menys de sis hores, és una de les millors inversions en salut que podem fer al llarg de la vida ", conclouen .
