La Comunitat Valenciana sobreviu al seu pitjor temporal en quaranta anys
Carreteres tallades per la neu, pobles sense llum, inundacions, passejos marítims destrossats, carrers inundats, connexions de tren interrompudes, municipis sencers aïllats i fins a un ministre demanant disculpes per la necessitat de revisar protocols d'actuació davant este tipus d'emergències, estes van anar solament algunes de les conseqüències que va deixar el pitjor temporal en quaranta anys, segons l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) a la Comunitat Valenciana. Durant el dia de hui encara es mantenen avisos grocs en tota la zona litoral de les províncies de Castelló, València i el nord d'Alacant, en la comarca de la Marina Alta. Com a referència, cal destacar els valors de la ciutat de València, on en els últims dos mesos s'han arreplegat una mica més de 510 litres per metre quadrat, quan la quantitat total en un any mitjà sol ser de 475, una pluja que suposa quasi tanta com tota la recollida entre els anys 2013 i 2014. Quant a la neu, un dels grans protagonistes de la jornada, cal fer obligatori esment a la històrica nevada sobre diferents municipis de la Marina Alta i La Safor, açò és, el sud de València i el nord d'Alacant, que va portar la neu fins a les platges de l'Arenal a Xàbia o a punts d'Oliva, Benissa o Xeraco, entre altres municipis costaners de la Comunitat.
A Vilafranca (Castelló), no es recorda una nevada similar des de 1989, situant-se este passat temporal entre els pitjors dels últims cent anys en la localitat, mentre que Morella va registrar la nevada més intensa des de fa 100 anys. Així mateix, les fortes nevades van obligar a tallar carreteres com l'A3 a l'altura de Buñol o l'A7 a l'altura d'Alcoi. En el primer dels casos, el tall va provocar que desenes de conductors quedaren atrapats en la principal via per carretera entre València i Madrid, la qual cosa els va obligar a fer nit en els seus propis vehicles, proveïts de mantes facilitades pels cossos i forces de seguretat i amb escassos queviures per a sobreviure les gelades de la nit. Este fet va provocar que el Ministre de Foment, Íñigo De la Serna, demanara disculpes pel tall de carreteres i trens i que anunciara la revisió dels plans d'emergència. En eixe sentit, la caiguda de torres d'alta tensió van ser un dels motius dels corts de la A3, alguna cosa que a més d'impossibilitar el pas de les *quitanieves, va provocar que diversos pobles de l'interior de la província de València quedaren sense llum durant diverses hores.
Altres municipis, en este cas al sud de la província d'Alacant, van trencar el rècord de fins a 91 anys sense veure quallar la neu. És el cas de Torrevieja, en la Vega Baixa, on feia més de nou dècades que no quallava este tipus de precipitació. Este enclavament turístic va registrar fins a 115 litres en el qual ja es recorda com un temporal històric, que va deixar sis dies de precipitacions, vent i baixes temperatures en una zona caracteritzada per les seues altes temperatures i tranquil·litat atmosfèrica. Per la seua banda, la calamarsa també va fer acte de presència en molts municipis valencians, sent especialment significatiu el caigut en la ciutat de Gandia, que va cobrir de blanc els carrers de la ciutat, a manera de neu.
A més dels talls de carreteres, la nostra autonomia va patir el tall de vies de tren, especialment les de l'AVE, que van veure interromput el seu servei entre Albacete i Alacant a causa de les fortes nevades que es registraven entre ambdues capitals. Per a açò, Renfe va disposar un pla alternatiu de transport amb autobús des de València, cap a on van desviar els trens atrapats per la tempesta.
Passejos marítims arrasats
En altres municipis valencians, especialment en la província de Castelló, el problema més destacat van ser els relacionats amb les pluges, que van deixar més de 160 litres per metre quadrat en enclavaments com Borriana i que van destrossar passejos marítims en zones, ja de per si castigades per l'erosió marítima i l'onatge, com Almenara, Oropesa, Xàbia o Cullera. En el primer dels casos, arreplegat per diversos mitjans a nivell nacional, el mar s'ha engolit literalment un passeig que contínuament pateix les inclemències del clima, hagut de, entre altres factors, a la construcció i urbanització excessiva del marge litoral de la platja. En la ciutat de València destaquen les platges del sud del terme municipal, on la situació és especialment preocupant en la zona del Saler, en la qual el mar ha acabat per destrossar el passeig marítim de la zona de Casbah, deixant diverses habitatge sense protecció alguna enfront de l'acció del Mediterrani.
