elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

A la Comunitat Valenciana s'han produït més de 300 suïcidis d'adolescents i joves en els darrers 10 anys

A la Comunitat Valenciana s'han produït més de 300 suïcidis d'adolescents i joves en els darrers 10 anys
  • El 2020, 1 de cada 10 morts de persones adolescents i joves a la Comunitat Valenciana va ser a causa de suïcidi o d'autolesions

La pandèmia ha portat a la vida de nens, nenes i adolescents noves preocupacions, pors, infelicitat i ha posat de manifest la magnitud dels problemes de salut mental que pateixen els nens i les nenes al nostre país. Així ho corroboren les dades de Save the Children al seu informe “Créixer Saludable(mente). Una anàlisi sobre la salut mental i el suïcidi a la infància i l'adolescència”: els trastorns mentals han augmentat de l'1% al 3% en nens, nenes i adolescents d'entre 4 i 14 anys a Espanya i del 4% al 7% en el cas dels trastorns de conducta, en comparació amb les darreres dades oficials disponibles de l'Enquesta Nacional de Salut (ENS) del 2017.

Després de fer una enquesta a nivell estatal a 2.000 pares i mares sobre la salut mental dels seus fills i filles, l'informe assenyala que la incidència d'aquests problemes és tres vegades més gran (10%) a les famílies sense feina que entre la infància i la adolescència que viu en famílies que han conservat la feina (3%) després de la crisi de la COVID-19. A més, els nens, nenes i adolescents que viuen a llars amb baixos ingressos tenen una probabilitat 4 vegades més gran (13%) de patir trastorns mentals i/o de conducta que els que viuen a llars de renda alta (3%). També a les llars més pobres es concentra una proporció més gran d'infància migrant que presenta una major incidència de trastorns mentals i/o de conducta.

“La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest la necessitat de tenir cura de la nostra salut mental, especialment la de la infància i adolescència que viu en famílies en risc de pobresa o exclusió social. Els nens i nenes d'aquest tipus de llars tenen moltes més dificultats per accedir a aquests professionals, per això la pobresa una vegada més és un factor que vulnera drets tan bàsics dels nens i nenes com és el dret a la salut”, assegura Rodrigo Hernández, director de Save the Children a la Comunitat Valenciana.
Com ja passava a l'ENS 2017, la nostra enquesta corrobora que a partir dels 8 anys els trastorns mentals es concentren més en les nenes i els de conducta en els nens. A més, els trastorns mentals són molt més freqüents entre els més grans de 12 anys, mentre que els de conducta apareixen en edats més primerenques.

El tabú del suïcidi: el desenllaç més dramàtic

A la Comunitat Valenciana s'han produït un total de 308 suïcidis d'adolescents i joves (de fins a 29 anys) en els darrers 10 anys, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística. Si s'analitzen les xifres del 2020, 1 de cada 10 morts de persones menors d'aquesta edat va ser a causa del suïcidi o les autolesions.

Moltes vegades, la detecció del pensament suïcida es produeix quan el problema ja està molt avançat o fins i tot és massa tard. Segons els resultats de la nostra enquesta, un 3% de nens, nenes i adolescents han tingut pensaments suïcides el 2021.
Si bé les nenes semblen més afectades per pensaments o intencions suïcides, són els nens els que acaben per cometre en major proporció aquest acte. Les intencions de suïcidi s'incrementen a mesura que els nens i nenes arriben a l'adolescència i els percentatges són més grans a les famílies amb rendes baixes. A més, els nens, nenes i adolescents víctimes de bullying (victimització per parells) tenen 2,55 vegades més risc d'intents de suïcid que els que no ho han patit. En el cas del ciberbullying, l'impacte encara és més gran.

L´accés al´assistència sanitària: una carrera d´obstacles

La pandèmia ha intensificat els reptes a què s'enfronta el nostre sistema sanitari i els serveis de salut mental infantojuvenils no estan prou dotats per al repte que tenen per davant. Les llistes d'espera llargues s'expliquen en part per la manca de recursos humans especialitzats.

La nostra ràtio de psiquiatres per habitant se situa entre les més baixes d'Europa i només el 60% dels hospitals de la xarxa pública tenen atenció psicològica. La manca de personal de psicologia al Servei Nacional de Salut i l'augment de la pressió assistencial en l'atenció primària fan que part del patiment emocional dels nens, nenes i adolescents es pretengui mitigar amb medicació. També hi ha un problema de qualitat a causa de la baixa freqüència de les consultes: fins a 3 mesos entre visita i visita, i amb una durada molt curta.

“Encara que s'han augmentat en els darrers anys els professionals dedicats a la salut mental a la Comunitat Valenciana, encara estem molt lluny de garantir una atenció adequada als nens i nenes, especialment a aquells que no es poden permetre a serveis privats de salut mental . La infància i l'adolescència més vulnerable han de tenir recursos públics i de qualitat al seu abast”, assegura Hernández.

Els reptes de la nova Estratègia de Salut Mental 2022-2026

L'Estratègia de Salut Mental aprovada el 3 de desembre passat a Espanya presta especial atenció a la salut mental de la infància i l'adolescència priorizant un model d'atenció integral, amb un èmfasi especial en la prevenció.

Save the Children inclou al seu informe recomanacions perquè l'Estratègia de Salut Mental implementi els seus objectius. L'escola juga un paper clau en la prevenció i la detecció primerenca, per això, en aquest àmbit, l'organització planteja entre altres propostes una inversió de 44,6 milions d'euros per a la formació especialitzada del personal docent. Així mateix, considera necessària la formació del personal sanitari en detecció primerenca de comportaments suïcides. També proposa la posada en marxa d'un telèfon d'atenció a la salut mental, exclusiu per a la infància i l'adolescència, amb un cost estimat de mig milió d'euros, així com la millora de les estadístiques oficials, necessària per a una prevenció més efectiva de problemes de salut mental i que es veuen afectades per una infradeclaració o mala classificació dels suïcidis.

Així mateix, l'organització planteja la necessitat de consolidar l'especialitat de psiquiatria i psicologia infantojuvenil, duplicar el nombre de places anuals convocades de Psicòleg Intern Resident (PIR) fins a arribar a les 400 -amb un cost estimat de 31 milions d'euros- i duplicar també el nombre de places anuals convocades del MIR a l'especialitat de Psiquiatria fins a les 600 -amb un cost estimat de 12,4 milions d'euros-.

A nivell autonòmic, l'organització valora positivament la creació del comissionat de la presidència de la Generalitat en salut mental creat aquest any, però considera que l'administració ha d'anar molt més enllà.

“És un gran pas per donar resposta a l'impacte de la Covid-19 a la salut mental de la ciutadania, però aquesta figura i l'ambició de la mateixa no pot quedar en paper mullat. És fonamental que totes les estratègies en aquest àmbit s'abordin també amb perspectiva d'infància per no deixar fora d'aquesta estratègia cap nen o nena vulnerable, a qui la pandèmia els ha afectat especialment”, afirma Hernández.

L'organització considera també necessàries més campanyes de sensibilització relacionades amb la prevenció al suïcidi i formació a professionals que treballen amb la infància en matèria de salut mental, inclosos aquells que atenen el telèfon d'atenció a la infància de la Generalitat (116111).

Pujar