En la Comunitat Valenciana 9 de cada 10 bodas ja són civils: a què es deu esta dada?
La Comunitat Valenciana porta des del 2013 tenint més predilecció per les bodas civils que per les religioses. Segons les dades un estudi recent, els casaments civils van representar un 75% en 2013, xifra que ha ascendit fins al 86% en 2022. Hui dia, aproximadament 9 de cada 10 bodas en la Comunitat Valenciana són civils.
Esta preferència pel ritu civil entre els valencians, deixa en un segon pla als matrimonis religiosos que, durant tots els anys analitzats en l'estudi (de 2013 a 2022) s'han trobat per davall de la mitjana espanyola. Si observem el valor mitjà de tot el país, en 2013, per exemple, les bodas de caràcter religiós van representar un 32%, mentres que en 2020 la xifra va ser de 19%. Entre els valencians, les dades van ser de 25% i 14%, respectivament.
És necessari destacar que, encara que a diferents ritmes, totes les comunitats autònomes han experimentat una transformació que mostra cada vegada més una tendència favorable cap al matrimoni civil. Si comparem la tendència valenciana amb la del País Basc, per exemple, observem que les xifres són molt semblants. En 2013, els matrimonis civils van representar un 76% del total i les religioses un 24%; mentres que els enllaços religiosos van ser del 24% i 10%, corresponentment., com es desprén de l'estudi realitzat per l'escola de negocis TBS Education.
A què es deuen estes diferències entre comunitats autònomes?
Bé és cert que en general, la tendència apunta cap a un decreixement de les bodas religioses, però, què explica que les distincions hagen sigut tan variades en funció del territori? El Dr. Edgar Sánchez, professor col·laborador de TBS Education-Barcelona i expert en el Comportament del Consumidor i Neuromarketing, ha investigat si el tipus de casament té a veure amb el PIB per càpita i ha conclòs que, en un 47% de les comunitats autònomes, la correlació és alta. Això significa que “aparentment, si les persones tenen més ingressos, es casen més pel ritu civil, encara que hem de prendre esta conclusió amb cautela, ja que el PIB no és un indicador genuí dels ingressos”, apunta el Dr. Edgar Sánchez.
Ens casem ara més o menys que abans?
Segons l'estudi, Espanya té una de les ràtios de casaments més baixes de tota la Unió Europea: les últimes dades demostren que, en l'última dècada, a Espanya hi ha hagut una mitjana de 3,3 bodas per cada mil habitants, mentres que la mitjana europea s'ha situat en els 4,1. Per contra, països com Alemanya sempre han mantingut una ràtio superior a la mitjana, arribant fins i tot als 5,4 casaments per cada mil habitants, tal com va passar l'any 2018. Segons explica el Dr. Edgar Sánchez, “encara que els matrimonis estan en auge, les ràtios són baixes a causa del descens de la població”.
En este sentit, a nivell nacional encara no s'ha aconseguit el nombre de casaments que hi havia abans que irrompera la COVID-19, en 2020. Els resultats d'este estudi demostren que, mentres que la ràtio de casaments a Espanya és actualment de 3,1 per cada 1.000 habitants, en 2020 era de 1,9. No obstant això, la tendència general és a la baixa, ja que encara no s'ha aconseguit el ritme previ a la pandèmia: en 2019 la ràtio era de 3,5.
Esta investigació, que va ser assistida d'Intel·ligència Artificial supervisada, ha arreplegat i comparat les dades de 6 països -Alemanya, Espanya, França, Grècia, Itàlia i Portugal- durant el període comprés entre el 2013 i el 2022, ha conclòs també que els espanyols són els que es casen a una edat més avançada: les dones espanyoles ho fan en mitjana als 33,4 anys i els homes als 35,6, xifres que contrasten amb les de Grècia, per exemple, on les dones es casen en mitjana als 30,3 anys i els homes als 33,2. En general, elles es casen amb parelles més majors: la mitjana d'edat del primer matrimoni de les europees està en els 31,8, mentres que el dels europeus està en els 34,2. El Dr. Edgar Sánchez revela que “els resultats d'este estudi són un reflex més de les tendències demogràfiques i socials del continent i permeten aprofundir profundament en les particularitats culturals, econòmiques i socials de cada país”.
