Compromís i Més País reclamen un projecte pilot en col·laboració amb les autonomies per a reduir la jornada laboral a 32 hores
Mulet: “Encara és possible incorporar millores com aquesta en els Pressupostos Generals de l'Estat, que suposaria un estalvi ambiental i de conciliació enorme per al país”
Compromís i Més País han registrat una esmena que afegeix una disposició addicional a la Llei de Pressupostos que autoritza el Govern a dissenyar, en col·laboració amb les Comunitats Autònomes que així ho requerisquen, un projecte pilot de Complement de Reducció per Jornada Laboral per a subvencionar a les xicotetes i mitjanes empreses que decidisquen reduir la jornada laboral dels seus empleats, sense que comporte una reducció de salari dels seus treballadors.
D'acceptar-se la proposta, que suposaria una millora laboral evident, el pla es posaria en marxa durant l'any 2021 i consistirà en una línia d'ajudes pluriannuals gestionades per les Comunitats Autònomes destinades a pimes per a compensar els increments salarials per hora derivats de la mesura. Aquesta línia d'ajudes està dissenyada de tal forma que al final del projecte es puga comprovar si s'han produït augments de la productivitat i del benestar dels treballadors.
Els senadors del grup de l'Esquerra Confederal, Eduardo Fernández i Carles Mulet, han rubricat aquesta esmena “amb l'esperança que el Govern òbriga la seua mà a introduir millores en els comptes generals que tenen grans repercussions en matèria laboral, ambiental i familiar”, ha assenyalat Mulet.
La reducció gradual de la jornada laboral, en progressió als avanços tecnològics, és una demanda històrica del moviment obrer i sindical. La seua motivació respon, en primer lloc, a un reclam just de guany en sobirania vital i dret al temps lliure, imprescindible per a un desenvolupament ple de la personalitat humana, per a la conciliació i per a una participació ciutadana adequada en els assumptes públics.
Però en l'últim segle els avanços en aquest reclam històric han conegut un estancament que no es correspon amb els augments de productivitat que ofereixen les noves tecnologies. A més, el manteniment d'una jornada laboral artificialment alta té efectes perversos en la segmentació del mercat de treball, on actualment conviuen la desocupació estructural amb jornades laborals excessives, que acaben ressentint la salut laboral estatal.
Investigacions econòmiques han demostrat també que jornades laborals més curtes intensifiquen el rendiment i milloren la productivitat per hora treballada. Finalment, nombrosos estudis demostren que una reducció de la jornada laboral pot tenir efectes ambientals molt positius, ja que possibilitaria pautes de consum menys compulsives i més sostenibles. Per tot això resulta fonamental testar un projecte pilot de reducció de la jornada laboral per a avaluar els seus impactes entre empreses i treballadors de cara a reorganitzar les relacions laborals espanyoles en el segle XXI.
