Què és la comissió de secrets oficials del Congrés?
L'escàndol per l'espionatge als polítics catalans per mitjà del sistema Pegasus ha motivat la formació d'aquesta nova comissió en el Congrés
Entre els diputats electes autoritzats per a accedir a matèries secretes es troben Gabriel Rufián (ERC) , Cuca Gamarra (PP) o Iván Espinosa de los Monteros (Vox)
El Plenari del Congrés dels Diputats ha triat a deu dels parlamentaris per a accedir a matèries secretes, entre elles l'ús de fons reservats i el control de les activitats del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).
Els diputats, u per quasi cada una de les formacions amb representació en la Cambra Baixa, formen l'anomenada comissió de secrets oficials, que s'ha format ara després de més de dos anys des del començament de la legislatura. En qüestió d'una setmana, l'escàndol per l'espionatge als polítics catalans independentistes ha alçat una polseguera que ha involucrat al CNI i al Govern.
Aquest fet motiva la creació de la comissió que té la missió d'exercir el control parlamentari de les activitats del CNI i dels fons reservats dels Ministeris d'Interior, Exterior i Defensa.
Quin pas ha donat el PSOE?
El partit majoritari en el Govern ha oferit activar la Comissió perquè la directora, Paz Esteban, comparega davant de la comissió acabada de constituir. Aquest passat dijous 28 d'abril, el Congrés dels Diputats elegia als seus representants després que la Presidència del Congrés fora capaç de rebaixar el suport necessari per a entrar en la comissió.
Fins ara, PP, Vox i Ciutadans havien frenat l'entrada dels líders independentistes, ja que eren necessaris 210 diputats. Ara, el Govern opta per rebaixar el règim d'accés dels 3/5 del Congrés als 176 de la majoria simple.
Com funciona?
La legislació sempre ha afavorit el control dels parlamentaris a la informació classificada. Així queda establit en l'article 109 de la Constitució Espanyola. A més, la Llei 9/1968, del 5 d'abril, modificada per la Llei 48/1978, del 7 d'octubre, en l'article 10.2 arreplega que la reserva de matèries classificades "no afectarà ni al Congrés ni al Senat, que tindran sempre accés a quanta informació reclamen".
Posteriorment, encara que una resolució posterior de la Presidència del Congrés va aprovar un règim d'accés, Batet va rebaixar el llistó per a salvar la polèmica.
Noms i supòsits
Després de la votació, van ser triats Héctor Gómez (PSOE) , Cuca Gamarra (PP) , Iván Espinosa de los Monteros (Vox) , Pablo Echenique (Unides Podem) , Gabriel Rufián (ERC) , Miriam Nogueres (de Junts, com a candidata del Grup Plural) , Edmundo Bal (Ciutadans) , Aitor Esteban (PNB) , Mertxe Aizpurúa (Bildu) i Albert Botran (CUP) , en representació del Grup Mixte. Deu representants, de deu formacions o confluències distintes, que seran els únics a sol·licitar eixe tipus d'informació.
Més en concret, el Govern tindrà tres vies d'acció. En primer lloc, la definida com a informació classificada i reservada, que haurà de ser entregada als Portaveus dels Partits o als representants de les Comissions parlamentàries. En segon lloc, la qualificada com a secreta, que es reserva per als deu diputats amb accés; i finalment, la informació amb caràcter excepcional, que se li entregarà al President del Congrés dels diputats.
