Ciutadans porta als Corts el rebuig als privilegis territorials que contribueixen a l’infrafinançament valencià
El grup parlamentari de Ciutadans (Cs) en Les Corts valencianes ha presentat una iniciativa per a portar a ple el rebuig als privilegis territorials que contribueixen a l’infrafinançament valencià. Així ho ha explicat el portaveu d'Economia i Hisenda de Cs, Tony Wodward, que ha considerat que “l'última reforma del cupo basc, duta a terme amb total opacitat, suposa privilegis econòmics per a una determinada Comunitat Autònoma, a costa de la resta”.
“És incomprensible per als ciutadans valencians que la Comunitat Autònoma que gaudeix d'un sistema de finançament més favorable tinga prioritat i que a més, s'actualitze el cupo més al seu favor, mentre s'agreuja la situació de desigualtat per a la Comunitat Valenciana”, ha subratllat, al mateix temps que ha criticat que “el PP, el PSOE i Podemos hagen votat a favor d'aquest privilegi, la qual cosa significa que per a ells existeixen territoris de primera i de segona”.
La Proposició No de Llei (PNL) de Cs reclama que el Parlament valencià inste al Consell a “manifestar el seu rebuig a les conseqüències per a la solidaritat interterritorial i per a la hisenda valenciana que tindria l'aprovació de la modificació del concert econòmic amb el País Basc; a presentar un recurs d'inconstitucionalitat perquè contradiu el principi d'igualtat entre tots els ciutadans; i a exigir al Govern que explique l'última reforma del concert basc i el mètode que s'utilitza per a calcular el cupo”.
“Debatre sobre el càlcul del cupo basc no significa qüestionar el règim de Concert Econòmic, que té un ancoratge constitucional, però la Constitució no estableix de cap manera que l'import del cupo puga donar lloc a un sobrefinançament d'un determinat territori, a costa de la resta d'autonomies”, ha explicat el diputat de Cs. A més, ha recordat que “la pròpia Comissió d'Experts per a la reforma del Finançament Autonòmic va considerar imprescindible revisar el càlcul del cupo perquè el finançament del País Basc és més del doble que la de les autonomies de règim comú”.
